Venus a Google: Anàlisi dels discursos sobre l’art a Internet

Abstract

Aquesta tesi explora els discursos sobre l’art clàssic a Internet, mostrant les tensions existents en el si de la cultura occidental contemporània, les paradoxes nascudes de la generalització de l’ús de les noves tecnologies que, al mateix temps que democratitzen l’accés a la informació, generen contradiccions respecte l’autoritat i la legitimitat del coneixement. Posar una Venus a l’espai digital és un acte comunicatiu que resumeix l’essència d’una nova consciència: l’afirmació i empoderament de l’individu es produeix en relació proporcional a la seva capacitat de compartir informació. Per mitjà d’una anàlisi del discurs, s’hi interpreten les noves pràctiques culturals que tendeixen a traslladar una part dels debats acadèmics a la perifèria, culminant-se el procés d’ensulsiada d’estructures de poder iniciada per la postmodernitat. Els discursos sobre l’art a Internet evidencien un fenomen que va més enllà de l’anomia postmoderna, que supera la crisi de valors i que dóna resposta al suposat esfondrament de la cultura. Tot fent una anàlisi de les pràctiques culturals dutes a terme a la xarxa, ens adonem de la importància que té el camp artístic al voltant del qual s’estan construint un seguit de discursos que, en gran mesura, configuren el context socioideològic de les noves formes emergents de la cultura: aspectes com l’emancipació del subjecte femení, la reducció de l’art clàssic a logo en la societat de consum, el narcisisme digital, el problema de la propietat intel·lectual o el qüestionament de l’autoritat acadèmica són alguns dels trets d’aquesta nova cultura.

Exploint the discourses about Classical Art in Internet this thesis show the inner tensions of the occidental culture as well as the paradoxes caused by the generalization of the use of new technologies which, at the same time, democratize the access to the information. In conclusion, this research study the contradictions concerning to the authority and legitimacy of knowledge. The inclusion of a Venus in the cyberspace is a communicational act that sum up the essence of a new conscience: the affirmation and empowerment of the individual are proportional to its capacity of sharing information. By means of the analysis of the discourse, the new cultural practices are interpreted in order to understand how they transfer part of the academic debates to the periphery, culminating the process of the structural collapse of power initiated by Postmodernism. The discourses about art in Internet manifest a phenomenon that go beyond the postmodern anomic world, overcoming the crisis of values and giving answer to the supposed collapse of the culture. During the analysis of these cultural practices carry out on the net, we realize how important is the artistic field and how many different discourses are built around it, discourses that mainly configure the socio-ideological context of the emergent culture such as the emancipation of the subject –specially in women–; the reduction of Classical Art as a logo in the consumer society; the digital narcissism; what concerns the intellectual property or the questioning of academic authority, these are some of the characteristics of that new culture.