De l’activitat online a l’activisme offline: els efectes dels usos d’internet sobre la participació política a Espanya

Abstract

Aquesta tesi doctoral explora la relació que es dóna entre diverses activitats que els ciutadans duen a terme a través d’internet i la seva participació política offline. La pregunta central d’investigació planteja si aquelles persones que han incorporat internet en la seva quotidianitat tenen més probabilitats de participar políticament. Es presta especial atenció als diversos mecanismes que s’han ofert a la literatura per comprendre perquè alguns ciutadans, però no tots, participen. En particular, s’exploren tres grans factors explicatius: els recursos, les actituds polítiques i les xarxes socials. Es discuteix en cada cas la novetat que suposen una sèrie d’usos d’internet en relació a les lògiques que vinculen aquests elements a una major participació política a nivell individual. Una de les aportacions d’aquest treball en relació amb estudis anteriors és que prenem en consideració l’existència de formes de participació diferents, que es distingeixen en funció de característiques com l’estructura de costos de cada activitat o el grau de formalitat dels mecanismes emprats pels participants. Concretament, el capítol 3 mostra com l’ús d’internet permet desenvolupar un nou tipus de recurs que facilita la participació de la mateixa manera que recursos tradicionals com les habilitats cíviques. Els efectes es detecten especialment en aquelles activitats amb estructures de costos més exigents per als participants o en repertoris participatius més extensos. En el capítol 4 s’observen les relacions condicionals que s’estableixen entre els usos d’internet per a accedir a informació política i la participació política, en funció de determinades actituds i tenint en compte l’existència de diversos modes participatius. Es conclou que l’accés a informació política online promou la participació en modes extra-representatius i es verifica que aquest efecte suposa un procés re-mobilitzador dels segments que ja eren més proclius a esdevenir actius en modes representatius. Finalment, el capítol 5 verifica que les interaccions informals que es produeixen a l’esfera online tenen un efecte d’estímul de la participació política similar al que s’ha observat en les xarxes socials offline. Això és particularment cert en el cas dels estímuls directes rebuts a través del correu electrònic. En conjunt, els resultats d’aquesta recerca recolzen la necessitat d’una actualització de les teories establertes en la literatura sobre participació política, de manera que s’hi incorporin els canvis que s’estan produint arran de l’expansió de les tecnologies de la informació i la comunicació. Però a més, la nostra recerca mostra com qualsevol anàlisi dels efectes mobilitzadors dels usos d’internet ha d’incorporar una aproximació més matisada del concepte de participació, donat que els efectes obtinguts difereixen d’un mode participatiu a un altre.

This doctoral thesis explores the relationship between citizens’ online activities and their offline political participation. The main research question we address is whether individuals that have embraced the use of the internet in their everyday lives also have a greater propensity towards being politically active. Special attention is paid to certain mechanisms used in the literature to explain why it is only certain citizens, and not all, who participate in politics. In particular, we look at three factors: resources, political attitudes and social networks. We explore how the phenomenon of internet use is related to the logic linking these elements to increased political engagement at the individual level. One of the contributions of this research differentiating it from previous studies is that we take into consideration the existence of a range of modes of participation, which we distinguish according to characteristics such as the cost structure of each activity or the level of formality of the mechanisms employed by participants. Specifically, chapter 3 explores how internet use involves the development of a new form of resource that facilitates participation in the same way as traditional resources such as civic skills. These effects are found in activities with more demanding cost structures for the participants or in broader participatory repertoires. In chapter 4 we observe the conditional relationships that exist between access to online political information and political participation, according to different attitudes and taking into account the existence of different modes of participation. Our conclusion is that access to political information online promotes extra-representational participation and this effect results in a re-mobilising process of profiles of individuals who were already more prone to engaging in representational modes. Finally, in chapter 5 we show that online informal interactions have an effect which stimulates political participation similar to that found in offline social networks. This is particularly true for direct stimuli received in the form of e-mails. The results of this research support the claim that the theories established in the literature on political participation need bringing up to date to include some of the changes underway related to the expansion of information and communication technologies. Furthermore, our research shows that any attempt to study the mobilising effect of internet use should adopt a more nuanced understanding of the concept of participation, given that the effects obtained vary across participatory modes.