Universitat Ramon Llull. Esade
L’Objectiu principal del present treball de recerca es centra a determinar el nivell de subjecció a la normativa de contractació del sector públic de les fundacions i de les Cambres de Comerç, Indústria i Navegació. Dins la diversitat d’entitats fundacionals, s’ha mostrat especial interès per les del sector públic —tant estatals, com a autonòmiques—, les fundacions públiques sanitàries, les fundacions en “mà comuna” i les que denominarem “fundacions stricto sensu”. La necessitat d’extraure unes conclusions rigoroses sobre el tema requereix de l’anàlisi prèvia de la normativa comunitària reguladora de la contractació pública, i en concret de la definició de “poder adjudicador” continguda a l’article 1.9 de la Directiva 2004/18 del Parlament Europeu i del Consell de 31 de març, sobre coordinació dels procediments d’adjudicació dels contractes públics d’obres, subministrament i serveis. Per a la seva precisa delimitació conceptual s’ha acudit a la jurisprudència del Tribunal europeu com a instrument essencial per a la comprensió de termes gens fàcils d’interpretar com ara “necessitats d’interès general”, “caràcter mercantil o mercantil”, “control en la presa de decisions” o “finançament majoritàriament públic”. A partir d’aquí, s’ha procedit a l’estudi de l’àmbit subjectiu contingut al Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, mitjançant el qual s’aprova el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic i els seus diversos nivells de subjecció a la normativa de contractació del sector públic, mostrant-se especial interès pel de màxima intensitat —el d'Administració Pública—, l'intermedi —poder adjudicador, no Administració Pública— i el mínim, corresponent a la resta d'entitats del sector públic. La correcta integració dels ens regulats en el Dret nacional en qualsevol dels nivells de subjecció a la norma exigeix d'una anàlisi exhaustiva de les característiques previstes en les diferents disposicions sectorials i un correcte enteniment del complex i extens article 3 del citat Text Refós. La difícil interpretació que es deriva del citat precepte, eix central de l'àmbit subjectiu, procedeix, entre d’altres circumstàncies, de la utilització de la mateixa definició en la delimitació de dos conceptes, el d'entitat del sector públic contingut en la clàusula residual, lletra h) de l'article 3.1 i el de poder adjudicador referit a l'article 3.3, lletra b). Després de l'examen detallat del citat article 3, serà quan podrem fixar amb exactitud el nivell de subjecció de l'elenc d'entitats fundacionals seleccionades, essent necessari, a aquest efecte, determinar la seva naturalesa pública o privada; el tipus de necessitats que satisfan i el control públic al que es troben sotmeses. En aquest particular extrem, serà essencial delimitar l'abast del control que exerceix el Protectorat sobre les fundacions stricto sensu. La subjecció a la normativa de contractació del sector públic de les Cambres de Comerç, Indústria i Navegació requerirà del mateix exercici analític que la dels ens fundacionals, sent determinant el seu caràcter de Corporació de Dret Públic, les necessitats que satisfan, i el control públic al que es troben sotmeses, circumstància, aquesta darrera, que exigirà d'un estudi exhaustiu després de la supressió del recurs cameral permanent.
El objetivo principal del presente trabajo de investigación se centra en determinar el nivel de sujeción a la normativa de contratación del sector público de las fundaciones y de las Cámaras de Comercio, Industria y Navegación. Dentro del elenco de entidades fundacionales, se ha mostrado especial interés por las del sector público —tanto estatales, como autonómicas—, las fundaciones públicas sanitarias, las fundaciones en mano común y las que vamos a denominar “fundaciones stricto sensu”. La necesidad de extraer unas conclusiones rigurosas del tema va a requerir del análisis previo de la normativa comunitaria reguladora de la contratación pública, y en concreto de la definición de “poder adjudicador” contenida en el artículo 1.9 de la Directiva 2004/18 del Parlamento Europeo y del Consejo de 31 de marzo, sobre coordinación de los procedimientos de adjudicación de los contratos públicos de obras, de suministro y de servicios. Para su precisa delimitación conceptual se ha acudido a la jurisprudencia del Tribunal europeo como instrumento esencial en la comprensión de términos nada fáciles de interpretar como “necesidades de interés general”, “carácter industrial o mercantil”, “control en la toma de decisiones” o “financiación mayoritariamente pública”. A partir de aquí, se ha procedido al estudio del ámbito subjetivo contenido en el Real Decreto Legislativo 3/2011, de 14 de noviembre, mediante el cual se aprueba el Texto Refundido de la Ley de Contratos del Sector Público y sus distintos niveles de sujeción a la normativa de contratación del sector público, mostrándose especial interés por el de máxima intensidad —el de Administración Pública—, el intermedio —poder adjudicador, no Administración Pública— y el mínimo, correspondiente al resto de entidades del sector público. La correcta integración de los entes regulados en el Derecho nacional en cualquiera de los niveles de sujeción a la norma exige de un análisis exhaustivo de las características previstas en las distintas disposiciones sectoriales y un correcto entendimiento del complejo y extenso artículo 3 del citado Texto Refundido. La difícil interpretación que se deriva del citado precepto, eje central del ámbito subjetivo, procede, entre otras circunstancias, de la utilización de la misma definición en la delimitación de dos conceptos, el de entidad del sector público contenido en la cláusula residual, letra h) del artículo 3.1 y el de poder adjudicador referido en el artículo 3.3, letra b). Tras el examen pormenorizado del citado artículo 3, será cuando podremos fijar con exactitud el nivel de sujeción del elenco de entidades fundacionales seleccionadas, siendo necesario para ello determinar su naturaleza pública o privada; el tipo de necesidades que satisfacen y el control público al que se encuentran sometidas. En este particular extremo, será esencial delimitar el alcance del control que ejerce el Protectorado sobre las fundaciones stricto sensu. La sujeción a la normativa de contratación del sector público de las Cámaras de Comercio, Industria y Navegación requerirá del mismo ejercicio analítico que la de los entes fundacionales, siendo determinante su carácter de Corporación de Derecho Público, las necesidades que satisfacen, y el control público al que se encuentran sometidas, circunstancia, esta última, que exigirá de un estudio exhaustivo tras la supresión del recurso cameral permanente.
The main objective of this research work is to determine the extent to which foundations and Chambers of Commerce, Industry and Navigation are subject to public procurement rules. Within the range of foundational entities, special attention has been devoted to those of public sector –both at the State as well as at the Autonomous Community level-, healthcare public foundations, “fundaciones en mano común” and those, which we will refer to as “stricto sensu foundations”. The need to draw effective conclusions is going to require a prior in-depth analysis of EU public procurement rules and, namely, of the definition of “contracting authority” contained in article 1.9 of Directive 2004/18/EC of the European Parliament and of the Council of 31 March 2004, on the coordination of procedures for the award of public works contracts, public supply contracts and public service contracts. In order to achieve a precise conceptual delineation of some terms, which are rather complicated to interpret, such as “needs in the general interest”, “industrial or commercial character”, “management supervision” or “financed, for the most part, by public bodies”, a thorough review of the European Court of Justice jurisprudence has been undertaken. On this basis, the present work proceeds to examine the subjective scope contained in the Spanish Law on Public Sector Contracts, a consolidated text adopted by Royal Decree-Law 3/2011, of 14 November, as well as the different levels of application of public procurement rules, focusing on the maximum level of enforcement – for Public Administration-, the intermediate level – contracting authority, which is not deemed Public Administration-, and the minimum level, applicable to the remaining public sector entities. The proper integration of the bodies regulated in the national Law, in any of the levels of application of the said rules, demands a thorough analysis of the requirements laid down in the different sectoral provisions, as well as an appropriate understanding of the long and complicated article 3 of the above-mentioned Spanish Law on Public Sector Contracts. The resulting difficult interpretation of the said provision, central focus of the subjective scope, arises, inter alia, from the use of the same definition for the delineation of two concepts: the one related to “public sector entity”, contained in the residuary clause, letter h) of article 3.1, and the “contracting authority” concept, referred to in article 3.3., letter b). A detailed examination of the aforementioned article 3, will enable us to accurately establish the level of application to the range of selected foundational entities, being necessary for this purpose, to determine their public or private nature; the type of needs they meet, and the public supervision to which they are subject. In this particular issue, it will be essential to delineate the scope of the supervision exercised by the Protectorate over the stricto sensu foundations. Likewise, in order to determine the extent to which public procurement rules apply to the Chambers of Commerce, Industry and Navigation, it will be required to carry out the same analysis as for the foundational entities, and it will be decisive their nature of a Corporation governed by public law, the needs met by them, and the public supervision to which they are subject; this latter circumstance will require an in-depth study, after the abolition of the permanent chamber resource.
Contractació pública; Àmbit subjectiu; Poder adjudicador; Fundacions; Cambres de comerç, indústria i navegació; Contratación pública; Ámbito subjetivo; Fundaciones; Cámaras de Comercio, Industria y Navegación; Public Procurement; Subjective scope; Contracting authority; foundations; Chambers of Commerce, Industry and Navigation
34 - Law. Jurisprudence
Dret públic
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.