Gènere literari com a eix vertebrador del desenvolupament de la formació literària dels alumnes de Secundària, El

Abstract

La tesi doctoral parteix de la insatisfacció del doctorand envers la seva pròpia competencia didàctica i de la intuïció que calia una alternativa a la forma tradicional d'ensenyar literatura.<br/><br/>A partir d'aquestes bases, elabora el seu marc teòric fonamentant-se en tres pilars. En primer lloc, la teoria literària i concretament els treballs elaborats per Schaeffer (1989) i Canvat (1999) sobre els gèneres literaris. En segon lloc, una extensa anàlisi de la didàctica de la literatura, abordant sobretot les teories d'Antonio Mendoza (1998 i 2003) sobre el procés de lectura i el paper actiu del lector; la importància de la LIJ defensada per Teresa Colomer (1998), Gemma Lluch (2002) i altres; la defensa de l'escriptura literària com un mitjà actiu per a la formació literària; el paper de les estratègies de lectura i la comparació com a eina bàsica de funcionament per part del lector. Al costat de tot això, s'amplien els pocs estudis relatius als materials didàctics amb què treballen els alumnes de l'ESO i, sobretot, es reivindica una forma organitzativa de la formació literària centrada en les seqüències didàctiques centrades en els gèneres literaris. En tercer lloc, i actuant de pont amb la recerca empírica, es realitza un ampli estudi de les concepcions dels professors de literatura, de manera que es mostren les distàncies i les coincidències entre les propostes didàctiques actuals i el professorat en actiu.<br/><br/>La part experimental de la tesi consisteix en l'elaboració, implementació i anàlisi de dues seqüències didàctiques inspirades en aquesta filosofia genèrica sota la metodologia de la recerca acció.<br/><br/>La primera seqüència té com a nucli conceptual els gèneres teatrals. Simultàniament, se centra en les fases inicials del procés de lectura a través d'un acostament progressiu als textos literaris. Activitats centrades en el títol, en el paratext i en els principis de les obres, sempre des d'una perspectiva comparativa i potenciant al màxim l'activitat dels aprenents. El valor d'aquesta seqüència rau en la demostració de la riquesa d'aquests constituents de les obres literàries i la seva potencialitat didàctica. A més a més, s'experimenten diverses formes d'avaluació formativa que poden resultar transferibles a d'altres àmbits. Finalment, s'ha de destacar l'interès de la feina portada a terme en la definició genèrica per part dels alumnes i en la sistemàtica realització d'expectatives de continuació que contribuiren a potenciar aquest moment del procés de lectura.<br/><br/>La segona seqüència s'inspira en l'anàlisi comparativa dels quatre primers capítols de Dràcula amb tres de les seves versions cinematogràfiques. Es tracta d'una seqüència clàssica de llegir per escriure. La primera activitat cerca desvetllar l'intertext inicial dels aprenents. Les tres activitats següents procuren ampliar aquest intertext a partir de la lectura atenta de la versió literària, de l'observació de la versió cinematogràfica i de la comparació de les diferents realitzacions. La seqüència acaba amb un exercici d'escriptura creativa guiada que permet als alumnes recontextualitzar tot el que han integrat al seu intertext. A més a més, l'anàlisi exhaustiva d'aquests exercicis d'escriptura ha permés observar diferents nivells de riquesa per part dels aprenents i, sobretot, indicar camins d'intervenció literària realistes i d'acord amb els principis del gènere.<br/><br/>En conclusió, la tesi fa dues aportacions fonamentals. D'una banda demostra la possibilitat d'emprar amb èxit la recerca acció a les aules de secundària amb una finalitat d'autoformació professional concreta i efectiva. D'altra banda, estableix les bases que permetrien confegir una organització de la formació literària per gèneres a l'ESO realista i d'acord amb les aportacions que en els darrers anys ha fet la didàctica de la literatura.

<I>"Literary genre as the cornerstone to the development of secondary students' literary education"<br/><br/>TEXT: <br/><br/>This research stems from the author's dissatisfaction with his own teaching practice and from an intuition that a new approach to the traditional way of teaching literature should be developed. <br/><br/>From this starting point the author develops a theoretical framework based on three main tenets. First of all, the theoretical work on literary genres (Schaeffer-1989- and Canvat -1999- ). Secondly, the in-depth analysis of the didactics of literature (Colomer-1998-, Lluch -2002-, etc), and the theories on the reading process and the role of the reader (Mendoza, 1998 and 2003).This thesis aims at expanding the few existing studies on secondary school didactic materials and advocates for the organisation of the teaching of literature<br/>With didactic sequences focused on literary genres. Thirdly, and acting as a bridge with empirical research, the extensive study of the teachers' literary conceptions, carried out to reveal the similarities and the differences between the proposals contained in the didactic materials analysed and the use practising teachers make of them .<br/><br/>Once established the conceptual frame, the experimental work carried out in the thesis focuses on the elaboration, implementation and analysis of two didactic sequences based on the generic philosophy described above and following an action-research methodology.<br/><br/>The conceptual core of the first sequence is drama. It focuses on the initial, simultaneous, phases of the reading process: the gradual approach to the literary text with activities centred on the title, on the paratext and on the starting lines of a play, always from a comparative perspective and promoting as much as possible the learners' involvement. <br/><br/>The second sequence is inspired by the comparative analysis of the first four chapters of the novel Dracula and three of its cinematographic versions. It is a classical example of a reading for writing approach. <br/><br/>In conclusion, the thesis makes two basic contributions. On the one hand, it confirms the possibility of successfully using action research in secondary school classrooms with the objective of achieving effective and concrete in-service teacher self-training. On the other hand, it establishes the foundations on which to base a realistic organization of literary education through genres in compulsory secondary education (ESO) and in accordance with the contributions made in the last few years by the didactics of literature. </I>