Universitat de Barcelona. Departament d'Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura
Analizaremos la noción de deseo presente en las obras de Platón, Sigmund Freud y Jacques Lacan. La hipótesis es que el planteamiento freudiano y lacaniano ofrece una respuesta viable al actual retorno al individuo y a lo humano en contraposición al saber universal que pretende someter el deseo esgrimiendo los argumentos de la normalidad y de lo patológico. De esta manera queremos actualizar tanto la noción de deseo en plena crisis del sujeto contemporáneo, como analizar su posible relación respecto al otro -es decir la alteridad en el ámbito social y político. El punto de partida ha sido el análisis de la dialéctica erótica platónica presente en el Simposio. Hemos desarrollado las críticas platónicas a la tradición oral, la sofística, la medicina, la comedia y la tragedia ya que le permiten vincular estrechamente política y conocimiento, buen gobierno y Verdad. Tras exponer las técnicas de control características de la época platónica -las enkrateia- hemos establecido una estrecha relación entre Platón y la noción contemporánea de biopolítica a partir de Foucault. También hemos desarrollado la concepción freudiana y lacaniana sobre la estructura lingüística del deseo, y del sujeto del inconsciente -en contraposición al sujeto clásico cartesiano-. Esto nos ha permitido establecer la diferencia entre deseo -como noción constitutiva del individuo- y la fábrica de deseos que es la sociedad de consumo -analizada desde los conceptos de fetiche y mercancía.
In this research the notion of desire presented in Plato’s, Freud’s and Lacan’s works will be thoroughly examined. The hypothesis considered here is that the Freudian and lacanian approaches offer a potential answer to the current return of the individual and the human in contrast to the use of universal knowledge which pretends subjugate desire by means of referring to those notions of normality and the pathological. Due to this, the aim in this research is to update the notion of desire in the current crisis of the contemporary subject, as well as analyze its possible relation with the other – that is, the otherness existing within the social and political arena. The point of departure has been the analysis of the erotic dialectics to be found in Plato’s Symposium. We have developed the criticisms of Plato towards the oral tradition, as well as towards sophistics, medicine, comedy and tragedy, due to the fact that this allows us establishing a close connection between politics and knowledge, good government and truth. Once the techniques of control typical of the platonic era are presented –enkrateia – we have established a close relation between Plato’s notions and the more contemporary notion of biopolitics introduced by Foucault. We have also developed the freudian and lacanian conceptions concerning the linguistic structure of desire and the unconscious subject –in contrast to the classical cartesian subject. This allowed us to establish the difference between desire – as a notion which is constitutive of the individual as such– and the factory of desires that the consumer society actually is –and which is analyzed as a result of departing of the notions of fetishism and merchandise.
Desig (Filosofia); Deseo (Filosofía); Desire (Philosophy); Plató, 428 o 7-348 o 7 aC; Lacan, Jacques, 1901-1981; Freud, Sigmund, 1856-1939
14 - Philosophical Systems and points of view
Ciències Humanes i Socials
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.