Orígens i evolució de la cacera de bruixes a Catalunya (segles XV-XVI)

Abstract

La present recerca té com a objectiu l'estudi de la cacera de bruixes desenvolupada a Catalunya, des dels seus orígens a finals de l'època medieval fins a la seva articulació durant els primers temps moderns.

La investigació aporta, en primer lloc, un volum considerable de documentació judicial inèdita dels segles XV i XVI, la qual constitueix la base imprescindible per a una aproximació global a aquest fenomen històric. A partir d'aquest material i de les fonts ja conegudes, l'anàlisi s'ha estructurat sobre tres eixos principals. Primerament, s'aborden els elements que donaren lloc a l'estereotip de la bruixa durant l'època baix-medieval. Seguidament, s'estudien les primeres caceres desenvolupades a Catalunya durant les primeres dècades del segle XV, tot comparant-les amb els esments coetanis a nivell europeu. Finalment, s'analitza en detall la documentació judicial inèdita per mirar d'entendre l'articulació de la cacera de bruixes a Catalunya durant els segles XV i XVI.

La present investigació ha donat com a resultat la creació del primer corpus documental sobre els primers dos-cents anys de cacera de bruixes a Catalunya, evidenciant la riquesa documental del Principat per a l'estudi d'aquest fenomen. Així mateix, el treball ha permès arribar a una sèrie de conclusions sobre l'origen i articulació d'aquest fenomen a Catalunya en època medieval i moderna.

En primer lloc, destaca la importància dels canvis operats a finals de l'època baix-medieval en referència a la teologia i a les noves reflexions demonològiques, la influència de l'acció inquisitorial contra el maleficium i la seva influència en les cúries laiques, o el discurs anti-supersticiós desplegat per la predicació baix-medieval.

En segon lloc, la present recerca ha servit per constatar la precocitat, intensitat i duresa de la persecució de bruixes a Catalunya, un fet que remarca la seva singularitat en el context dels regnes hispànics. Aquesta situació aniria lligada a la pròpia situació político-jurídica del Principat, amb una forta autonomia de les autoritats locals i una manca de control per part d'institucions de justícia centralitzades, ja fos el Sant Ofici o la pròpia justícia reial. Catalunya seguiria així el model descrit per autors com Brian P. Levack, segons el qual aquells territoris amb un poder central fort i un sistema judicial centralitzat, haurien registrat una intensitat molt baixa de persecucions, amb una absència gairebé total de sentències a mort. Un model perfectament vàlid per al centralitzat i gairebé lliure de bruixes regne de Castella, i també, però just a l'inrevés, per al jurisdiccionalment fragmentat i ple de forques Principat de Catalunya.

Finalment, l'última de les conclusions derivades d'aquesta investigació fa referència a la importància del marc local en l'articulació de la cacera, amb un protagonisme destacat d'unes autoritats locals sovint esperonades per la pròpia població. Aquesta constatació ens allunya de concepcions historiogràfiques que vinculaven tradicionalment la cacera de bruixes als mecanismes d'Estat o a l'impuls de l'Església post-tridentina, enfrontats a una suposada cultura popular. En canvi, en el cas català, la persecució seria majoritàriament instigada per la pròpia població en un context de desgràcies com ara epidèmies, maltempsades i morts d'infants o bestiar. Una persecució judicial, doncs, que aniria de baix a dalt, iniciada en les pròpies comunitats a partir d'acusacions de malefici o emmetzinament i desenvolupada en el marc de les cúries locals, amb una subversió evident de l'ordre del dret, un ús habitual del turment i una gran predisposició a emetre sentències de mort.

This research focuses on the Catalan witch-hunt, from its origins during the Late Middle Ages until its development during the Early Modern period.

The research provides, in the first place, a considerable amount of unpublished witchcraft trials form the XVth and XVIth centuries, which becomes the basic ground for a global approach to this historical phenomenon. Through this material, together with the sources already known, we have structured the analysis around three main axes. First, we address the elements that formed the witch stereotype during the Late Middle Ages. Next, we study the firsts witch-hunts developed in Catalonia during the first decades of the fifteenth century, by also comparing them with other contemporary European sources. Finally, we analyze in detail the unpublished trials in the aim of understanding the articulation of the witch-hunts in Catalonia during the fifteenth and sixteenth centuries.

The results of this work include the creation of a first documentary corpus for the first two-hundred years of witch-hunts in Catalonia, thus revealing the abundance of sources in the Principality for the study of this phenomenon. Also, the work provides some conclusions about the origins and the development of this phenomenon in medieval and modern Catalonia.

First, we emphasize the importance of the changes operated at the end of the Late Middle Ages, concerning both theology and the new demonological debates, as well as the inquisitorial action against maleficium and its influence on secular courts, or the anti-superstitious discourse deployed by Late Medieval preachers.

Second, this research also proves the precocity, intensity and harshness of the witch persecution in Catalonia, a fact that stresses the Catalan uniqueness in the context of the Hispanic kingdoms. This situation of the Principality is due to its own political and judiciary status, with a strong autonomy of local authorities and a lack of control by centralized judiciary institutions, either the Inquisition or the Royal justice. On that sense, Catalonia follows the model described by authors such as Brian P. Levack, according to which those areas with a strong central government and a centralized judicial system, would have experienced a very low intense persecution, and an almost total lack of death sentences. A model which is perfectly valid for the highly centralized and almost witch-free kingdom of Castile, and also, only in the opposite way, for the jurisdictionally fragmented and full of gallows Principality of Catalonia.

Finally, the last conclusion resulting from this research points to the importance of the local context in the development of the witch-hunt, with a prominent role played by local authorities, often spurred by the population itself. This observations moves us away from traditional historiographical conceptions that linked the persecutions with the State mechanisms or the post-Tridentine Church, both faced with an alleged popular culture. Instead, in the Catalan case, prosecutions would be mostly instigated by the people in a context of disasters such as epidemics, bad weather and deaths of children or cattle. A persecution, then, that appears to be bottom-up, initiated among the communities from accusations of maleficium or poisoning and then articulated in the context of the local courts, with a clear subversion of the legal order, a current use of torture and an acute predisposition to issue death sentences.