El paisatge surrealista: una interpretació junguiana. Comparació entre Cap de Creus de Dalí i Montserrat de Masson

Abstract

Del surrealisme se n’ha parlat tant —i de Dalí, també— que sembla que ja no pugui dir-se res més de nou. Però l’interès que pot tenir aquest treball està en l’aportació d’un punt de vista diferent per fer-ne una nova interpretació allunyant-se dels tòpics que s’han anat repetint i proposant una nova lectura, en clau junguiana. Si el surrealisme és tan important no és pels complexos personals dels seus creadors, sinó perquè van aconseguir un llenguatge universal. I per accedir-hi és necessari fer la interpretació segons el sistema elaborat per C. G. Jung, que permet passar dels complexos personals freudians —dels que tant se n’ha parlat en el cas de Dalí, per exemple— als arquetipus, que són les imatges que ens connecten amb el llenguatge universal. Jung també permet explicar el desig de reconciliació dels contraris, una de les principals preocupacions dels surrealistes, i les suposades incoherències surrealistes.

El surrealisme va néixer a la ciutat, però els parcs de París van ser un escenari per reflexionar sobre el sentiment de la natura, com veurem en les reflexions de Louis Aragon al Parc des Buttes-Chaumont. Dalí, en canvi, el sentiment de la natura el va tenir integrat des de petit, quan passava els estius a Cadaqués, un paisatge que va arribar a estimar fins a sentir-s’hi totalment integrat. Al llarg del treball s’ha remarcat la importància de la cosmogonia elaborada per Dalí a partir de la seva identificació, fins a l’òsmosi, amb el paisatge de Portlligat i de Cap de Creus, que el converteix en un representant contemporani del que els alemanys denominen la ˝filosofia de la Natura˝ (Die Naturphilosophie). Per això és necessari buscar en les seves pintures els arquetipus que donen forma als seus pensaments i sentiments davant la natura, i per això és necessari recórrer a Jung.

És a destacar també la importància de la muntanya de Montserrat, presentada aquí com a vincle geofísic que permet lligar novament el surrealisme amb el Romanticisme alemany, ja que va ser la muntanya on Goethe i Schiller hi van trobar la grandesa del paisatge interior. En aquest treball es fa també un estudi comparatiu de la visió surrealista del Cap de Creus, amb Cadaqués i Portlligat, i de la muntanya de Montserrat, dos dels paisatges més màgics de Catalunya, la força misteriosa dels quals va captivar l’esperit poètic dels artistes surrealistes Salvador Dalí i André Masson respectivament.

Així doncs, la hipòtesi desglossada d'aquest treball és que:

1. El pensament i el sentiment de Dalí el converteixen en un representant contemporani de la filosofia de la Natura. Per això aquí es presenta el misticisme de Dalí en relació a la natura independentment de la seva etapa religiosa.

2. El sentiment romàntic que genera la Natura no és només un sentiment propi del Romanticisme històric, sinó que ha existit sempre, que és inherent a la naturalesa humana i per tant, ha d’explicar-se per l’inconscient col•lectiu. 3. En el Romanticisme hi ha una constant preocupació: la consciència de la fragmentació de l’home, l’escissió de l’home de l’Univers i la intuïció d’unes forces inconscients que, com un abisme, s’oposaven a les conscients. Aquest abisme desconegut Freud el va anomenar inconscient quan va proposar una estructura i funcionament per a l’aparell psíquic, i els surrealistes van utilitzar les aportacions de Freud per tractar d’arribar al fons del desconegut, i poder alliberar-se del seu material reprimit. Pel que fa a la poesia onírica i la reconciliació dels contraris, s’ha de recórrer a Jung, per les seves tesis d’integració dels oposats.

Surrealism has been so discussed – and Dali as well – that it seems nothing new can be said about it. But the interest of this work lies in the contribution of a different point of view with a new interpretation far from the clichés which have been repeated over and over and offering a new reading, from a Jungian perspective. The system developed by C.G. Jung allows the passage from Freudian personal complexes to archetypes, which are the images that connect us to the universal language.

Surrealism was born in the city, but the parks in Paris were a suitable setting to reflect about the feeling of nature. Dali, on the other hand, had integrated the feeling of nature since childhood, when he spent summers at Cadaqués, a landscape which he loved so much that he felt completely integrated into it. Throughout this work the importance of the cosmogony developed by Dali from his identification, even osmosis, with the landscape of Portlligat and Cap de Creus has been emphasized.

The mountain of Montserrat is presented here as a geophysical bond which allows the linking of surrealism with German romanticism again, since the mountainside is the place where Goethe and Schiller found the beauty of inner landscape.

Therefore, the broken down hypothesis of this work is that:

1. The thought and feeling of Dali make him a contemporary representative of the “Nature philosophy” (Die Naturphilosophie)

2. The romantic feeling generated by Nature is not just a feeling proper of historic Romanticism; moreover, it has always existed and it must be explained by means of the unconscious collective.

3. In Romanticism there is a constant worry: the conscience of the fragmentation of man, the scission of man from the Universe and the intuition of unconscious forces, like an abyss which, later, Freud called the unconscious and surrealists used Freud’s contribution in order to try to reach the bottom of the unknown. As regards oneiric poetry, the reconciling of opposites and the feeling of Nature, Jung has to be resorted to.