El Servei d’Urgències de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona (1967-1986)

Abstract

La memòria històrica que aquí es presenta, pretén descriure la història del Servei d’Urgències de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, una història, que s’ha anat construint a través de testimonis, documentació escrita publicada i documentacions de diferents entitats privades. El Servei d’Urgències de l’Hospital de Sant Pau, va sorgir d’unes necessitats sanitàries i socials produïdes amb l’arribada de la revolució industrial a la ciutat de Barcelona i el procés immigratori que es va produir. Aquests fets, van suposar un augment de la població molt important, no tant sols dins de la ciutat, sinó també als seus voltants, on varen aparèixer les anomenades ciutats dormitori. Per aconseguir la categoria de ser un dels millors serveis d’urgències del moment, va ser necessari adequar la seva funcionalitat aconseguida amb l’espai de l’ala dreta del soterrani de l’edifici de l’Administració, adaptant el servei, al circuit que havien de fer els pacients, des de els primers auxilis fins a la sala d’observació. El moviment demogràfic produit, va crear unes necessitats que de cap manera es podien cobrir amb els serveis existents, en aquestes circumstàncies es va inaugurar el Servei d’Urgències de l’Hospital de Sant Pau l’any 1967. Quan l’Hospital no va ser capaç d’absorbir les demandes de la població en èpoques d’epidèmies hivernals principalment, es veié obligat a tancar les seves portes en diferents moments, fet aquest que va provocar una sèrie de reivindicacions ciutadanes que es van escampar com una taca d’oli, en d’altres capitals espanyoles, fins que la Seguretat Social va recomanar l’existència de serveis d’urgències en els seus centres hospitalaris i en els centres que tenia concertats. La relació que es va establir entre l’Hospital i la població veïna, va fer que el mateix hospital a través d’un cicle de xerrades organitzades per les associacions de veïns de la zona, donaria informació i educació sanitària relacionada amb les urgències en un principi, però també s’informava sobre la sanitat en general, i posteriorment, es faria sobre els drets dels malalts. S’introduiria el dret a decidir sobre el tractament de la malaltia i la preparació per una mort digne. Aquesta educació sanitària, es realitzava amb la intenció d’arribar al màxim nombre de persones a través de les associacions de veïns. Durant l’any 1978, es constituí el Consell d’Usuaris de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que havia estat promogut per les associacions de veïns. L’objectiu fonamental del Consell, era treballar per fer arribar la veu dels usuaris a la direcció, partint de la base que en l’administració dels organismes públics hi havien d’estar-hi presents. Era evident que, en el regim polític anterior (feia poc més d’un any de les primeres eleccions democràtiques) aquests drets no estaven reconeguts, i per tant la lluita per la participació popular en l’Administració, havia anat de parella amb la lluita per la democràcia en el nostre país. Era en aquell moment quan s’estrenaven formules democràtiques, quan era possible iniciar mecanismes de participació dels usuaris en els organismes administratius dels centres públics. A partir d’aquí s’inicià un camí en el que es va aconseguir el reconeixement per part de la Direcció del centre del Consell d’Usuaris com a organisme integrat dins la seva estructura, la realització i la publicació de la Carta de Declaració dels Drets dels Usuaris (el primer document publicat d’aquestes característiques de tot l’Estat espanyol) i l’obertura del servei de Suggeriments i Reclamacions. Així va ser com durant la dècada dels vuitanta l’Hospital de Sant Pau passaria a convertir-se d’un hospital privat i de beneficència a ser un Hospital de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública de Catalunya (XHUP).

The historical memory presented here aims to describe the history of the Emergency Department of the Hospital de la Santa Creu i Sant Pau in Barcelona , a history that has been elaborated thanks to the contribution of witnesses, written published documents and different private documents. The Emergency Department of the Hospital de Sant Pau, came into being in response to the health and social needs prompted by the arrival of the industrial revolution in the city of Barcelona and the immigration process that followed. These factors led to a very important population increase, not only within the city but also the surrounding area, where there appeared what were called bedroom communities. To achieve the status of being one of the best emergency services at the time, it was necessary to adapt their space functionality achieved with the right wing of the basement of the administration building, adapting the service to the circuit patients who had gone from first aid to the observation room. Despite this demographic movement, the needs created in no way could be covered by existing services, and in these circumstances the Emergency Hospital of Sant Pau opened in 1967. When the hospital was not able to absorb the demands of the population in times of epidemics mainly in winter time, its doors had to be closed at different times. This fact led to a series of demands which became widespread and were made in other Spanish cities, including the idea that Social Security would promote the existence of emergency services in their hospitals and schools. The relationship established between the hospital and the neighbourhood was achieved through a series of talks organized by neighbours associations in the area, in order to give information and health education related to emergencies as a principle, but also informed about health in general, and later, the rights of patients. It introduced the right to decide on the treatment of illnesses and preparation for a dignified death. Health education was carried out with the intention of reaching as many people through neighbourhood associations. In 1978, the Board of Members of the Hospital de la Santa Creu i Sant Pau was founded, which was sponsored by neighbourhood associations. The main objective of the Council was to work to make the voice of users heard by management, on the basis that the administration of public bodies there had to be present. It was obvious that during the previous political regime (it was just over one year since the first democratic elections had taken place) rights were not recognized, and therefore the struggle for popular participation in government, had been part and parcel of the fight for democracy in our country. It was then that democratic formulas prevailed and it was possible to initiate mechanisms for the participation of users in the administrative bodies of public schools. Since then, there has been a procedure recognised by management. A user’s council is an integral part of its structure, as are the implementation and publication of the Letter of Declaration Users Rights (the first document of this kind in Spain) and the service offering suggestions and complaints. So it was during the eighties that Sant Pau Hospital would evolve into a hospital which would be part of Catalonia’s public healthcare network after having been a charity-based, private hospital.