L'aprenentatge de la història a través del mètode de descobriment i el seu impacte en l'ensenyament secundari

Abstract

En el marc de les experiències de la renovació de l'ensenyament de la història durant el final del franquisme i principis de la democràcia, sorgeix un grup que impulsarà un projecte provinent d'Anglaterra. És l'anomenat "Història 13-16", que està destinat a ensenyar història a partir del seu mètode d'anàlisi a l'ensenyament secundari.<br/>Aquesta recerca està constituïda per dues parts. En la primera s'estudia els principis i l'evolució del grup -que adoptarà diversos noms, però que el més conegut serà "Grupo 13-16"- des d'una perspectiva històrica. S'examinen les seves experiències a l'aula i tots els materials que van a crear. Així mateix, un cop establert el marc històric, s'aborda l'impacte i les repercussions que el grup ha donat lloc en el camp de l'ensenyament formal de la història: els llibres de text, la implementació a les aules, la reforma educativa, el sorgiment de noves experiències relacionades, etc. Una influència que serà més marcada en tot el terreny formal que no pas en la seva aplicació real amb l'alumnat.<br/>En la segona part de la recerca s'avalua què ha quedat del mètode trenta anys després que es posés en marxa. Per aquest motiu s'han cercat alumnes que van estudiar amb ell i s'han aplicat diferents tècniques, tals com l'observació simple, les entrevistes en profunditat i l'observació sistemàtica i estructurada de vídeos en els quals apareixen alguns dels alumnes en algunes sessions del curs. El resultat, amb un fort component de psicologia educativa, ens aboca reflexions sobre el record i a l'entorn de l'aprenentatge per descobriment. Ens permet, a més, veure com incideix en l'alumnat l'aplicació d'aquestes metodologies i quines possibilitats té la disciplina científica com a mètode didàctic. Finalment, ens permet reflexionar sobre les polítiques educatives que s'impulsen i sobretot, el paper destacat que hi té el professorat; perquè es pot veure que allò que no se sap no es pot ensenyar, i aquí rau un dels primers problemes de l'educació.

By the end of Franco's regime and the early years of the democratic restoration, various attempts were made in Spain to renew the teaching of history. One of them was led by the "Història 13-16" (History 13-16) group, aimed at teaching history in secondary education using its analytical method. A project first originated in England. <br/>The present research consists on parts. On the first one the origin and the evolution of this group -which was given a few names though it was generally best known as the "13-16 group"- is studied from an historical point of view. Its field experiences and the materials they developed are here analysed. Once the historical frame is set, the research is addressed to the impact and the effects this group has produced on the teaching of history on various aspects: text books, education reform, field implementation, new experiences, etc. An influence that is more present on formal aspects than on real case applications.<br/><br/>The second part of this research is committed to evaluate what is left of this method thirty years after it was first put into practice. With this purpose, different techniques -such as plain observation, in depth interviews- were used with a set of alumni of this method.<br/>The outcome, with an important dose of educational psychology, drives us to considerations about memories and learning through discovery. This allows us to see the effects of the application of these methodologies on students and the possibilities of this scientific discipline as a didactic method. This also enables us to think about the ongoing education policies and, most notably, about the key role played by teachers, since it seems obvious that it can not be taught what is not known, one of the first -and main- problems when facing education. </i>