Universitat de Barcelona. Departament de Filosofia Teorètica i Pràctica
En cas d'enfrontar-nos amb un dilema moral en el que s'ha d'escollir entre un mateix i els altres, com hem d'actuar? Ens hem d'afavorir a nosaltres mateixos o hem d'afavorir els altres? Per tal de respondre aquestes preguntes, s'ha restringit l'àmbit d'investigació en el de les virtuts auto-referents i les altri-referents en l'ètica contemporània. El primer capítol de la tesi planteja aquesta problemàtica i posa de manifest el desacord fonamental imperant sobre la concepció de l'ètica, ja identificat per Paul Bloomfield (2008). La majoria de filòsofs contemporanis pressuposen un tipus d'ètica sense fer explícit tal posicionament ni donar arguments que el justifiquin. S'estudiaran tres tipus d'ètica en relació amb la concepció de l'abast de la moral: l'ètica auto-referent, l'altri-referent i la mixta. El segon capítol es centra en la investigació sobre el tema de les virtuts: es distingeix l'ètica de la virtut de la teoria de la virtut, optant per aquesta segona, i s'ofereix una definició de 'virtut'. A continuació, s'estudia el desenvolupament històric de les virtuts auto-referents (self-regarding virtues) i altri-referents (other-regarding virtues). Posteriorment, es duu a terme un estudi conceptual d'aquests tipus de virtuts, incloent-hi també les virtuts mixtes (mixed virtues) de la mà de Michael Slote (1992). El tercer capítol aborda la problemàtica presentada en el primer capítol amb les eines conceptuals desenvolupades en el segon. Des de la teoria de la virtut presentada, s'analitzen les raons que poden haver-hi per defensar l'ètica auto-referent, l'altri-referent i la mixta. També s'estudien les principals objeccions a les que han de fer front: l'egoisme moral, l'auto-sacrifici de l'agent moral i la impossibilitat de respondre els dilemes morals en els que s'ha d'escollir entre afavorir-se el propi agent moral o afavorir els altres. Es defensa la superioritat de l'ètica mixta, encara que no ofereixi una guia directa per a l'acció en els dilemes morals considerats: recomana que l'agent busqui l'equilibri entre les virtuts auto-referents i altri-referents tant en el dilema mateix com en el seu context i en la vida de l'agent moral en general. Això porta a reconèixer la possibilitat que existeixin dilemes morals tràgicament irresolubles, que poden ser minimitzats, però no extingits, mitjançant la promoció de la justícia social i de les virtuts en els agents morals.
How should one act when confronted with a moral dilemma offering only either a self-regarding or an other-regarding option? On one hand, the self-regarding solution to the dilemma shows a self-regarding virtue on the part of the agent. On the other hand, the other-regarding solution shows an other-regarding virtue on the part of the agent. Which kind of virtue is ethically primary, central, most important or even overriding: the self-regarding or the other-regarding? Which of the two horns of the dilemma should the agent act upon? These are the questions this thesis aims to address, and in order to do so it has been divided into three chapters. First of all, and following P. Bloomfield (2008), the fundamental disagreement on the scope of ethics and morality lurking behind twentieth century ethics is unmasked. Three conceptions of ethics and morality can be found in this period’s moral philosophy depending on their scope: self-regarding ethics, mixed ethics, and other-regarding ethics. Following this, a virtue theory is developed through which self-regarding and other-regarding virtues are examined. First, the historical development of the two kinds of virtue is studied, after which they are conceptually analysed. Next, and following M. Slote (1992) on this point, a third kind of virtue is acknowledged in order to complete the classification: mixed virtues. Finally, the virtue theory developed in the second chapter is used to tackle the problem presented in the first chapter. Mixed ethics is shown to be preferable to self-regarding or other-regarding ethics. So, is one of the three kinds of virtue ethically primary? No; no kind of virtue is overriding. Instead, self-regarding, mixed and other-regarding virtues are equally ethically important. If that is so, how should one act when confronted with a moral dilemma offering only either a self-regarding or an other-regarding option? The agent must not always opt for a self-regarding or other-regarding solution, for she would become a moral egoist in the first case, or would sacrifice herself in the second. Instead, she must seek a balance between the three kinds of virtue in the act itself, in the act’s context, and in her life in general. However, if this is so, the possibility of genuine moral dilemmas with no right solution, the possibility of tragic moral dilemmas, has to be acknowledged.
Ètica; Ética; Ethics; Virtut; Virtud; Virtue; Moral pràctica; Moral práctica; Conduct of life; Filosofia contemporània; Filosofía contemporanea; Contemporary philosophy
17 - Ethics. Practical philosophy
Ciències Humanes i Socials
Programa de Doctorat: Filosofia Contemporània i Estudis Clàssics
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.