Estratègies d'integració. Anàlisi dels recursos educatius en la integración escolar d'alumnes amb necessitats educatives especials

Abstract

El principal objectiu d'aquesta recerca consisteix a assolir una visió holística i explicativa de les modificacions experimentades dins de l'aula en situacions d'integració d'alumnes amb necessitats educatives especials. Per aquest motiu, i prenent com a base una revisión històrico-comparada de la situació de l'integració escolar i de la recerca que sobre el tema s'està fent avui en dia, es presenta la recerca "in sensu strictu", realitzada a partir d'un disseny que ha combinat components habituals a la recerca etnogràfica amb components de la recerca-acció, fonamentat en dos pilars bàsics: l'estudi de casos i l'anàlisi i avaluació de situacions educatives, enteses com a objecte d'estudi. Es van triar nou casos d'alumnes amb necessitats educatives especials d'orígen i d'intensitat diferents, escolaritzats a centres ordinaris de la comarca del Vallès Occidental (província de Barcelona), i que es poden classificar de la següent manera: alumnes que presentaven deficiències motrius (2), deficients visuals (2), alumnes amb problemes d'audició (1), alumnes amb dèficits intel.lectuals (2) i alumnes que patien pertorbacions emocionals (2). <br/><br/>Es va crear un equip de treball amb els mestres tutors d'aquests alumnes, que es reuní amb una periodicitat setmanal durant els cursos 1988-89 i 1989-90, coordinat pel director de la recerca. En el decurs d'aquestes sessions, es va analitzar i discutir les estratègies adoptades pels diversos centres de cara a l'integració dels alumnes especials, a la valoració comparada dels recursos empreats i a la recopilació de l'informació que serviria com a base d'aquesta tesi. Les informacions obtingudes a l'equip de treball es complementarien amb altres fonts d'informació, basant-se a una selecció i adaptació dels materials emprats al "Programa de Evaluación de la Integración" del Ministerio de Educación y Ciencia (MEC), complementades per l'Escala de Maduresa Emocional de Martinek-Zaichkowski (1982), les Proves Psicopedagògiques Graduades de R. Canals (1988) y l'Escala Bankson de Desenvolupament Lingüístic (1977). A més de les informacions anteriors, es va aplicar un "test" sociomètric a cada grup-classe.<br/><br/>De tota manera, el nostre estudi s'ha basat sobre tot en tres procediments d'observació que hem anomenat "auto-observació", "hetero-observació" i "observació diferida". L'auto-observació era realitzada per cadascún dels components del grup del treball sobre la seva mateixa tasca, transmesa directament a les sessions de grup, o de manera indirecta a travès de l'elaboració de documents escrits. L'hetero-observació corria a càrrec del coordinador de grup, a partir d'observacions de tipus no-participatiu preses a cada aula durant un mínim de tres sessions completes de matí o tarda, que van adquirir la forma definitiva de relats analítico-descriptius que més endavant foren introduïts en un formulari de la base de dades <DB4> dissenyat expressament per a aquesta recerca. Això va permetre organitzar en categories les observacions i classificar de manera àgil els registres episòdics. En darrer terme, cal assenylar l'observació diferida, que era obtinguda a partir de diversos enregistraments videogràfics realitzats dins de cada aula mitjançant el sistema de càmera fixa, i prenent com a base unes pautes unificades que permetien obtenir enregistraments de diversos tipus d'activitat dins de l'aula i al pati de joc. Això es va complementar amb les entrevistes individuals, a la fi de la recerca, amb cadascún dels mestres que hi havien participat a la recerca. Aquestes entrevistes, de caracter semi-estructurat, foren enregistrades en suport magnetofònic i més endavant transcrites, figurant com a annex de l'informe al costat de la resta dels materials assenyalats. L'anàlisi del material obtingut i del procés d'investigació proporciona uns resultados que es poden agrupar a partir de tres idees bàsiques: <br/><br/><i>En primer lloc, l'importància del contacte establert entre el professor-tutor i el professor de suport que s'ocupa de l'integració de l'alumne.</i> L'anàlisi de les possibles congiruacions d'aquest contacte proporciona uns resultats interessats pel que fa al paper jugat per l'orientació de les informacions inicials que rep el professor de l'alumne integrat, el que sembla contradir l'anomenat "efecte expectativa" o "pygmalion" àmpliament detectat entre la població escolar que no té dèficits "evidents". Aquest estudi tambñe permet entrar en la consideració específica dels elements que semblen més determinants en relació al grau de coordinació que s'estableix entre ambdós professionals i que semblen distanciar-se dels elements més formals (temps de coordinació, procedència del professor de suport, lloc on es duu a terme el mateix, etc..), sent més determinants aspectes com el contacte previ, la valoració explicativa i compartida del cas, la sensació de corresponsabilidad i la possibilitat d'expressió franca dels dubtes i reticències sorgides entorn a les possibilitats d'atenció de l'alumne. <br/><br/><i>La segona idea bàsica sobre la qual agrupem els resultats és la importància de l'actuació directa del professor en l'àmbit del desenvolupament personal i social de l'alumne i en les activitats menys estructurades.</i> En aquest sentit l'anàlisi d'interacció dut a terme permet detectar una "feblesa" sociomètrica entre els alumnes integrats i també la seva tendència a creuar la "barrera del sexe" que l'estudi no explica del tot, però que sense cap mena de dubte indica unes dificultats de socialització més grans que les normalment observades entre aquest alumnes. Tot plegat, al costat de l'inversió observada en la relació entre estructuració de l'activitat i interacció de dits alumnes amb els seus companys i les dificultats detectades en el procés d'assumir les pròpies limitacions i d'elaborar una acte-imatge adient a la realitat, dóna ple sentit a la idea bàsica que ens ocupa.<br/><br/><i>La tercera idea básica consisteix a l'importància de la coherència educativa en els processos d'integració, els quals es veuen afectats per aspectes inespecíficos del funcionament de l'escola i de l'aula, que pels específicament derivats de les necessitats de suport diferenciat que també presenten dits alumnes</i>. L'anàlisi de l'activitat educativa dels centres i aules observades i el dels processos d'integració en concret convergeixen vers aquest sentit. <br/><br/>El desenvolupament adeqüat dels processos d'integració escolar d'alumnes amb NEE es veu afavorit per la diversificació de l'activitat educativa, però l'estudi permet demostrar que això no implica l'opció per un estil d'ensenyament determinat, sinò que demana un nivell de coherència entre les idees educatives i la pràctica docent, tant dins de l'aula com fora.

The goa1 of this study is to obtain a holistic vision of classroom development when there are children with special needs working together with their peers. We have used a methodology that mixes procedures used frequently in ethnographic studies with habitual methodologies in action-research.<br/><br/>During two courses, a team composed of 11 teachers from 9 children between the ages of 5 and 13, with different kinds and intensity of handicaps, works in periodical sessions (every 15 days) to discuss and contrast procedures used in the different cases studied. The team also makes a compilation of different kinds of information using test, scales and different information measures. Furthermore, this research was based on three observational procedures: self-observation, made by every teacher; hetero-observation, made by the team director inside every classroom during three whole sessions (morning or afternoon) as a non-participative observer, making an analytic-descriptive narration, introduced lastly in a special categorized design on a data-base <DB4>.<br/><br/>The analysis of all this material and furthermore the sociogram applied in every classroom and the half-structured interviews maintained with every teacher, shows us interesting results affecting the procedures of scholastic integration. We group these results around three basic ideas: the importance of relation between teachers and specialists implicated on<br/>integration processes. The framework of this contact is analyzed and showed its influence on the success of integration process. The second basic idea is the importance of taking care of social and personal development of children with special needs. The interaction analysis shows us significant difficulties in this development aspect, more significative in non-structured activities than structured ones, that requires special attention in the school. Finally, the study allows us to verify that first objective in the integration process is to reach a sufficient coherence between pedagogical theories and educative practices. The support of unspecific improves seems to be the first condition to guarantee a succesfull integration process.

La principal finalidad de esta investigación consiste en alcanzar una visión holística y explicativa de las modificaciones experimentadas dentro del aula en situaciones de integración de alumnos con necesidades educativas especiales. Para ello, y a partir de una revisión histórico-comparada de la situación de la integración escolar y de la investigación actual sobre el tema, se procede a la presentación de la investigación propiamente dicha, realizada en base a un diseño que ha combinado componentes habituales de la investigación etnográfica con componentes de la investigación-acción, sustentado en dos pilares básicos: el estudio de casos y el análisis y evaluación de situaciones educativas, entendidas como objeto de estudio. Para ello se seleccionaron nueve casos de alumnos con necesidades educativas especiales de distinto origen e intensidad, escolarizados en escuelas ordinarias de la comarca del Vallés Occidental (Barcelona), alumnos que presentaban deficiencias motrices (2), visuales (2), auditivas (1) , intelectuales (2) y perturbaciones emocionales (2).<br/><br/>Se constituyó un equipo de trabajo con los maestros tutores de dichos alumnos que se reunió con periodicidad semanal durante los cursos 1988-89 y 1989-90, coordinado por el director de la investigación. En estas sesiones se procedió al análisis y a la discusión de las estrategias adoptadas en los distintos centros para la integración de dichos alumnos, a la valoración comparada de los recursos utilizados y a la recopilación de la información que serviría de base para el presente estudio. Las informaciones obtenidas en el equipo de trabajo se verían complementadas por otras fuentes de información en base a una selección y adaptación de los materiales utilizados en el Proqrama de Evaluación de la Integración del MEC, complementados por la Escala de Madurez Emocional de Martinek-Zaichkowski (1982), las "Proves Psicopedagògiques Graduades" de R.Canals (1988) y la Escala Bankson de Desarrollo Lingüístico (1977). Además de las informaciones anteriores también se aplicó un "test" sociométrico a cada grupo-clase.<br/><br/>Sin embargo, el presente estudio se ha apoyado fundamentalmente en tres procedimientos de observación que hemos calificado como auto-observación, hetero-observación y observación diferida. La auto-observación era realizada por cada uno de los componentes del grupo de trabajo sobre su propia labor, transmitida directamente en las sesiones de grupo, o de forma indirecta a través de la elaboración de documentos escritos. La hetero-observación la llevaba a cabo el coordinador del grupo a partir de observaciones de carácter<br/>no-participativo tomadas en cada aula durante un mínimo de tres sesiones completas de mañana o tarde, que se plasmaron en relatos analítico-descriptivos que posteriormente fueron introducidos en un formato de la base de datos <DB4> diseñado ex-profeso para esta investigación. Ello permitió categorizar las observaciones en registros episódicos y un ágil manejo de los mismos. En último término cabe reseñar la observación diferida que era obtenida a través de diferentes grabaciones videográficas realizadas dentro de cada aula por el procedimiento de cámara-fija y a partir de unas pautas unificadas que permitían obtener grabaciones de diferentes tipos de actividad dentro del aula y en el patio de juego. Ello se complementó con las entrevistas individuales que al final de la investigación se mantuvieron con cada uno de los maestros que hablan participado en la misma. Estas entrevistas, de carácter semi-estructurado, fueron grabadas en cinta magnetofónica y posteriormente transcritas, figurando como anexo del informe, junto con los demás materiales reseñados. El análisis del material obtenido y del propio proceso de investigación proporciona unos resultados susceptibles de agruparse a partir de tres ideas básicas.<br/><br/>En primer lugar, la importancia del contacto establecido entre el profesor-tutor y el profesor de apoyo que se ocupa de la integración del alumno. El análisis de las configuraciones posibles de este contacto proporciona resultados interesantes en cuanto al papel jugado por la orientación de las informaciones iniciales que recibe el profesor del alumno integrado, que en cierto modo parece contradecir el "efecto expectativa" o "pygmalion" ampliamente detectado entre la población escolar sin déficits "evidentes". También permite este estudio entrar en la consideración especifica de los elementos que parecen más determinantes en relación al grado de coordinación que se establece entre ambos profesionales y que parecen distanciarse de los elementos más formales (tiempo de coordinación, procedencia del profesor de apoyo, lugar donde se lleva a cabo el mismo, etc..), siendo más determinantes aspectos como el contacto previo, la valoración explicativa y compartida del caso, la sensación de corresponsabilidad y la posibilidad de expresión franca de las dudas y reticencias surgidas entorno a las posibilidades de atención del alumno.<br/><br/>La segunda idea básica sobre la que agrupamos los resultados es la importancia de la actuación directa del profesor en el ámbito del desarrollo personal y social del alumno y en las actividades menos estructuradas. En este sentido el análisis de interacción llevado a cabo permite detectar una "debilidad" sociométrica entre los alumnos integrados y también una tendencia de éstos a cruzar la "barrera del sexo" que el estudio no permite explicar por completo, pero que sin duda indica unas dificultades de socialización mayores de las normalmente detectadas entre estos alumnos. Todo ello, juntamente con la inversión observada en la relación entre estructuración de la actividad e interacción de dichos alumnos con sus compañeros y las dificultades detectadas en el proceso de asumir las propias limitaciones y de elaborar una auto-imagen adecuada a la realidad, da pleno sentido a la idea básica que nos ocupa.<br/><br/>La tercera idea básica consiste en la importancia de la coherencia educativa en los procesos de integración, los cuales se ven mis afectados por aspectos inespecíficos del funcionamiento de la escuela y del aula, que por los específicamente derivados de las necesidades de apoyo diferenciado que también presentan dichos alumnos. El análisis de la actividad educativa de los centros y aulas observadas y el de los procesos de integración en concreto convergen en este sentido. El adecuado desarrollo de los procesos de integración escolar de alumnos con NEE se ve favorecido por la diversificación de la actividad educativa, pero el estudio permite demostrar que ello no implica la opción por un determinado estilo de enseñanza, sino que requiere un consistente nivel de coherencia entre las ideas educativas y la práctica docente en el aula y fuera de ella.