Les dones que presideixen els clubs esportius a Catalunya. Factors que incideixen en l'accés i en l'exercici del càrrec, i estil de lideratge

Abstract

La segregació per raons de gènere existeix tant horitzontalment com vertical a les estructures de govern de les organitzacions esportives. Són molt poques les dones que formen part de les juntes directives d’aquestes entitats (segregació horitzontal) i quan hi accedeixen tendeixen a ocupar els llocs de menys responsabilitat (segregació vertical). Els termes “sostre de vidre” i “laberint de lideratge” han estat emprats per al·ludir el conjunt de barreres que impedeixen a les dones assolir llocs de responsabilitat. S’identifiquen diferents factors que incideixen negativament o positiva i provenen de diferents nivells: personal, entorn proper i organització. Tenint en compte aquesta situació de partida, recollida a l’estat de la qüestió, i del marc teòric definit (a partir de l’adopció de les perspectives teòriques del feminisme) aquesta recerca es planteja dues preguntes orientades a fer una diagnosi qualitativa de la situació: quins són els factors que incideixen en l’accés i en l’exercici del càrrec? i quin són els trets que caracteritzen el seu estil de lideratge?. Per respondre aquests interrogants s’emprà una tècnica qualitativa: l’entrevista en profunditat. Es realitzaren 23 entrevistes a dones presidentes de clubs esportius seleccionades mitjançant un mostreig no aleatori de casos típics. L’anàlisi de contingut es va fer amb el programa informàtic Atlas-ti en la seva versió 5.0. Els resultats ens permeten concloure que en la mesura que el club s’apropa més a una organització comercial els factors identificats estan més en consonància amb els que la literatura ha tendit a descriure com a barreres o recursos. En canvi, quan el club més s’apropa a les seves característiques constitutives, una part del discurs emprat per descriure aquest “sostre de vidre” continua essent vàlid, però, una part perd consistència teòrica i empírica ateses les particularitats del context en el que s’emmarca aquest càrrec directiu (càrrec altruista que s’exerceix en una entitat privada sense finalitat de lucre). Les particularitats dels context també determinen el seu estil de lideratge. Les dones que presideixen els clubs mostren majoritàriament trets propis dels estils de lideratge estereotípicament femenins (importància a l’equip, cuiden molt les relacions i mostren bones habilitats comunicatives) i trets propis del lideratge social (coherència, vocació de servei i vincle fort amb l’entitat). En algunes s’han identificat també trets més instrumentals associats estereotípicament als homes (són enèrgiques, amb empenta, dinàmiques i valentes). Els valors femenins i masculins es fusionen creant un estil de direcció d’acord amb les exigències d’aquestes organitzacions i el seu context. Aquesta major individualització dels comportaments fa que la perspectiva d’anàlisi del lideratge social es plantegi com la més adequada per a futurs estudis sobre l’estil de lideratge de les persones que exerceixen el càrrec de la presidència dels clubs, en tant que entitats sense finalitat de lucre.

La segregación por razones de género existe tanto horizontal como verticalmente en las estructuras de gobierno de las organizaciones deportivas. Hay muy pocas mujeres en las juntas directivas de estas entidades (segregación horizontal) y, cuando acceden, tienden a ocupar los puestos de menor responsabilidad (segregación vertical). Los términos “techo de cristal” y “laberinto de liderazgo” han sido utilizados para hacer alusión al conjunto de barreras que impiden a las mujeres acceder a los puestos de responsabilidad. Se identifican distintos factores que inciden positiva o negativamente y que provienen de diferentes niveles: de la persona, del entorno próximo y de la organización. Teniendo en cuenta esta situación de partida, recogida en el estado de la cuestión, y del marco teórico definido (a partir de la adopción de las perspectivas teóricas del feminismo) esta investigación se plantea dos preguntas orientadas a hacer un diagnóstico cualitativo de la situación: ¿qué factores inciden en el acceso y en el ejercicio del cargo? y ¿qué rasgos caracterizan su estilo de liderazgo?. Para responder a estas preguntas se utilizó una técnica cualitativa: la entrevista en profundidad. Se realizaron 23 entrevistas a mujeres presidentas de clubes deportivos seleccionadas mediante un muestreo no aleatorio de casos típicos. El análisis de contenido se hizo mediante el programa Atlas-ti en su versión 5.0. Los resultados permiten concluir que en la medida que el club se acerca más a una organización comercial, los factores identificados están más en consonancia con los que la literatura tiende a describir como obstáculos o recursos. En cambio, cuando el club está más próximo a sus características constitutivas, una parte del discurso utilizado para describir este “techo de cristal” continúa siendo válido pero otra parte pierde consistencia teórica y empírica dadas las particularidades del contexto en el que se enmarca este cargo directivo (cargo altruista que se ejerce en una entidad privada sin finalidad de lucro). Las particularidades del contexto también determinan su estilo de liderazgo. Las mujeres que presiden los clubes muestran mayoritariamente rasgos propios de los estilos de liderazgo estereotípicamente femeninos (importancia del equipo, cuidan mucho las relaciones y muestran buenas habilidades comunicativas) y rasgos propios del liderazgo social (coherencia, vocación de servicio y vínculo fuerte con la entidad). En algunas se han identificado también rasgos más instrumentales asociados estereotípicamente a los hombres (son enérgicas, dinámicas y valientes). Los valores femeninos y masculinos se fusionan creando un estilo de liderazgo acorde a las exigencias de estas organizaciones y su contexto. Esta mayor individualización de los comportamientos hace que la perspectiva de análisis de liderazgo social se plantee como la más adecuada para futuros estudios sobre el estilo de liderazgo de las personas que ejercen el cargo de la presidencia de los clubes, en tanto que entidades sin ánimo de lucro.

Segregation due to sex exists both horizontally and vertically in the management structures of sports clubs. There are very few women on the boards of directors of these organisations (horizontal segregation) and, when they do access them, they hold lower-level positions (vertical segregation). The terms ‘glass ceiling’ and ‘leadership maze’ have been used to refer to the barriers that prevent women from accessing high-level positions. Different factors are identified as having either a positive or a negative effect. These operate at different levels, namely, the person, the close environment and the organisation. Taking into account both this starting point, which is covered in the state of affairs’ section, and the theoretical framework (adopting feminist theoretical perspectives), this piece of research poses two questions aimed at making a qualitative diagnosis of the situation. These are: What factors affect women’s access to, and performance in, their posts? What traits characterise their leadership style? In order to answer these questions a qualitative technique was used: the in-depth interview. 23 interviews were carried out with women who chaired sports clubs by using non-random typical-case sampling. The data thus obtained was analysed using the programme Atlas–ti v. 5.0. The results lead to the conclusion that, the closer a club is to becoming a business organisation, the more consistent the factors identified are with those described by the literature. However, when a club is closer to its core features, one part of the discourse used to describe the ‘glass ceiling’ still holds, but another part loses its theoretical and empirical consistency. This is due to the particular characteristics of the context within which this management position occurs (a non-salaried position held in a private non-profit organisation). The peculiarities of the context also determine the management style. Women who chaired the clubs largely showed leadership styles that were stereotypically female (importance of the team, caring about relationships and showing good communication skills) and social leadership traits (coherence, service mindset and strong ties to the organisation). In some, more instrumental traits were also found that are stereotypically associated with men (energetic, dynamic and brave). Both male and female values were fused to create a leadership style aligned with the demands and contexts of these organisations. This greater individualisation of behaviour means that the analysis of social leadership is seen as the most suitable for future studies on the leadership style of people who chair clubs as non-profit organisations.