Universitat Ramon Llull. Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna
Les raons que justifiquen aquesta investigació es basen en la necessitat formativa dels/les infermers/es que treballen en el medi penitenciari que dóna lloc a una proposta formativa específica basada en les competències pròpies del seu lloc de treball. Aquesta necessitat ve donada per la singularitat del context penitenciari com espai de comunicació, accions i normes que determinen les relacions entre els agents que hi viuen (reclusos) i conviuen (personal) i, per la manca de coneixements específics relacionats amb la pràctica infermera al medi penitenciari. En conseqüència, els objectius generals que han guiat aquesta recerca són: - Interpretar el context penitenciari i els factors de salut característics de la població reclusa com un element diferenciador de l’atenció infermera. - Valorar el perfil de competències específiques i àrees de formació requerides per desenvolupar el treball infermer en el context penitenciari. Per donar resposta a aquests objectius, el disseny d’aquesta recerca s’ha realitzat des de de la Investigació Avaluativa, que ha permès apropar-nos al context real de la infermeria de presons mitjançant una anàlisi de necessitats. En aquest cas s’ha escollit el model ANISE, desenvolupant les fases de reconeixement, diagnòstic i presa de decisions per poder reunir les dades necessàries i posar de manifest els factors que influeixen en les actuacions infermeres en aquest medi. Les fonts d’informació utilitzades han estat, d’una banda: revisió de documents i bibliografia especialitzada de sanitat i context penitenciari; Pla d’Estudis del Grau d’Infermeria d’una universitat pública i una privada i oferta formativa de Postgrau-Màster de diferents universitats. L’altra font d’informació rellevant han estat els informants clau: a) infermers/es i b) gestors (caps d’infermeria) dels centres penitenciaris catalans. Els infermers/es han respòs un qüestionari autoadministrat, validat per experts, per obtenir informació referent a quatre blocs: perfil dels infermers/es de les presons catalanes, àmbit formatiu dels infermers/es, necessitats formatives de la infermeria i atenció d’infermeria en el medi penitenciari. Els gestors, per la seva part, han discutit i consensuat les característiques específiques d’aquests professionals mitjançant la tècnica del grup focal, complementant les dades obtingudes a partir del qüestionari. Les dades del qüestionari s’han analitzat mitjançant el programa estadístic SPSS v.18.0 i els discursos del grup focal s’han transcrit i sotmès a l’anàlisi del contingut. En tots els casos s’ha respectat tan els termes utilitzats pels participants com la confidencialitat dels seus comentaris. La informació obtinguda s’ha triangulat amb la finalitat de contrastar les dades obtingudes. De l’anàlisi final s’ha conclòs que la població reclusa concentra un sèrie de característiques sociodemogràfiques i en matèria de salut, sobrerepresentades en relació a la població general (drogodependències, malalties infectocontagioses, trastorns mentals, atenció a les urgències, situacions límit, etc.), en un context, el penitenciari, desconegut i complex per desenvolupar la competència infermera. Aquests factors són els elements diferenciadors de la infermeria penitenciària amb l’atenció prestada en altres àmbits de salut. A la revisió dels plans d’estudi del títol de grau d’infermeria s’han detectat carències curriculars a les àrees assistencials anomenades anteriorment i habilitats comunicatives i socials, així com en el coneixement del context i el marc legal penitenciari per cobrir les expectatives professionals requerides. A l’oferta de segon cicle revisada no s’ha trobat cap titulació pròpia de la infermeria penitenciària. D’aquestes conclusions s’ha deduït la necessitat de propostes com: formació de segon cicle tipus postgrau o títol d’expert, i/o inclusió d’una assignatura optativa a la titulació de grau que contemplin els aspectes formatius i competencials de l’infermer/a de presons i elaborar una guia amb els fonaments de la infermeria penitenciària.
Las razones que justifican esta investigación se basan en la necesidad formativa de los/as enfermeros/as que trabajan en el medio penitenciario que da lugar a una propuesta de formación específica basada en las competencias propias de su puesto de trabajo. Esta necesidad viene dada por la singularidad del contexto penitenciario como espacio de comunicación, acciones y normas que determinan las relaciones entre los agentes que viven (reclusos) y conviven (personal) y por la falta de conocimientos específicos relacionados con la práctica enfermera en el medio penitenciario. En consecuencia, los objetivos generales que han guiado esta investigación han sido: - Interpretar el contexto penitenciario y los factores de salud característicos de la población reclusa como un elemento diferenciador de la atención enfermera. - Valorar el perfil de competencias específicas y áreas de formación requeridas para llevar a cabo el trabajo enfermero en el contexto penitenciario. Para dar respuesta a estos objetivos, el diseño de esta investigación se ha realizado desde la Investigación Evaluativa, que ha permitido acercarnos al contexto real de la enfermeria de prisiones mediante un análisis de necesidades. En este caso se ha escogido el modelo ANISE, llevándose a cabo las fases de: reconocimiento, diagnóstico y toma de decisiones para poder reunir los datos necesarios y poner de manifiesto los factores que influyen en las actuaciones enfermeras en este medio. Las fuentes de información utilizadas han sido, por una parte: revisión de documentos y bibliografía especializada de sanidad y contexto penitenciario; Plan de Estudios del Grado de Enfermería de una universidad pública y una privada y oferta formativa de Postgrado-Master de diferentes universidades. La otra fuente de información relevante ha sido los informantes clave: a) enfermeros/as y b) gestores (jefes de enfermería) de los centros penitenciarios catalanes. Los enfermeros/as han respondido un cuestionario autoadministrado, validado por expertos, para poder obtener información referente a cuatro bloques: perfil de los enfermeros/as de las prisiones catalanas, ámbito formativo de los enfermeros/as, necesidades formativas de la enfermería de prisiones y atención de enfermeria en el medio penitenciario. Los gestores, por su parte, han discutido y consensuado las características específicas de estos profesionales mediante la técnica de un grupo focal, complementando los datos obtenidos en el cuestionario. Estos datos se han analizado mediante el programa estadístico SPSSv.18.0 y los discursos del grupo focal se han transcrito y hecho un análisis de contenidos. En todos los casos se ha respetado tanto los términos utilizados por los participantes como la confidencialidad de sus comentarios. La información obtenida se ha triangulado con la finalidad de contrastar los datos obtenidos. Del análisis final se ha concluido que la población reclusa reúne una serie de características sociodemográficas y en materia de salud, sobrerrepresentadas en relación a la población general (drogodependencias, enfermedades infectocontagiosas, trastornos mentales, atención a las urgencias, situaciones límite, etc.), en un contexto, el penitenciario, desconocido y complejo para desarrollar la competencia enfermera. Estos factores son los elementos diferenciadores de la enfermería penitenciaria respecto a la atención prestada en otros ámbitos de salud. En la revisión de los planes de estudio del título del grado de enfermería se han detectado carencias curriculares en las áreas asistenciales nombradas anteriormente y en las habilidades comunicativas y sociales, así como en el conocimiento del contexto y marco legal penitenciario, para cubrir las expectativas profesionales requeridas. En la oferta de segundo ciclo revisada no se ha encontrado ninguna titulación específica de la enfermería penitenciaria. De estas conclusiones se ha deducido la necesidad de propuestas como: formación de segundo ciclo tipo postgrado o título de experto, y/o inclusión de una asignatura optativa en la titulación de grado que contemplen los aspectos formativos y competenciales del enfermero/a de prisiones y la elaboración de una guía con los fundamentos de la enfermería penitenciaria.
The reasons that justify this investigation are based on the assessment of educational needs of those nurses that work in prisons, as well as on being able to implement specific training according to the competences required by their workplace. This need is a result of both the singularities of a prison as a place for communication, actions and rules that regulate the interactions between the people who live (inmates) and work there (staff), as well as the lack of specific information related to nursing in this particular environment. As a consequence, the main objectives of this research are: - Construing the prison’s environment and the prison population’s characteristic health factors as a distinguishing element in the nursing process. - Profile the specific competences and training fields required in order for nurses to work within the prison system. In order to meet these objectives, evaluative research and its methodology was used, which enabled an approach to the Prison Nurses’ work environment by means of a needs evaluation. In this case the ANISE model was implemented: examination, diagnosis and decision-making phases were carried out in order to gather the needed data and highlight the factors that affect the nursing process in this particular workplace. The information sources used throughout this research have been on the one hand: review of documents from specialized books in health care and prison systems; B.Sc in Nursing’s curriculum of one private and one public university; and master’s programs of several universities. On the other hand, other relevant information sources have been the interviewed personnel: a) nurses and b) directors of nursing of Catalonia’s prisons. The nurses answered a question list, ratified by experts, to gather information regarding four subjects: nurses’ profiles in Catalonia’s prison system, educational background of the nurses, educational needs and Prison Nursing. The directors discussed and agreed upon the specific characteristics of these professionals by means of focus group research, complementing the data gathered from the question list, which was analyzed using the statistical program SPSS v.18.0. The speeches of the focus group were transcribed and classified respecting participants’ conditions. With respect to the methodology, data triangulation has been carried out in order to contrast the different data. From the analysis of this information sources, it has been concluded that the inmates show a compendium of socio-demographic and health-related characteristics over-represented in comparison with the general population (drug addictions, infections, mental disorders, emergency care, extreme situations, etc.), in an unknown and complex environment to properly nurse. These factors are the ones that differentiate prison nursing regarding other health fields. When reviewing the B.Sc in Nursing’s curriculum some subjects were missing in: the aforementioned assisting fields and social and communication skills, as well as in the understanding of the prison’s environment and legal framework in order to encompass the required professional expectations. Among the reviewed postgraduate studies, no single degree adapted to Prison Nursing was found. From these conclusions, it was deduced the need for proposals such as: post-graduate education and/or adding an elective subject in the B.Sc, which both take into account the training and competences needed for Prison Nursing, and to draw up a guide with its guidelines.
Infermeria penitenciària; Enfermería penitenciaria; Prison nursing; Competències professionals; Competencias profesionales; Skills; Població reclusa; Población reclusa; Inmates
3 - Social Sciences
Ciències Socials i Jurídiques
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.