Model farmacològic per a valorar substàncies cariostàtiques

Abstract

1)INTRODUCCIÓ<br/><br/>La càries dental és una de les malalties més prevalents i existeix en tot el món. A més dels factors etiològics existeixen diverses característiques individuals que ajuden a la formació i desenvolupament de la càries dental entre elles cal destacar la qualitat i quantitat de la saliva. Una disminució de la secreció salival, o xerostomia, augmenta el risc de càries i d'altres malalties de la cavitat oral. Una de les causes més habituals d'una disminució del flux salival és l'efecte secundari d'alguns fàrmacs, entre els quals cal destacar els psicofàrmacs, que són molt prescrits en la nostra societat. Com que els adults són potencials consumidors de fàrmacs que tenen com a efecte secundari la xerostomia, en aquest grup de població augmenta la probabilitat d'aparició de càries tant d'arrel com de corona, i caldrà potenciar les mesures preventives. L'agent preventiu que s'ha demostrat més eficient és el fluor en les seves diverses formes d'aplicació. L'estudi de substàncies cariostàtiques en humans comporta certa complexitat donada la gran variabilitat individual, i també perquè costa controlar els factors bacterians i de dieta, la qual cosa fa que es necessiti una mostra molt gran. El model animal per a l'estudi de la càries és útil gràcies al poc temps necessari per a desenvolupar la patologia, és relativament econòmic, i la mostra pot ser més pelita al poder controlar algunes variables. Les lesions de càries que es formen en la rata es poden localitzar tant a les cares lliures, com en els solcs o en la zona proximal, igualment com s'observa en humans. Com qualsevol fàrmac, una nova substància hipotèticament cariostàtica convé estudiar-la en animals abans de poder-la administrar en humans i comercialitzar-la. El fluor, tant en rates com en humans, participa en més d'un mecanisme d'acció: el de remineralització en dents erupcionades, i el de formació de fluoroapatita durant el procés preeruptiu. En aquest estudi volem valorar l'efecte de la clomipramina, un dels antidepressius més prescrits en la pràctica clínica, en la càries de la rata. En segon lloc volem quantificar la capacitat cariostàtica que té el fluor administrat per via sistèmica o per via tòpica tant en animals tractats amb clomipramina com en els que no han rebut aquest tractament. En tercer lloc estudiem la capacitat cariostàtica que pot tenir Ja pilocarpina, a causa de la seva acció estimulant de la secreció salival, i la del fluor liposomat aplicat tòpicament, ja que els liposomes faciliten el transport i l'absorció del principi actiu.<br/><br/>2) MATERIAL I MÈTODES<br/><br/>Hem utilitzat per aquest estudi 230 rates, mascles, de la soca Wistar. Als 18 dies d'edat de les rates les vam repartir en 10 grups de 20 i tres grups de 10. Els vam donar el següent tractament: Tots els animals llevat del grup 1 se'ls va inocular una suspensió d'estreptococ mutant i se'ls va alimentar amb una dieta cariogènica (ST-580). Les rates del grup 1 consumien una dieta de manteniment. Vam administrar clomipramina per via oral mitjançant una sonda intragàstrica a una dosi diària de 50 mg/kg de pes a les rates dels grups 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 i 13. Els animals dels grups 3, 5, 7 i 9 bevien aigua amb una concentració de fluor de 10 ppm. Les rates dels grups 4, 5, 8 i 9 van ser tractades amb pilocarpina per via oral i amb una sonda intragàstrica amb una dosi diària de 5 mg/kg. Les rates del grup 10 rebien una aplicació tòpica d'H2O destil.lada, les del grup 11 rebien una aplicació tòpica de fluorur sòdic al 0.2 %, a les del grup 12 s'aplicava tòpicament una solució de fluorur sòdic liposomat al 0.1 %, i les del grup 13 rebien dues aplicacions, primer de clorur càlcic liposomat al 0.2%, i al cap de 15 minuts una solución de fluorur sòdic liposomat al 0.1 %. La freqüència d'aplicació tòpica va ser de dos cops per setmana.<br/><br/>Tots els tractaments es van iniciar el dia 21è d'edat i van durar sis setmanes. Per a realitzar cada aplicació tòpica anestesiàvem les rates amb uns cotons impregnats d'éter i aplicàvem amb una micropipeta 25 mi-l de la solució en 1'hemiarcada dreta i 25 mi-1 més en l'hemiarcada esquerra, fent uns massatges als buccinadors durant 30 segons. Les del grup 13 que rebien dues aplicacions, primer administràvem el clorur càlcic liposomat al 0.2%, i al cap de 15 minuts una solució de fluorur sòdic liposomat al 0.1 %. Per a detectar alguna malaltia o mort dels animals es va fer una inspecció diària, es va mesurar el pes de les rates un cop per setmana, també mesuràvem la quantitat de menjar i beguda consumits tres cops per setmana. El 60è dia d'edat dels animals es van anestesiar els animals amb uretà i vam injectar per via i.p. 10 mg de pilocarpina/kg de rata per determinar el flux salival estimulat. Per a determinar la concentració de fluor en saliva s'ha utilitzat un electrode específic de fluor. Després de recollir la saliva es va sacrificar els animals per decapitació. Un cop netes les mandíbules es van passar per un bany d'ultrassons durant 5 minuts i es van col·locar en una solució de murexida per a tenyir les càries. Es va quantificar el valor de càries seguint el mètode de Keye's.<br/><br/>3) RESULTATS I DISCUSSIÓ<br/><br/>No hem observat diferències significatives en el consum de beguda dels grups d'estudi. Les rates tractades crònicament amb clomipramina han consumit menys menjar i han incrementat menys el seu pes que les rates no tractades. També hem observat que la dieta cariogènica fa que les rates augmentin menys de pes, probablement degut al baix contingut de proteïnes i alt percentatge en glúcids en la seva composició. No hem trobat diferències estadísticament significatives en el flux salival estimulat entre els diferents grups d'estudi, la qual cosa podria fer pensar en que la xerostomia produïda per la cJomipramina és reversible. La clomipramina fa augmentar la concentració de fluor en saliva, a causa probablement que fa disminuir el flux salival basal i per tant el fluor es troba més concentrat. Per altra banda, la pilocarpina augmenta la secreció salival i el fluor es troba a una concentració més baixa. Només el fluor administrat per via sistèmica fa augmentar la concentració de fluor en saliva. Per a quantificar la càries dels animals hem considerat només les càries de solc. La dieta cariogènica més la inoculació d'estreptococ mutans és suficient per a induir càries en la rata. Els animals tractats amb clomipramina han desenvolupat un 40% més càries de solc que els animals no tractats. El fluor 10 ppm administrat en l'aigua de beguda disminueix aproximadament un 30% del valor de càries de solc tant en animals tractats amb clomipramina com en els no tractats, aquest percentatge de reducció de càries és similar al d'altres estudis. Aquesta prevenció de càries és més accentuada en el tercer molar degut probablement a l'efecte sistèmic, donat que aquest molar erupciona al voltant dels 35 dies d'edat de l'animal. L'administració crònica de pilocarpina redueix aproximadament en un 25% el nombre de càries de solc en la rata, aquesta reducció s'observa tant en animals tractats amb clomipramina com en els no tractats. Hem observat que l'administració de fluor per via sistèmica i el tractament crònic amb pilocarpina no es sumen els dos efectes preventius, creiem que aquest efecte és degut a que a l'augmentar el flux salival basal per l'administració de pilocarpina el fluor roman menys estona en la boca. El simple fet d'anestesiar les rates i aplicar aigua destil.lada en rates amb xerostomia ja redueix significativament el valor de càries. Hem observat que l'aplicació tòpica de fluorur sòdic (0.2 %) redueix fins a un 60% el valor de càries en rates tractades amb cJomipramina. Hem observat que l'aplicació de fluorur sòdic (0.1 %) liposomat aplicat tòpicament dos cops per setmana redueix el valor de càries de solc en rates tractades amb clomipramina de manera similar que el fluorur sòdic (0.2 %) sense liposomar. No hem observat que el clorur càlcic liposomat aplicat tòpicarnent abans del fluorur sòdic liposomat augmenti ni disminueixi el valor de càries de solc. Aquest model presentat pot ser molt útil per a estudiar substàncies o fàrmacs cariostàtics donat que es controlen tres dels quatre factors etiològics de la càries: la dieta, els estreptococs, i el temps. L'únic factor que no es pot controlar és l'individual i, per tant, la variabilitat observada en el nombre de càries la podrem assignar a les característiques intrínseques de cada subjecte. La qualitat i quantitat de saliva és un dels factors individuals que influeixen notablement en l'aparició de càries. Quan disminueix la secreció salival augmenta el risc de càries. En aquest model es provoca xerostomia mitjançant l'administració d'un fàrmac antidepressiu i a diferència d'altres tècniques que provoquen xerostomia amb l'extracci6 de glàndules salivals, el nostre model reprodueix una situació més semblant a la que es dóna en humans.

<i>The aims of this study are to evaluate the effect of an antidepressant drug (chlomipramine) in rat caries, to quantify the cariostatic capacity of systemic fluoride and topical fluoride, and to study the cariostatic capacity of pilocarpine and liposome fluoride in topical way.<br/><br/>Male Wistar rats subjected to a 12h light/dark cycle were used. Animals were distributed in ten groups of 20 animals, and three groups of 10 animals at the 18th day old. To induce caries, a suspension of streptococcus mutans was innoculated, and we maintained a cariogenic diet (ST-580) during all experience. To obtain xerostomia we used chlomipramine (50mg/kg/day). To prevent these induced caries, fluoride (10ppm) in drinking water, pilocarpine (5mglkg/day), lopical fluoride (NaF 0.2%) and liposome fluoride (NaF liposome 0.1 %) were used. Water and food consumption, weight gain, saliva flow rate, fluoride concentration in saliva, and sulcal caries scores were determined for all animals.<br/><br/>The xerostomia induced by chlomipramine is completely reversible with a colinergic agonist drug. Chlomipramine increases fluoride levels in saliva, however pilocarpine decreases it. Likewise, fluoride in drinking water increase fluor concentration in saliva. Animals treated with chlomipramine have developed a 40% more sulcus caries than animals no treated. Fluoride 10 ppm administered in drinking water and chronic administration of pilocarpine decrease a 30% and 25% respectively sulcus caries either in animals treated with chlomiprarnine or animals no treated. The cariostatic effects of<br/>pilocarpine and fluoride in drinking water are antagonist if we apply simultaneousJy. We have observed that tbe application of topical fluoride (NaF 0.2 %) and liposome fluoride (NaF liposome 0.1 %) may decrease a 60% of sulcal caries in rats treated with chlomipramine.<br/><br/>This model, with induced reversible xerostomia in rats, could be useful to evaluate potential cariostatic agents. </i>