Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Semítica
A les pàgines que segueixen trobareu l'estudi d'una obra d'un astrònom andalusí conegut per Ibn al-Samh, que va morir l'any 1035. L'obra és un tractat sobre l'ús de l'astrolabi, un instrument astrònomic basat en la projecció estereogràfica de l'esfera celest que fou teorizat pel savi Ptolomeu d'Alexandria i desenvolupat pels científics àrabs a Orient i a Occident. He preparat l'edició del text àrab, l'he traduït al català i he mirat de fer entenedor el seu contingut. Però això ha suposat un cert temps de treball previ i destaco aquí aquest fet perquè no és casual que aquesta tesi tracti sobre l'astrolabi, ni que sigui llegida avui a Barcelona. <br/><br/>El seu orígen es troba al curs del Dr. Juli Samsó sobre Història de la Ciència a la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquí vam començar a analitzar els textos sobre construcción i ús de l'astrolabi del Manuscrit 225 del "Scriptorium" de Ripoll, avui a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, i d'altres textos hispànics sobre aquest instrument, en llengües llatina i romanç castellà, coneguts bé a la Marca Hispànica bé a Castella entre els segles X i XIII. Vam aprendre a valorar l'importància que tingué l'astrolabi i la seva divulgació amb el coneixement de la ciència àrab al món cristià medieval car era l'objecte de les primeres traduccions de textos científics de l'àrab al llatí que podem conèixer perquè es van conservar al Monestir de Ripoll. <br/><br/>Fruit d'aquest treball va ésser la Memòria de llicenciatura que varem presentar junt amb el meu company, amic estimat, Ramón Martí. Va ser aleshores quan vaig començar a estudiar la llengua àrab i més endavant el Dr. Samsó em va suggerir l'interès de començar a llegir el tractat d'Ibn al-Samh, objectiu d'aquest estudi. Ja he dit abans que no és casual que aquesta tesi es llegeixi a Barcelona car aquesta ciutat és, a hores d'ara, la seu d'una escola d'historiadors de la ciència que inicià J.M. Millàs i que ha tingut continuïtat a l'entorn del Departament de Llengua Àrab i Islam de la Universitat de Barcelona. La Història de l'Astronomia ha estat un dels aspectes que ha rebut més atenció per part dels seus membres, de manera que hom disposa de molta bibliografia especialitzada sense la qual no hauria estat possible l'estudi que vaig proposar-me.
Segle XI; Ibn al-Samh; Astrolabi; Edat Mitjana - Ciència; Història de l'Astronomia; Història de la ciència
09 - Manuscripts. Rare and remarkable works; 52 - Astronomy. Astrophysics. Space research. Geodesy; 93 - History. Auxiliary sciences of history. Local History
Ciències Humanes i Socials
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.