Amistat i Unitat en el

Abstract

Aquesta tesi defensa llegir el <i>Lisis</i> de Plató com a <i>narració prototípica d'una «synousia» dialogal socràtica</i>. El text de 223b3 <i>(dielysamen ten synousian)</i>, pertanyent al fragment narratiu final del <i>Lisis</i> (223a-b), és el punt de recolzament textual primari d'aquesta tesi. La investigació s'articula en tres grans capítols.<br/>En el <i>capítol primer</i> es presenta un <i>status quaestionis</i> exhaustiu de les interpretacions hagudes sobre el <i>Lisis</i> (llibres i articles de revista), des de Schleiermacher fins a l'actualitat. En aquest recorregut se'ns obre la possibilitat d'una nova interpretació del <i>Lisis</i> que no la faci dependre ni d'altres obres platòniques (<i>Convit</i> i <i>Fedre</i>), ni d'obres aristotèliques (<i>Ètica a Nicòmac</i> i <i>Ètica a Eudem</i>). La nova interpretació que es proposa en aquesta investigació vol llegir el <i>Lisis</i> com una obra platònica completa en si mateixa i en la qual cal posar en relleu tant allò que <i>s'hi diu (discurs)</i> com allò que <i>s'hi fa (dramàtica)</i> per tal de captar-ne tot el seu sentit. El sentit del <i>Lisis</i>es troba en el text mateix del <i>Lisis</i>.<br/>En el capítol segon s'estudia el text del <i>Lisis</i>i la seva <i>estructura</i> (I. <i>Encontre</i>; II. <i>Synousia</i>; i III. <i>Dissolució de la synousia</i>), donant una importància cabdal al <i>final narratiu del diàleg</i> (223a1-b8) i, també, a aquells <i>elements contextuals i narratius de la «synousia»</i> que el <i>Lisis</i> ens presenta i escenifica (el temps: la festa de les Hermaies; l'espai: la nova palestra; i igualment els recursos toponomàstics, onomàstics, de moviment escènic, psicofísics, d'activitats, d'exemples i comparacions, etc.). Aquesta <i>exegesi</i> del text permet, després, en el capítol següent, posar en relleu el <i>sentit</i> del text del <i>Lisis</i>.<br/>En el <i>capítol tercer</i> (i darrer) s'aborda el <i>senti</i>t del <i>Lisis</i>i de la <i>«synousia»</i> dialogal. En ell s'estudia, primerament, la <i>«synousia»</i> tal i com aquesta és presentada en els anomenats, correntment, «diàlegs socràtics» (<i>Apologia, Protàgoras, Laques, Càrmides</i> i <i>Menó</i>). L'anàlisi de la <i>«synousia»</i> dialogal del <i>Lisis</i> a través de l'anàlisi de les tres converses principals que s'hi despleguen, constitueix la part més rellevant d'aquest capítol. Les tres converses es donen: 1) amb Hipotales (204b4-206d7); 2) amb Lisis (207d5-210d8); i c) amb Menexen i Lisis (211d6-222e1). Finalment, després d'haver analitzat el text del <i>Lisis</i>en al seva totalitat i després d'haver-ne defensat el seu sentit, es determina el <i>valor filosòfic de la «synousia» dialogal socràtica</i> que el <i>Lisis</i>escenifica de manera brillant.<br/>Aquesta tesi revaloritza el <i>Lisis</i> situant-lo a un lloc més adequat dins el <i>Corpus platonicum</i>. Almenys, de ben segur, aquest diàleg no resulta gens decebedor, i no pot ser considerat de cap manera un fracàs de l'escriptura platònica. Ben al contrari, es tracta d'un diàleg que situa el filosofar en el marc de les relacions humanes d'amor i d'amistat envers el Bé.<br/>Al llarg de la tesi, en la qual s'aborda el sentit socraticoplatònic de la <i>«synousia»</i>, s'examina el sentit del vocabulari platònic que està a l'entorn de la problemàtica de les relacions humanes d'estimació (siguin eròtiques, siguin d'amistat). Termes com <i>eros, philia, epithymia, to proton philon</i>, etc., tots ells en el cor del <i>Lisis</i>, es tracten en la seva dimensió filosòfica que Plató ens ha transmès en aquesta obra singular i completa de sentit: el <i>Lisis</i>