Idealisme i la lògica transcendental. Recerca preliminar, L'

Abstract

0. L'assumpte de la recerca efectuada es troba formulat en el títol amb què es presenta i al.ludeix a tres temàtiques: la temàtica de l'idealisme, la de la lògica transcendental i, per últim, també la de la problemàtica conjunció de l'idealisme i la lògica transcendental. El camp de problemes delimitat per aquesta conjunció configura l'objecte d'una possible recerca sistemàtica, i el seu resultat hauria de contribuir a l'esclariment històric i filosòfic alhora de l'idealisme i de la lògica transcendental. Però la meva recerca no ha volgut lliurar-se a tal examen sistemàtic sense obrir un "momentum" reflexiu previ referit a les condicions de la seva possibilitat mateixa. D'aquí que la recerca hagi de ser considerada i valorada com a preliminar a la recerca de l'idealisme i la lògica transcendental, és a dir, com a lliure exploració dels problemes que desfermen les preguntes què és l'idealisme i què és la lògica transcendental. Aspecte inherent al "momentum" reflexiu, qualsevol assaig de resposta a les qüestions proposades contindrà ineludiblement - o fins constituirà fonamentalment - una clarificació de les preguntes mateixes com també de la via seguint la qual han de ser recercades (i recercades) les respostes.<br/><br/>I. <br/><br/>1. En la línia indicada d'una clarificació de les condicions de la pregunta i la reposta a la qüestió que demana per l'idealisme avança la primera part del treball - amb el títol "Narratives de l'dealisme".<br/><br/>2. Una recerca preliminar té en l'idealisme, abans que res, una categoria historiogràfica qüestionada: de manera potser inadvertida, l'idealisme alemany ha estat progressivament empès al domini de la mitologia. A partir d'aquí una recerca preliminar de l'idealisme havia de plantejar-se com a tasca primera i indispensable mirar d'explicar com ha arribat a constituir-se el mite - o això que, almenys, se li presenta com a mite.<br/><br/>3. La primera part del meu treball realitza. així doncs, incursions en un nombre determinat de treballs filosòfics i històrico-filosòfics que poden valer com a arquetips d'estructuració de la categoria historiogràfica de l'idealisme alemany. Aquests treballs aspiren, sens dubte, a efectuar la seva estructuració mitjançant un plantejament filosòfic, és a dir, dotant d'un contingut teòric l'idealisme, i qualsevol tasca enfront d'aquests treballs passa, per tant, per una anàlisi del seu contingut, però el meu punt de vista no ha estat (o almenys no ha volgut ser) prioritlriament el d'una valoració teòrica de tals continguts.<br/><br/>4. En relació a aquests reconstruccions de l'idealisme diré que, en general, he partit de l'examen dels seus continguts a fi de fer-ne sorgir el seu model estructurador. El resultat de la meva recerca és mostrar que hi ha un nombre en principi finit determinable de models estructuradors en el marc d'una determinada concepció que anomeno "narrativa" de l'idealisme.<br/><br/>5. ¿En què consisteix la concepció narrativa? L'idealisme alemany es considera UN SISTEMA FlLOSÒFIC i el seu esclariment s'identifica amb una explicació o reconstrucció de la gènesi i el desenvolupament d'un argument teòric.<br/><br/>6. La tesi es proposa mostrar que el terreny fonamental dels debats de la historiografia filosòfica sobre l'idealisme queda definit per aquesta estructura formal i que ella, tant considerada en si mateixa com en l'estructuració del contingut que determina és inapropiada. La recerca actual avança, de fet, sobre la base de la impossibilitat de reescriure narrativament l'idealisme alemany, però aquesta dificultat és de naturalesa doble: pràctica i teòrica.<br/><br/>7. La impossibilitat teòrica de reescriure narrativament l'idealisme no es troba prou clarificada ni justificada en la consciència historiogràfica contemporània. Renunciar a escriure narratives perquè ja no pot abastar-se d'un cop d'ull la totalitat de l'objecte no significa renunciar a la concepció narrativa per principi i per convicció. Això segon no pot fer-se més que per una acte exprès de contestació no d'aquesta o aquella narrativa sinó de la narrativa com a tal.<br/><br/>8. La meva contestació a la narrativa s'expressa en el treball a través d'un capítol on presento conclusions per a començar. La continuïtat adscribible a l'idealisme no ha de ser concebuda com a descabdellament d'una identitat teòrica. com a gènesi i desenvolupament d'un sistema sinó com una continuïtat discreta, aquella continuïtat que configura l'evolució marcada per diversos sistemes filosòfics. Així compresa, la recerca històrica-filosòfica sobre l'idealisme es proposa com a recerca en un horitzó (obert, problemàtic i complex) irreductible al camí que en ell pugui ser resseguit com a traçat per la reflexió d'una sola filosofia idealista.<br/><br/><br/>II.<br/><br/>9. En la segona part del treball, titulada "En l'horitzó històric i filosòfic de la lògica transcendental" he efectuat una consideració igualment preliminar de la problemàtica de la lògica transcendental. Les qüestions principals abordades en aquesta recerca són: (a) la qüestió del significat de la lògica transcendental; (b) una justificació de la lògica transcendental com a possible fil conductor de la reconstrucció de l'idealisme; i hi podriem afegir encara (c) la precisió de l'encaix o relació entre idealisme i lògica transcendental, entre les dues parts del meu treball.<br/><br/>10. També en la qüestió (a) del significat de la lògica transcendental he tingut contramodels - si bé he preferit deixar-los implícits. L'existència mateixa d'aquests models, d'una diversitat de definicions del concepte buscat, posa de relleu la importància d'arribar a esbrinar, d'acord amb les coordenades d'una recerca preliminar, com calgui arribar a guanyar el significat de la lògica transcendental.<br/><br/>11. Per a l'obtenció del significat de la lògica transcendental he mirat de construir el seu preconcepte. Prenent la denominació filosòfica mateixa com a punt de partida he mirat de remuntar fins a la problemàtica històrico-filosòfica a la llum de la qual la nova lògica ha de prendre el seu sentit.<br/><br/>12. El preconcepte de la lògica transcendental queda construït a partir de la comprensió històrica-filosòfica del lògic i del transcendental en la nofió d'una primera ciència que és alhora una ciència primera. En l'entrecreuament dels conceptes "lògic" i "transcendental" s'anuncia una radicalització metafísica de la problemàtica lògica com a via de resolució de la problemàtica que exhibeixen el lògic i el transcendental en el pensament filosofic de la "Aufklärung".<br/><br/>13. El pas següent (b) ha estat el d'assegurar que tal preconcepte té ancoratge històric, que l'anunci d'una lògica ontològica contingut en la denominació precedéis l'assaig efectiu de realització d'aquesta lògica en un concepte de lògica transcendental. La recerca d'aquesta garantia ha portat a examinar la construcció del concepte de lògica transcendental en la "Crítica de la raó pura" de Kant.<br/><br/>14. A partir de la conseqüència metodològica de la Crítica teòrica queda oberta la perspectiva que crec fa accessible la construcció del concepte de lògica transcendental de Kant. Si aquesta teoria parteix de determinats pressupòsits és només a fi d'esclarir-ne el seu caràcter i la seva estructura i a fi de pensar-ne la necessitat mateixa de la seva pressuposició. La lògica transcendental de Kant es proposaria així com una reflexió dirigida cap als seus propis pressupòsits (en un cercle característic) - i empesa per la radicalitat de la seva intenció reflexiva aspiraria a justificar més fins i tot que la possibilitat d'aquest cercle la seva necessitat.<br/><br/>15. Resta, per últim, la dificultat que pot plantejar-se ara com interna al meu plantejament, que amb una sumària exploració de la filosofia teòrica de Kant pugui quedar explicada i justificada la lògica transcendental en quant preconcepte com a fil conductor per a la reconstrucció de l'idealisme. Tofant a aquesta qüestió (c), cal dir que una justificació plena i positiva l'he obtinguda només de la circumstància que caldrà començar en Kant. Però a més ha pogut ser prospectat temptativament el preconcepte de la lògica transcendental com a possible fil conductor també per al postkantisme.<br/><br/>16. En conclusió, la lògica transcendental com a fil conductor d'una reconstrucción històrico-filosòfica de l'idealisme és preconcepte i la seva aplicació consistirà bàsicament en guiar l'examen de la discussió filosòfica que ha suscitat la possibilitat d'efectuar transicions des d'aquest preconcepte a la definició i realització de conceptes històricament verificables. Però una recerca de l'idealisme i la lògica transcendental no inscrita en un esquema narratiu sinó en un horitzó obert, un horitzó que fa de l'idealisme la idea i l'ideal d'una totalitat per configurar, es presentarà amb la prudència de no pretendre exbaurir aquell horitzó i ni tan sols de lofalitzar-ne el seu centre. Ja que dir que aquesta temàtica és essencial a a la definició de l'idealisme queda molt lluny, fins i tot infinitament lluny, de l'afirmació que aquesta temàtica constitueixi l'essència de l'idealisme.

"Idealism and transcendental Logic" constitutes the field of a possible systematic research in modern Philosophy History. Such field presents itself defined by the conjugation of two different concepts -"Idealism", "Transcendental logic" - that are the object of discussion in current historical and philosophical literature. The traditional view of German Idealism as a three-step philosophical profess which would in full consequence be carried out in the philosophies of Fichte, Schelling and Hegel has long been denounced as basically "Hegelian" and abandoned. The central question remains which philosophical systems should then be taken into account and on which grounds in the study of the period. Similarly, it is far from clear the philosophical meaning of transcendental Logic, as it can be shown when attempting either to answer this question or even specifying its sense from the diverse theoretical starting points established by Kant's theoretical "Kritik", Reinhold's "Elementarphilosophie", Fichte's "Wissenschafisehre" or Hegel's "Wissenschaft der Logik", to summon up only a few of the numerous, in a broad sense logical works of that time. It must be asked whether or not Idealistic thinkers have developed the same kind of logic and what are the conditions under which such an undertaking might be taken as a leading argument for the deconstruction of German Idealism.<br/><br/>Hence the present work aims at clarifying the crucial concepts on which a systematic study of «Idealism and transcendental Logic» necessarily relies and for this reason it proposes to conduct a "preliminary" research of its theme.<br/><br/>The text appears divided in two parts -entitled "Narratives on Idealism" and "On the Historical and Philosophical Horizon of Transcendental Logic"- which set to examine respectively the question of Idealism and the question of transcendental Logic. While the analysis is pursued in both pans in an independent fashion, a final conclusion seeks to connect them again by showing that even though the essence of the phenomenon of Idealism cannot be grasped without taking into consideration the discussion regarding the possibility of constructing a concept of transcendental logic, this argument would never account for the essence of German Idealism as such. This apparent paradox is pondered as the necessary basis for a "liminary" work on the subject.