Reconstrucció paleoambiental holocena de Sierra Nevada a partir de registres sedimentaris

Abstract

Davant l'actual context d'incertesa climàtica futura, el sud peninsular es concep com una zona especialment sensible a possibles canvis en la dinàmica de la Circulació General Atmosfèrica imperant a l'Atlàntic Nord. En relació amb el canvi global, els diferents informes i models climàtics presenten el Mediterrani i, en concret el sud-est peninsular, com una zona d'especial vulnerabilitat, on la reducció de la precipitació a finals de segle XXI pot arribar a ésser d'un 20-30% respecte dels valors actuals i la temperatura mitjana anual augmentar en un rang de 2 a 6ºC (IPCC, 2007; El canvi climàtic a Espanya. Estat de situació, 2007). La necessitat d'obtenir més informació sobre la dinàmica climàtica natural en el sud peninsular ens remet a arxius sedimentaris, que en el cas de la nostra àrea d'estudi a Sierra Nevada, ens poden proporcionar informació de la variabilitat climàtica holocena a escala centenal-decadal (llacs de muntanya i lòbuls de solifluxió).<br/><br/>La tesi doctoral ha demostrat la sensibilitat d'un medi semiàrid d'alta muntanya com Sierra Nevada als canvis ambientals esdevinguts durant l'Holocè, així com l'escàs rang tèrmic necessari per a activar els processos periglacials (i glacials) en el massís a cotes sensiblement més baixes que les actuals. Durant l'Holocè, les fluctuacions tèrmiques s'emmarquen en un rang tèrmic d'aproximadament ± 2ºC. La reconstrucció paleoecològica del nivell de cims és indicativa de la variabilitat paleoclimàtica que ha conduït aquests canvis ambientals. La combinació de baixes temperatures i elevats índexs d'humitat no ha estat suficientment favorable per al desenvolupament del glaciarisme durant l'Holocè a Sierra Nevada, tot i que sí ha estat suficient per intensificar el dinamisme periglacial en altures per sobre dels 2.500 m.<br/><br/>Els nostres registres demostren una evident component natural en la variabilitat climàtica del sud peninsular, que també manifesta una progressiva tendència a la aridesa intensificant-se gradualmente durant els últims ~4.200 anys. Aquesta tendència ha determinat paisatge actual del massís, amb una cobertura vegetal manifestament escassa en les seves culminacions.<br/><br/>Entre els resultats que s'ofereixen en la tesi cal esmentar:<br/>· Escàs dinamisme dels processos periglacials actuals a Sierra Nevada. El monitoratge dinàmic i tèrmic resol la disponibilitat hídrica com un factor clau per activar la solifluxió al massís (Oliva et al., in press).<br/>· Tipologia, distribució, cartografia i morfometria dels lòbuls de solifluxió al massís, aprofundint estudis previs fets al Yukon canadenc (Hugenholtz & Lewkowicz, 2002) i als Alps suizos (Matsuoka et al., 2005).<br/>·Síntesi de la primera cronologia holocena de la solifluxió en el conjunt de l'àrea mediterrània i Península Ibèrica, amb vuit fases solifluidals/edàfiques a Sierra Nevada. Aquesta cronologia s'ha contrastat amb aquelles prèvies establertes per a sectors dels Alps (Steinmann, 1978; Gamper, 1983 i Veit, 1988).<br/>·Sondeig de les llacunes més altes d'Europa (Aguas Verdes, Rio Seco i Lagunilla de Rio Seco) que evidencien una clara tendència a la aridesa des de l'Holocè Mig al massís, pauta també constatada al nord d'Àfrica (Cheddadi et al., 1998; Gasse, 2000) i sud-est ibèric (Burjachs et al., 2007).<br/>·Coincidència entre les fases d'inestabilitat de vessants determinats en registres solifluidals i lacustres amb moments de major precipitació (Jalut et al., 2000), avanç glacial als Alps (Hormes et al., 2006) i anomalies positives de radiocarboni (Stuiver et al., 1997). Condicions climàtiques caracteritzades per un augment de temperatura i menors precipitacions impliquen major dominància del desenvolupament edàfic en sectors topogràficament favorables i una estabilització de la dinàmica de vessants a Sierra Nevada.<br/>·Reconstrucció relativa de la variabilitat de la precipitació i temperatura en Sierra Nevada i el seu context regional durant els últims ~7.000 anys BP.<br/><br/>NOTA: Aquesta tesi ha estat defensada segons la normativa de la Universitat de Barcelona referent a la Menció de Doctor Europeu

<i>"Holocene alpine environments in Sierra Nevada (Southern Spain)"<br/><br/>TEXT:<br/><br/>The geographical position of Sierra Nevada in southern Iberian Peninsula determines important landscape changes during the Holocene: the massif has been as a climate border in southernmost Europe. Our research has proved a succession of environmental changes in this massif related to Holocene climate dynamics. Geomorphologic processes in Sierra Nevada react sensitively to small changes in temperature and/or moisture regimes, showing the proximity of these processes to their climate boundaries.<br/><br/>We studied two sedimentary archives located in the present periglacial belt: solifluction lobes and mountain lakes. Thermal and dynamic control of solifluction lobes shows evidence of a very low solifluction activity under present climate conditions. Solifluction records provide a chronology of periglacial activity/soil formation timing for the last 7 ky BP whereas cores extracted from the highest lakes ever cored in southern Europe reveal up to seven phases of slope instability during the last 6 ky BP.<br/><br/>Displacements of the mid-latitude westerlies towards southern positions than today implied higher precipitations and colder temperatures in Sierra Nevada; periglaciarism extended downvalleys, solifluction activated at altitudes down to 2500 m and enhanced slope dynamics transferred more sediment onto the lakes. By contrast, a major persistence of the subtropical high-pressure belt in the Mediterranean area determined warmer temperatures and lower moisture indexes: cold processes had to migrate upwards the valleys, grass recover became denser and slowed down mass movements, reducing solifluction and sediment inputs into the lakes.<br/><br/>Both natural archives provide a synchronous timing for Mid-Late Holocene slope instability in this high semiarid massif. Lake sediments report a progressive arid trend in the massif intensifying since ~4.2 ky BP that has conditioned solifluction activity to shift gradually to higher altitudes. This arid trend is also reflected in proxies from the south-eastern corner in the Iberian Peninsula (Burjachs et al., 2007) and northern Africa (Cheddadi et al., 1998; Gasse, 2000). </i>