Ciutat de Vilafranca del Penedès: estructura urbana i procés d'urbanització (segles XIX-XX), La

Abstract

Des de la problemàtica urbanística actual, se'ns ocorren dos possibles enfocaments que permetin desenvolupar una investigació con aquesta i que tracti de la Vilafranca decimonònica. El primer al.ludeix al tema de la morfologia, que té a veure amb la capacitat de permanència de la mateixa ciutat, construïda en gran part durant el XIX, i que és reutilitzada i reinventada en l'actualitat. El segon té a veure amb el caràcter polític de l'organització i el creixement urbà, el qual es recalza en les actuacions i la influència prepotent de propietaris i Industrials als quals, també aquí a Vilafranca, poden considerar-se burguesía. <br/><br/>De fet, les similituds entre l'organització de l'espai i les classes dominants en el període decimonònic i en l'actualitat tenen un bon exemple en la polèmica viscuda a Vilafranca entre els anys 1976 i 1979, de la qual em va ser possible participar a partir de la trobada d'alguns professionals de les ciències urbanes amb membres del partit socialista local, aleshores encara a l'oposició, per tal de parlar sobre les estratègies del que hauria d'ésser la política urbana del futur Ajuntament democràtic. Per part dels professionals, hi havia el convenciment de les possibilitats intrínseques de l'urbanisme com a instrument de canvi de les condicions de vida de la població, la qual cosa suposava que s'estava assumint, amb més o menys consciència, un paper polític clàssic dins de qualsevol procés urbà: el d'uns tècnics adscrits a un bloc urbà que pretenia intervenir en la gestió i la transformación de la ciutat. <br/><br/>I tanmateix, quines eren les característiques de la Vilafranca que llavors es volia canviar? Quines eren les seves mancances i quins eren els seus condicionants? Aquí és on neix la present tesi doctoral, que vol aprofundir en la gènesi dels mecanismes i dels processos mitjançant els quals Vilafranca del Penedès va aconseguir la seva estructura espacial bàsica i va posar els fonaments de la ciutat del futur. <br/><br/>A efectes estructurals, la tesi es troba dividida en sis parts, La primera comprèn els capítols primer a quart i presenta l'entorn físic i els fonaments teòrics del treball. La segona part (capítols cinquè a novè) analitza el procés de construcció de la Vilafranca moderna entre els anys 1865 i el 1938. La tercera (capítols desè a dotzè) estudia els processos de control del territorio i de la planificació de la seva gestió en el mateix interval temporal. La quarta part (capítol tretzè) aborda la situació durant els primers anys de la postguerra (1939 a 1944). Un cinquè bloc de conclusions i una sisena part (formada per la bibliografia i l'apèndix) completen el contingut de la present tesi.