Associacionisme i cultura en una societat en transformació. El Prat de Llobregat 1910-1960.

Abstract

El Prat de Llobregat comença el segle XX sent una modesta comunitat agrícola. La seva situació privilegiada al costat de Barcelona i les característiques del seu medi físic, que fins a finals del segle XIX l'havien mantingut en un relatiu aïllament, són els principals atractius per als canvis que es produiran al llarg del segle. L'arribada de la indústria i la instal·lació de l'aviació, juntament amb la transformació de l'agricultura, provocaran en pocs anys el canvi de la seva estructura econòmica i humana.<br/><br/>Aquesta tesi analitza com aquestes transformacions van repercutir en la sociabilitat pratenca i com es materialitzà en el seu teixit associatiu cultural. El marc cronològic escollit, de 1910 a 1960, es prou ampli com per poder estudiar l'evolució d'aquesta xarxa associativa en diferents conjuntures polítiques i a través dels diferents grups humans que les protagonitzaren. En total s'han estudiat vint-i-tres associacions de caire ben divers i quatre-cents cinquanta personatges que van formar les juntes directives d'aquestes societats.<br/><br/>Tot plegat ens ha permés conéixer els mecanismes de la sociabilitat pratenca des dels inicis de les societats organitzades, amb les primeres mostres d'associacionisme cultural, fins el 1960, quan la societat pratenca es prepara per iniciar les grans transformacions que la convertiran en la ciutat que és avui.<br/><br/>El treball dona resposta en el cas del Prat a qüestions bàsiques a l'hora d'afrontar l'estudi de les societats: quines etapes es van donar a l'associacionisme pratenc? quines activitats organitzaven les associacions? quina va ser la relació entre les associons i la societat pratenca? quina connexió hi va haver entre les entitats estudiades i la immigració? com es van reflectir a l'associacionisme els conflictes de classe? quina va ser la participació de les dones? es detecta la presència d'èlites culturals i de vincles familiars? quina va ser la relació entre entitats i política' i finalment, per què va davallar l'associacionisme cultural pratenc?<br/><br/>Tot i tractar un àmbit local, he intentat emmarcar la sociabilitat pratenca amb les dinàmiques generals que funcionaven en els diferents períodes estudiats per al conjunt de Catalunya. L'objectiu darrer és que el cas del Prat es pugui comparar amb el d'altres comunitats amb dinàmiques similars, les d'una ciutat industrial formada eb menys d'un segle a partir d'una modesta comunitat agrícola o que serveixi de contrapunt per a altres dinàmiques diferents.

<I>El Prat de Llobregat begins the 20th century as a modest agricultural community. Its privileged situation next to Barcelona and the characteristics of its physical setting, which until the end of the 19th century had kept el Prat de Llobregat in a relative isolation, are the main appeals for the changes that are going to take place along the century. The arrival of industry and the installation of the aviation, together with the transformation of agriculture, are going to cause, in a few years, the change in its economic and human structure.<br/><br/>This thesis analyzes how these transformations had repercussions on the pratenc sociability and how it is going to be materialized on its associative cultural life. The chosen chronological framework, from 1910 to 1960, is wide enough to study the evolution of this associative net in various political situations and through the different human groups that played the lead in them. The study includes the analysis of twenty-three different associations and four hundred and thirty-five people who formed the board of management of these societies.<br/><br/>All these things have allowed us to know the mechanisms of the pratenc sociability from the beginning of the organized societies, with the first examples of cultural associationism, until 1960, when the pratenc society prepares itself to begin the great transformations that are going to turn it into the city which is today.<br/><br/>Despite the local sphere, this thesis tries to frame the pratenc sociability within the general dynamics functioning at the studied times in Catalonia. The final aim is to compare what happened in El Prat with other communities with similar dynamics, those of an industrial town formed in less than one century from one modest agricultural community or maybe it will just be useful as a contrast to other different dynamics. </I>