Sobre la formació del pensament de William Morris

Abstract

La recerca duta a teme en aquest treball és una anàlisi dels escrits de William Morris coneguts com les primeres conferències ("The early lectures") o, també, conferències Pre-socialistes. Són una sèrie d'assaigs escrits per Morris en el curt període de temps des que dictà la primera conferència, el desembre del 1877, i el seu ingrés en und organització socialista, el gener del 1883. <br/><br/>Aquest és un període particularment important en el desenvolupament personal de Morris. Es l'època en què emprèn una sèrie d'activitats d'interés públic entre les que es compta la militància política en el Partit Liberal. Hai no s'ha donat excessiva importància a aquesta fase liberal de la seva vida. Ell mateix la va minimitzar qualificant-la de "such a brief period of political radicalism". Ara bé, la peculiaritat del període apareix en confrontar l'inici amb la fi del mateix: el dissenyador-poeta vinculat al Pre-Rafaelisme es convertirà en un actiu militant socialista. Atès que Morris no descobrí l'obra de Marx fins després d'ingressar al partit, havia d'arribar al socialisme a través d'un procés personal en el qual seria determinant el desenvolupament de les seves pròpies idees. Lògicament, aquestes s'havien anat formant al llarg de tota la seva vida però no cristal.litzaren en un pensament coherent fins que va exposar-les en les conferències. Resseguir el procés intel.lectual de Morris en aquests textos és l'objecte d'aquest treball.<br/><br/>El caràcter formatiu d'aquests escrits apareix en considerar el tò polèmic que tenen. En ells, Morris no només reflexiona sobre la seva pròpia obra, sobre les seves experiències com a dissenyador i director d'una empresa d'èxit, o sobre els criteris artístics i tècnics que per la mateixa època adoptava a "Morris & Co." fins convertir el taller d'artesania artística originari en una fàbrica de productes per al parament domèstic; en ells, doncs, Morris també considera, aprova o rebat les idees que sobre els mateixos fenòmens havien defensat altres autors de l'època. No és difícil trobàr referències a autors tan diversos com els poetes romàntics, Dickens, Carlyle, Ruskin, Mill, Arnold, Rossetti, Webb o els principals representants del moviment esteticista. A través de la confrontació amb tots ells, Morris corrobora i exposa les seves conviccions més arrelades. Inevitablement, la reflexió de Morris en aquesta època adquireix un caràcter de síntesi de múltiples i variades influències provinents del moment històric que va viure. És precisament aquesta síntesi la que determina l'originalitat filosòfica de Morris tant en el context victorià com en la tradició del pensament socialista. Per tant, l'objectiu de la tesi és el de comprendre l'amplitud i el procés d'aquesta síntesi.<br/><br/>El treball s'estructura en base als següents criteris d'investigació: 1) Comparar constantment el pensament de Morris amb el dels seus contemporanis; 2) Utilitzar la referència cronològica per situar les vies d'influència rebudes i el període d'actuació d'aquestes; 3) No separar mai ni en l'anàlisi ni en l'exposició la teoria estètica de la teoria política; 4) Contrastar sempre que sigui possibIe el procès teòric de Morris amb la seva labor pràctica partint del supòsit que la seva llarga experiència professional va influir per força en la formació del seu pensament.<br/><br/>Quant a la relació de Morris amb els seus contemporanis destaca, en primer lloc, el deute inconfessat que té respecte de Mill. Aquest li ofereix el contrapunt ideològic necessari per revisar Ruskin i poder distanciar-se d'ell. Detot, és probablement el contingut epicureísta de Mill el que Morris recolli en la seva concepció de l'estètica, cosa que li permeté rebutjar el moralisme purità i el sensualisme sense sortida en què havia caigut el segon Ruskin. Punts de contacte similars apareixien en la reflexió ètica i en la visió de la societat. La manca de referències explícites a Mill fan pensar que aquesta influència sigui deguda a les seves activitats polítiques en el Partit Liberal. Pel que fa al seu pensament general, una característica sorprenent és la immediatesa pràctica i l'actualitat de la majoria de qüestions abordades. Sovint són propostes de solució a necessitats molt concretes del moment. Des del fenomen de la moda en la creació d'objectes d'ús o la difusió dels criteris de noetat en la societat industrial, el problema de l'originalitat creativa de l'artista i el seu grau de compromís moral amb l'obra, l'opció del revival artístic o l'actitud eclèctica front a l'herència històrica, el valor de la tradició o la importància del coneixment del passat, tot eren qüestions de la màxima importància en el panorama artístic de finals de segle. Resulta especialment significativa la reflexió entorn l'incipient fenomen de l'avantguarda implícita en la seva defensa de l'art popular. Aquí, la teoria morrissiana de l'art esdevé una de les primeres i rares crítiques fetes a l'experiència avantguardista des d'una perspectiva progrrssista. Així, les principals reserves de Morris suposen un intent per evitar la compartimentació de la producció cultural en nivells oposats entre sí. Per a ell, l'existència d'una cultura de segona fila -o cultura de masses- està implícita en el mateix concepte d'avantguarda: és l'altra cara de la moneda. D'altra banda, si es té en compte la seva concepció de la bellesa, Morris resulta ser un dels pocs pensadors socialistes que no dubta en condemnar amb igual èmfasi l'avantguarda i el realisme, especialment si aquest és didàctic. <br/><br/>De tota manera, el veritabIe objecte de reflexió no és per a Morris el món de l'art sinó totes aquelles activitats dedicades a subministrar els estris necessaris per a l'ofici de viure. Per això, el seu pensament és fonamentalment una teoria del disseny. En el seu cas, però, l'objecte d'estudi determina a més les línies d'investigació compreses en el seu programa. D'aqui la necessitat morrissiana d'incloure en la teoria estètica l'anàlisi dels fenòmens socials i econòmics que intervenen en el procés de disseny. Això també explica perquè en aquest estadi de Ia reflexió Morris mai no va requerir de la teoria econòmica. Des de bon començament havia entès el disseny com un nexe entre producció i consum i, coherentment, conduí la recerca en ambdues direccions. És doncs el concepte de disseny el que informa la seva comprensió de la realitat social victoriana i del sistema capitalista de producció. En l'estudi de la producció, Morris és conegut sobretot per la crítica a les formes del treball en la ind~stria i per la denúncia de l'alienació però és també important l'anàlísi dels diversos raonaments tècnics que regeixen l'avenç tecnlògic en aquest sistema. Això no suposa oposar-se a la màquina en general sinó a l'ús capitalista de la mateixa. En l'àmbit del consum, la reflexió de Morris pren en consideració les formes de vida victorianes, els costums burgesos i els hàbits consumistes comparant-Ios amb el model de veritable comfort. Per tot això, el pensament de Morris és ja en aquesta època una teoria de la vida quotidiana, possiblement una de les més reexides en la tradició socialista de pensament.

<i>The Doctoral Dissertation "About the Formation of William Morris's Thought" is a study of Morris's theoretical process through his early lectures (also known as Pre-Socialist lectures). This is an ensemble of essays written by Morris before he joined the D. F. in January 1883. The aim of the analysis is to found the philosophical basis of his already acknowledged originality as a thinker both in the Victorian context and in the Socialist tradition. The research is conducted from the following starting points: 1st.) Morris's choice to become a socialist at the end of "such a brief period of political radicalism" is the result of the development of his ideas, since he didn't known of Marx and other socialist thinkers till he joined a Socialist party. 2nd.) Morris's ideas are during all this period a synthesis of a lot of different influences coming from the cultural atmosphere he lived in; that's why the dissertation starts with a general overhaul of the principals and most influent thinkers of the Victorian era in several feels. 3rd.) Morris's own experiences as an artist, designer and the manager of a firm of a great commercial success are another important source of influence in the development of his thought. 4th) His aesthetic theory and his political understanding of Victorian society are not linked up one to other but this connection is established by his own subject matter, this is the common things of everyday life; this is the reason why Morris's aesthetic theory is always considered a theory of design or, historically, of decorative arts. 5th.) There is a unity in all Morris's work that explains the apparent inconsistencies existing when his practice as designer, his technical options as manager and his ideas on design matters are compared. 6th.) Morris was a real industrial designer in the now-a-days sense of the word. </i>