Procesos de participación: proyectar, construir y habitar la vivienda contemporánea

Abstract

El propòsit d'aquesta tesi és investigar els procediments que permeten que els habitants participin en la construcció i proyectació de l'habitar. En aquest cas, el terme participar no solament es refereix al fet que els habitants prenguin part en un procés organitzat per uns altres sinó al fet que siguin part integral del mateix; és a dir, que els habitants col•laborin i treballin al costat dels arquitectes en la creació dels seus habitatges. Es parteix de la premissa que els habitants, a través del procés de participació, se senten més íntimament relacionats i identificats amb el seu habitatge, que els identifica com a éssers individuals i com a part d'un col•lectiu.

L'àmbit d'aquesta investigació és l'habitatge col•lectiu, amb espais públics o d'ús comú i espais domèstics d'ús privat. Un col•lectiu pot estar format per un grup d'individus que s'identifiquen entre ells o que persegueixen un objectiu comú. Encara així, l'habitatge col•lectiu contemporani reuneix a un grup d'individus diversos que moltes vegades no es coneixen o no es relacionen i que intenten reflectir les seves particularitats en alterar el seu espai domèstic. Solament els uneix un sostre, un grup d'edificacions similars o uns espais d'ús comú amb els quals no se senten identificats al no haver intervingut en la seva planificació. En els processos participatius es determinen les similituds o objectius comuns i les diferències entre els habitants d'habitatge col•lectiu perquè d'aquesta forma l'espai construït pugui reflectir la seva idiosincràsia i pugui desenvolupar-se amb ells.

La tesi se centra en els processos col•laboratius en els quals participen arquitectes i habitants en la proyectació i construcció de l'habitatge col•lectiu i en la manera en què els arquitectes podrien anticipar la possible transformació, amb el temps, dels espais domèstics que projecten. En aquests processos l'arquitecte actua com a orientador, mediador i organitzador de les reunions en les quals els habitants prenen de decisions en relació amb els seus habitatges. Els processos participatius són, per tant, espais per al diàleg entre habitants i arquitectes: els habitants aporten la seva experiència vivencial en l'entorn construït i els arquitectes aporten el seu coneixement tècnic. En ells s'utilitzen mitjans de representació que permeten que tots dos, arquitectes i habitants, puguin comunicar-se en el mateix llenguatge, el que els permet visualitzar com podria ser cada espai domèstic i el seu entorn.

S'estudia el paper protagonista de l'habitant en la construcció popular i el rol de l'arquitecte a partir de la construcció industrial i el moviment modern. Després, s'analitza la ruptura amb les pautes que proposen la creació d'habitatges estàndard durant el moviment modern i la relació de l'individu amb els espais que habita. Finalment, s'investiga l'evolució de la imatge que tenen els habitants de l'espai domèstic, els mètodes de representació gràfica i els processos participatius de proyectació d'habitatges. El treball es fonamenta en fonts bibliogràfiques, en treballs de camp i en projectes d'investigació.

Amb aquest estudi es pretén que tant els arquitectes com els habitants puguin comprendre millor els objectius dels processos participatius per la proyectació i construcció de l'habitar. En última instància, la participació hauria de donar lloc a habitatges més sostenibles, que responguin a les necessitats dels seus habitants i, fonamentalment, que puguin ser reflex de la seva identitat.

El propósito de esta tesis es investigar los procedimientos que permiten que los habitantes participen en la construcción y proyectación del habitar. En este caso, el término participar no solo se refiere a que los habitantes tomen parte en un proceso organizado por otros sino a que sean parte integral del mismo; es decir, que los habitantes colaboren y trabajen junto a los arquitectos en la creación de sus viviendas. Se parte de la premisa de que los habitantes, a través del proceso de participación, se sienten más íntimamente relacionados e identificados con su vivienda, que los identifica como seres individuales y como parte de un colectivo.

El ámbito de esta investigación es la vivienda colectiva, con espacios públicos o de uso común y espacios domésticos de uso privado. Un colectivo puede estar formado por un grupo de individuos que se identifican entre ellos o que persiguen un objetivo común. Aún así, la vivienda colectiva contemporánea reúne a un grupo de individuos diversos que muchas veces no se conocen o no se relacionan y que intentan reflejar sus particularidades al alterar su espacio doméstico. Solo les une un techo, un grupo de edificaciones similares o unos espacios de uso común con los que no se sienten identificados al no haber intervenido en su planificación. En los procesos participativos se determinan las similitudes u objetivos comunes y las diferencias entre los habitantes de vivienda colectiva para que de esta forma el espacio construido pueda reflejar su idiosincrasia y pueda desarrollarse con ellos.

La tesis se centra en los procesos colaborativos en los que participan arquitectos y habitantes en la proyectación y construcción de la vivienda colectiva y en la manera en que los arquitectos podrían anticipar la posible transformación, con el tiempo, de los espacios domésticos que proyectan. En estos procesos el arquitecto actúa como orientador, mediador y organizador de las reuniones en las cuales los habitantes toman de decisiones con relación a sus viviendas. Los procesos participativos son, por ende, espacios para el diálogo entre habitantes y arquitectos: los habitantes aportan su experiencia vivencial en el entorno construido y los arquitectos aportan su conocimiento técnico. En ellos se utilizan medios de representación que permiten que ambos, arquitectos y habitantes, puedan comunicarse en el mismo lenguaje, el que les permite visualizar como podría ser cada espacio doméstico y su entorno.

Se estudia el papel protagónico del habitante en la construcción popular y el rol del arquitecto a partir de la construcción industrial y el movimiento moderno. Luego, se analiza la ruptura con las pautas que proponen la creación de viviendas estándar durante el movimiento moderno y la relación del individuo con los espacios que habita. Por último, se investiga la evolución de la imagen que tienen los habitantes del espacio doméstico, los métodos de representación gráfica y los procesos participativos de proyectación de viviendas. El trabajo se fundamenta en fuentes bibliográficas, en trabajos de campo y en proyectos de investigación.

Con este estudio se pretende que tanto los arquitectos como los habitantes puedan comprender mejor los objetivos de los procesos participativos para la proyectación y construcción del habitar. En última instancia, la participación tendría que dar lugar a viviendas más sostenibles, que respondan a las necesidades de sus habitantes y, fundamentalmente, que puedan ser reflejo de su identidad.

The purpose of this thesis is to investigate procedures that allow inhabitants to participate in the construction and design of dwelling. In this case, the term participate not only means that the people take part in a process organized by others but that they are an integral part of the same, i.e., that inhabitants cooperate and work alongside the architects in the creation of their houses. It starts from the premise that the inhabitants, through the participatory process, are more closely connected and identified with their houses, which identifies them as individuals and as part of a collective.

The scope of this research is the collective housing, with public spaces for common use and domestic spaces for private use. A collective can consist of a group of individuals who identify themselves or pursue a common goal. Yet the contemporary collective housing brings together a diverse group of individuals who often do not know each other, or are not related, and reflect their particularities trying to alter their domestic space. They are only united by a roof, a group of similar buildings, or spaces for common use, which do not identify them because they did not intervened in their planning. In the participatory processes architects determine the similarities or common goals and the differences between the inhabitants of collective housing so that, in this way, the built environment can reflect their character and can develop with them.

The thesis focuses on the collaborative process in which architects and inhabitants participate in the design and construction of collective housing and the way in which the architects can anticipate the possible transformation, over time, of the domestic spaces they project. In these processes, the architect acts as counselor, mediator and organizer of the meetings in which the inhabitants make decisions regarding their houses. Participatory processes are, therefore, spaces for dialogue between inhabitants and architects: inhabitants bring their life experience in the built environment and architects contribute with their technical knowledge. In them the means of representation enable both, architects and inhabitants, to communicate in the same language, allowing them to visualize how could be each domestic space and its surroundings.

The dissertation includes the study of the leading role the inhabitant has in the popular construction and the role of the architect from the industrial construction and the modern movement. It also analyses the rupture with the guidelines that propose the creation of standard housing, during the modern movement, and the relationship of individuals with the spaces they inhabit. Finally, it investigates the evolution of the image inhabitants have of the domestic space, the methods of graphic representation and the participatory processes for projecting housing. The work is based on bibliographic sources, fieldwork and research projects.

This study intends to permit that both, architects and inhabitants, understand better the objectives of participatory processes for the design and construction of dwelling. Ultimately, the participation would lead to more sustainable houses, which meet the needs of its inhabitants and fundamentally, that could be a reflection of their identity.