Anàlisis dels perfils d'expressió de microRNAs en malalties hematològiques: Síndromes mielodisplàsiques i Limfoma de Hodgkin

Abstract

Les síndromes mielodisplàsiques (SMD) també anomenades preleucemia són un conjunt heterogeni de malalties del sistema hematopoiètic caracteritzades per un grau variable de displasia a la medul·la òssia i en sang perifèrica, un nombre de citopenies en sang perifèrica i un risc de transformació a leucemia mieloide aguda (LMA). La majoria de casos de SMD primaris es presenten sense cap relació amb circumstàncies etiològiques conegudes i tenen una major incidènica en persones d'edat avançada (>75 anys) tot i que també poden afectar a joves. El primer signe que es pot manifestar en un pacient amb aquesta malaltia i més comunment és l'anèmia, tot i que també és possible trobar un baix número de leucòcits en sang perifèrica i un número de plaquetes per sota del que és habitual.<br/><br/>El Limfoma de Hodgkin (LH) és un càncer que s'origina al teixit limfàtic, generalment als ganglis linfàtics de la part superior del cos, i es pot propagar a través dels vasos limfàtics a d'altres ganglis, així com també es pot arribar a propagar al fetge i als pulmons. El LH suposa un 1% dels càncers aproximadament i un 10% de tots els limfomes. L'incidència és de 3 casos nous a l'any per cada 100.000 habitants, al contrari que els limfomes no Hodgkin la seva incidència es manté estable al llarg del temps.<br/><br/>Els microRNAs són molècules de 22 nucleòtids de cadena senzilla, que no codifiquen per proteïna; aquestes molècules poden regular l'expressió dels seus gens diana unint-se de forma<br/>complementària a l'RNA missatger. Des de que es van descubrir, han anat apareixent diversos estudis que avalen el seu paper d'aquests en processos tumorals. Se sap que els microRNAs es troben de forma freqüent en regions genòmiques "fràgils", associades al càncer. De fet, s'ha establert que els microRNAs tant poden actuar com a oncogens com a gens supressors de tumors.<br/><br/>Des de fa pocs anys s'han establert patrons d'expressió de microRNAs per relacionar-los d'una forma directa amb el diagnòstic, l'estadi, la progressió de la malaltia, el pronòstic o la resposta al tractament. Aquests patrons s'han utilitzat per identificar aquells que són diana d'activació de vies oncogèniques o aquells que estan involucrats amb gens que codifiquen per proteïnes relacionades amb el càncer.<br/><br/>En les SMD no es coneix amb precisió el mecanisme molecular que dóna lloc al curs evolutiu de la malaltia, tot i que se sap que en les fases inicials de la malaltia predomina el procés d'apoptosis cel·lular, mentre que en la transformació leucèmica predomina una autorenovació ilimitada. Tampoc no se sap si aquesta transformació es deu a canvis a la cèl·lula mare o a canvis en l'expressió gènica de les cèl·lules madures que adquireixen característiques de cèl·lula mare.<br/><br/>Pel que fa al Limfoma de Hodgkin és una malaltia en que les cèl·lules neoplàsiques, les cèl·lules de Hodgkin y les de Reed-Sternberg, conformen menys de l'1 % de la cel·lularitat total. Ambdues cèl·lules deriven de cèl·lules B madures que en els centres germinals haurien d'haver entrat en apoptosi després d'adquirir mutacions poc beneficioses en els IgG, però que enlloc d'això aconsgueixen escapar de l'apoptosi malignitzant-se.<br/><br/>Recentment, els microRNAs han adquirit una gran importància en la biologia tumoral ja que s'ha observat que poden jugar un paper clau en l'iniciació i progressió tumoral, tant si actuen com a oncogèns o com a gens supressors de tumors. En malalties hematooncològiques s'ha observat la importància dels microRNAs en la caracterització de leucèmies i linfomes, on la desregulació dels quals dóna lloc a una desregulació de la supervivència i la diferenciació de les cèl·lules progenitores hematopoiètiques, mitjançant la regulació de proteïnes claus en el control del cicle celul·lular o de l'apoptosis. A més, s'ha donat molta importància als microRNAs com a eina de gran ajut a l'hora de fer el diagnòstic, sobretot en aquelles patologies on el diagnòstic no és tant evident, ja que mitjançant l'anàlisi del patró d'expressió de microRNAs es pot realitzar la classificació tumoral de forma molt més acurada que mitjançant l'anàlisi de l'expressió de RNAs missatgers.<br/><br/>Segons aquests fonaments, considerem que els microRNAs juguen un paper essencial en l'evolució de les SMD, tant en les seves fases més inicials com durant el procés de transformació a leucèmia mieloide aguda (LMA). Per tant, l'anàlisi del patró d'expressió dels microRNAs ens permetrà entendre millor la malaltia, així com detectar aquells pacients que arriben a fer una transformació leucèmica.<br/><br/>Per altra banda, en el Limfoma de Hodgkin l'anàlisi dels miRNAs en ganglis limfàtics dels pacients ens permetran caracteritzar millor la malaltia, tant a nivell de célula tumoral com a nivell de microambient tumoral. D'aquesta manera, l'anàlisi dels microRNAs ens permetrà entendre millor els mecanismes pel quals les cèl·lules B de les que deriva la cèl·lula de H/RS escapen de l'apoptosis malignitzant-se.<br/><br/>Basant-nos en tot allò exposat anteriorment, a l'hora de preparar la següent Tesi Doctoral ens hem marcat els següents objectius:<br/><br/>A) OBJECTIUS GENERALS:<br/><br/>Analitzar en pacients afectes d'una Síndrome Mielodisplàsica i en pacients amb un limfoma de Hodgkin l'expressió de microRNAs per tal de aprofundir en el coneixement de les dues malalties.<br/><br/>B) OBJECTIUS ESPECÍFICS:<br/><br/>Per les SMD:<br/><br/>1. Analitzar en pacients afectes d'una Síndrome Mielodisplàsica l'expressió de microRNAs relacionats amb la hematopoiesis en comparació amb controls sans.<br/><br/>2. Estudiar la relació entre l'expressió de microRNAs en mèdula òsea (MO) i sang perifèrica (SP) en pacientes afectes d'una SMD.<br/><br/>3. Relacionar l'expressió dels microRNAs amb les característiques clíniques i el seu paper com a marcadors pronòstic.<br/><br/>4. Investigar les cèl·ules diana on aquests microRNAs estan sobreexpresats mitjançant hibridació in-situ.<br/><br/>Pel Limfoma de Hodgkin:<br/><br/>5. Analitzar el patró d'expressió de microRNAs en ganglis linfàtics de pacients afectes d'un LH, respecte a ganglis linfàtics normals.<br/><br/>6. Analitzar les possibles diferències entre l'expressió de microRNAs en els diferents subtipus (esclerosi nodular, cel·lularitat mixta).<br/><br/>7. Identificar aquells microRNAs expressats en les cèl·lules tumorals mitjançant hibridació "in situ".<br/><br/>8. Estudiar el paper que juga el virus de l'Epstein Barr en el desenvolupament del LH mitjançant els microRNAs.