Diversitat fenotípica i genotípica del gènere

Abstract

En aquest estudi es van aïllar un total de 199 soques mesòfiles del gènere <i>Aeromonas</i> a partir de mostres de mol·luscs bivalves i d'aigües dolces. El medi agar dextrina ampicil·lina (ADA) fou el medi de cultiu més eficient en l'aïllament d'<i>Aeromonas</i>. La selecció de 16 proves fenotípiques clau va permetre la identificació a nivell d'espècie del 91 % de les soques estudiades. Es va realitzar un estudi de taxonomia numèrica amb 64 proves fenotípiques i 220 soques que, al 89 % de <i>S[sub SM]</i>, va definir huit <i>phena</i> (I-VIII). Totes les soques d'una mateixa espècie o de diverses espècies d'un mateix complex fenotípic o fenoespècie es van agrupar en un únic <i>phenon</i>, excepte les soques tipus d'<i>A. salmonicida</i> i d'<i>A. media</i> que no s'agruparen en cap dels <i>phena</i> definits. Els <i>phena</i> V, VI i VII agruparen soques aïllades de mol·luscs bivalves no identificades a nivell d'espècie, la qual cosa suggereix l'existència de noves espècies del gènere <i>Aeromonas</i>. Per una altra banda, mentre la majoria de les espècies mostraren activitat beta-hemolítica, únicamente les espècies <i>A. hydrophila, A. bestiarum</i> i <i>A. salmonicida</i> van presentar activitat elastolítica. La presència d'espècies d'<i>Aeromonas</i> patògenes oportunistes i d'altres espècies amb factors de virulència fa recomanable la monitorització d'<i>Aeromonas</i> en aigües (potables, recreatives i de piscifactories) i en aliments que, com les ostres, es consumeixen crus o poc cuits.<br/>Es va aplicar la tècnica d'electroforesi d'enzims multilocus (MLEE) a 122 soques de les espècies <i>A. hydrophila, A. bestiarum, A. salmonicida, A. popoffii</i> i <i>A. trota</i>. Mitjançant l'anàlisi de 15 enzims, s'obtingueren 79 perfils al·lèlics o tipus electroforètics (ETs). La diversitat genètica mitjana (<i>H</i>) de la mostra completa fou 0,64. Les subpoblacions <i>A. hydrophila</i> i <i>A. salmonicida</i> van presentar major diversitat genètica que les subpoblacions <i>A. popoffii</i> i <i>A. bestiarum</i>. Per una altra banda, l'anàlisi del desequilibri de lligament suggereix que l'estructura poblacional d'<i>Aeromonas</i> és clonal, ja què l'índex d'associació (<i>I-subA</i>) fou significativament diferent de 0 (<i>I-subA</i>=2,38, <i>P</i> menor que 0,0001). A una distància genètica menor que o igual a 0,7 el dendrograma de la relació genètica entre ETs va separar clarament les espècies <i>A. salmonicida</i> (grup II), <i>A. trota</i> (grup III) i <i>A. hydrophila</i> (grup IV), en canvi, les espècies <i>A. bestiarum</i> (subgrup Ib) i <i>A. popoffii</i> (subgrup Ic) es van separar a una distància genètica memor que o igual a 0,6. Les soques mesòfiles i psicròfiles de l'espècie <i>A. salmonicida</i> s'agruparen conjuntament. El dendrograma de la relació genètica entre ETs també va mostrar una bona correlació amb l'origen de les soques. <br/>Finalment, la comparació entre la identificació fenotípica de les soques i les freqüències al·lèliques obtingudes en la técnica MLEE va mostrar que cinc loci, EST1 (esterasa 1), HEX (hexoquinasa), IDH (isocitrat deshidrogenasa), LDH1 (lactat deshidrogenasa 1) i MDH (malat deshidrogenasa), identifiquen correctament el 94 % de les soques estudiades.