Anàlisi i avaluació de l'exposició a les aflatoxines i a l'ocratoxina A, a partir de compost

Abstract

En la present Tesi doctoral s’ha valorat el contingut fúngic d’un total de 18 mostres de compost: 7 procedents de la planta de compostatge de Manresa, 6 de la de Blanes, dues procedents de residu sòlid urbà processat a la planta de CESPA de Can Barba, (Vallès Occidental), dues de compost casolà de Pineda de Mar i, finalment, una procedent de femta de cavall obtinguda en un comerç especialitzat en productes de jardineria.

Per a cada una de les mostres s’ha realitzat el càlcul de les unitats formadores de colònia de fong, ufc/g; s’han identificat els fongs de cada una de les mostres a nivell de gènere i se n’han seleccionat els Aspergillus i els Penicillium, que s’han incubat seguint el mètode de la FDA per a comprovar si poden produir les aflatoxines G2, G1, B2, B1 i l’OTA. Cap dels fongs potencialment micotoxigènics aïllats ha donat positiu en la producció de les toxines estudiades per sobre del límit de detecció quan s’han aplicat els mètodes cromatogràfics descrits en el treball. Per aquest motiu, s’estudia si el compost és un substrat adequat per a la producció d’aflatoxines incubant la soca de control Aspergillus parasiticus CECT 2681, descrita com a productora d’aflatoxines, sobre diferents proporcions de mescles d’arròs-compost. Després de comprovar que la soca control no pot produir les toxines quan el fong es desenvolupa sobre un 100% de compost, es comprova si pot continuar-ho fent sobre arròs. També es comprova si la soca control perd la seva capacitat micotoxigènica en ser incubada sobre compost i després sobre arròs. Per a realitzar aquesta anàlisi s’utilitza un mètode desenvolupat a la secció d’UHPLC-UV. Amb les diferents proves realitzades amb la soca de control Aspergillus parasiticus CECT 2681, es conclou que la soca control no perd la seva capacitat micotoxigènica en ser incubada primer sobre compost i després sobre arròs. També es pot concloure que el compost no és un bon substrat per a la producció d’aflatoxines ja que la producció d’aquestes disminueix en augmentar la proporció de compost en el substrat de creixement del fong.

En la presente Tesis doctoral se ha valorado el contenido fúngico de un total de 18 muestras de compost: 7 procedentes de la planta de compostaje de Manresa, 6 de la de Blanes, dos procedentes de residuo sólido urbano procesado en la planta de CESPA, Can Barba (Barcelona), dos de compost casero de Pineda de Mar y, finalmente, una procedente de heces de caballo obtenida en un comercio especializado en productos de jardinería. Para cada una de las muestras se ha realizado el cálculo de las unidades formadoras de colonia de hongo, ufc / g; se han identificado los hongos de cada una de las muestras a nivel de género y se han seleccionado los Aspergillus y Penicillium, que se han incubado siguiendo el método de la FDA, para comprobar si pueden producir las aflatoxinas G2, G1, B2, B1 y la OTA. Ninguno de los hongos potencialmente micotoxigénicos aislados ha dado positivo en la producción de las toxinas estudiadas por encima del límite de detección, cuando se han aplicado los métodos cromatográficos descritos en este trabajo. Por este motivo, se estudia si el compost es un sustrato adecuado para la producción de aflatoxinas incubando la cepa de control Aspergillus parasiticus CECT 2681, descrita como productora de aflatoxinas, sobre diferentes proporciones de mezclas de arroz - compost. Tras comprobar que la cepa control no puede producir las toxinas cuando el hongo se desarrolla sobre un 100% de compost, se comprueba si puede seguir haciéndolo sobre arroz. También se comprueba si la cepa control pierde su capacidad micotoxigénica al ser incubada sobre compost y luego sobre arroz. Para realizar este análisis se utiliza un método desarrollado en la sección de UHPLC-UV. Las diferentes pruebas realizadas con la cepa de control Aspergillus parasiticus CECT 2681, concluyen que la cepa control no pierde su capacidad micotoxigénica al ser incubada primero sobre compost y luego sobre arroz. También se puede concluir que el compost no es un buen sustrato para la producción de aflatoxinas ya que la producción de estas disminuye al aumentar la proporción de compost en el sustrato de crecimiento del hongo.

In this doctoral thesis we evaluated the fungal content of a total of 18 compost samples: 7 from the composting plant from Manresa, 6 from Blanes, 2 from urban solid waste from the processing plant CESPA, Can Barba (Vallès Occidental), two from homemade compost from Pineda de Mar and finally, one sample of fecal horse obtained in a trade specialized in gardening products. For each one of the samples the calculation of the fungus colony forming units, cfu / g, has been carried out; fungi have been identified for each of the samples at the level of genera. Aspergillus and Penicillium have been selected and have been incubated following the FDA method to verify if they can produce aflatoxins G2, G1, B2, B1 and OTA. Any of the isolated micotoxigenics fungi has positive production of the studied toxins over the detection limit when we have applied the chromatographic methods described in this work. For this reason, we study if compost is an appropriate substrate to produce aflatoxins by incubating control strain Aspergillus parasiticus CECT 2681, described as a producer of aflatoxins, in different proportions of rice-compost mixtures. After verifying that the control strain cannot produce toxins when the fungus grows on a 100% of compost, we verify if it can continue to produce toxins over the rice. It also verifies if the control strain loses its micotoxigenical capacity when it was incubated over compost and then over rice. To do this analysis we use a UHPLC-UV method developed in our section. To the different analyses realized with control strain Aspergillus parasiticus CECT 2681, we conclude that the strain does not lose its micotoxigenical capacity when being made on first and then incubated over rice. It can also be concluded that the compost is not a good substrate for aflatoxins production because the aflatoxins production decreases when the proportion of compost increases in the growth fungal substrate.