Estudi arqueològic i caracterització arqueomètrica de la

Abstract

Aquest treball és una proposta de model integral per a l'estudi de materials ceràmics en un jaciment arqueològic. Incorpora dues metodologies de treball, l'arqueològica i l'arqueomètrica, cadascuna de les quals presenta un procediment metodològic propi, sense que cap d'elles es vegi condicionada per l'altra. El jaciment és la ciutat romana de <i>Baetulo</i> (Badalona), que va gaudir d'una dinàmica comercial important gràcies a la indústria del vi, i que es troba situada a la Costa Catalana a mig camí entre les dues ciutats més importants del moment, <i>Emporiae</i> i <i>Tarraco</i>. El material són les diferents produccions de <i>terra sigillata</i> comercialitzades a <i>Baetulo</i> i que s'inclourien dins els grups següents: <i>terra sigillata</i> itàlica, gàl·lica, hispànica i el que en aquest treball hem anomenat com a <i>terra sigillata</i> indeterminada, que es correspon al que abans d'aquest treball, a Badalona, classificàvem com a <i>presigillata</i> i <i>prearetina</i>. La fusió i integració dels resultats procedents d'ambdues metodologies permet la resolució del problema arqueològic plantejat inicialment, que és la identificació de les diferents produccions: quantes, la seva provinença, les seves característiques tecnològiques, els seus períodes de circulació a la ciutat i les rutes comercials utilitzades per a la seva comercialització a <i>Baetulo</i>. El contrast amb sigillata procedent d'<i>Emporiae</i> i <i>Tarraco</i> permet, a més, obtenir una visió més àmplia sobre la comercialització d'aquestes produccions a la Costa Catalana.<br/>L'estudi arqueològic s'ha fet a partir d'una selecció de contextos que cobreixen diverses etapes des d'inicis del govern d'August fins al segle II d.e. Durant aquest període es documenta sempre la presència de <i>terra sigillata</i>, de vegades contemporània a la formació dels estrats, d'altres residual. Es per això que la discussió cronològica dels contextos s'ha centrat només en aquells considerats de formació contemporània a la circulació de la terra sigillata.<br/>A partir d'aquests contextos, el primer pas ha estat la classificació a ull nu de la <i>sigillata</i> dins un dels grans grups definits anteriorment. L'estudi arqueològic del material s'ha completat amb la seva classificació tipològica, així com l'estudi individualitzat dels individus amb marques de ceramista i/o decoracions. L'anàlisi del context arqueològic del material ha permès proposar cronologies per aquests, així com per les estructures amb què es troben relacionats.<br/>A partir de l'anàlisi arqueològica es va realitzar un mostreig aleatori de tota la <i>sigillata</i> per a la seva caracterització arqueomètrica. No es van fer distincions entre produccions ni individus; tots van rebre el mateix tractament, independentment de si tenien o no forma, marca o decoració. La mostra està composta de 225 individus procedents de <i>Baetulo</i>, 63 d'<i>Emporiae</i> i 75 de <i>Tarraco</i>.<br/>Per als estudis de provinença, basats en la composició química, es van portar a terme anàlisis químiques per Fluorescència de Raigs X i Activació Neutrònica. L'anàlisi mineralògica es va portar a terme per Difracció de Raigs X per als estudis tecnològics. El Microscòpic Electrònic de Rastreig es va utilitzar per als estudis de microestructura i estadi de sinterització. Finalment, es van realitzat tests per a mesurar la resistència del material a la ruptura per definir la qualitat de les vaixelles. <br/>L'aplicació d'aquest model a Badalona ha permès la identificació d'un gran nombre de produccions de <i>terra sigillata</i>, moltes de les quals han pogut ser associades a produccions, tallers o àrees de provinença conegudes arqueomètricament. A més, la integració d'ambdues metodologies de treball ha permès establir els seus períodes de circulació a la ciutat: arribada, coexistència i desaparició. El contrast dels resultats de <i>Baetulo</i> amb aquells procedents d'<i>Emporiae</i> i <i>Tarraco</i> permet observar que, malgrat les coincidències, les tres ciutats haurien tingut la seva pròpia dinàmica comercial, el que significa que <i>Baetulo</i> no hauria estat només a remolc d'una gran ciutat.

<i>The aim of this study is the archaeological and archaeometrical analysis of the Indeterminate, Italian (TSI), Gaulish (TSS) and Hispanic (TSH) "Terra Sigillata" recovered from the modern excavations in "Baetulo" in order to identify the different productions included in these main groups. <br/>For the archaeological analysis, four recent excavations, in which the oldest stratigraphic levels including "Sigillata" pottery have been documented, were selected. These contexts cover a period from the beginning of the Augustan government to the second half of the 2nd century AD. During this period, Sigillata productions are always documented, in some cases contemporary to the formation of the stratigraphic layers, while in others as residual materials. Even though all individuals are considered in the archaeological and archaeometrical study, the chronological discussion focuses only on those stratigraphic layers contemporary to the ceramic circulation.<br/><br/>After the archaeological analysis, a random sampling was conduced and 225 individuals from "Baetulo" were archaeometrically characterized. Besides, 63 individuals from Emporiae and 75 from Tarraco were also characterized in order to get a better knowledge about the TS commercialization in the Catalan coast. <br/><br/>For provenance studies based on chemical composition, chemical analyses were performed by means of X Rays Flourescence (XRF) and Neutron Activation (NA). Mineralogical analyses were performed by means of X Rays Diffraction (XRD) for technological studies. Scanning Electronic Microscope (SEM) was used for microstructure and sintering stage studies. Finally, tests for measuring strength to the rupture of the materials were applied in order to define qualities. <br/><br/>The study carried out in "Baetulo" allowed us the identification of a great number of "terra sigillata" productions, most of them associated to productions, workshops or provenance areas archaeometrically known. Besides, the integration of the archaeological and archaeometrical results, allows proposing the circulation periods of theses productions: arrival, coexistence and disappearance in "Baetulo". The contrast of the results from "Baetulo" with those from "Emporiae" and "Tarraco" point out that despite the coincidences, the three cities would have had their own commercial dynamic. Therefore, "Baetulo" would not have been just in tow of any great city.</i>