Evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix, L'

Abstract

Aquest treball fa un estudi de l'evolució dels itineraris dels camins i carreteres documentats a les fonts des de l'època romana, primer moment en què la documentació ja és significativa, fins a l'inici del segle XX. Per a això s'ha analitzat exhaustivament un petit territori al sud de Barcelona i format per les comarques del Baix Llobregat, l'Alt Penedès i el Garraf, però amb l'objectiu de trobar una metodologia que pogués utilitzar-se en altres indrets.<br/><br/>En aquest espai s'ha fet un buidat de les fonts escrites de tot tipus, des dels escriptors clàssics fins a la documentació existent en arxius (bàsicament el de la Biblioteca de Catalunya, l'Arxiu de la Corona d'Aragó i l'Arxiu Històric de la Diputació), passant pels diplomataris de la catedral de Barcelona i de diferents monestirs, els capbreus senyorials, els cadastres i les diferents Geografies regionals i monografies locals.<br/><br/>També s'ha utilitzat la informació arqueològica, sobretot pel que fa a la situació i datació de jaciments ibèrics i romans, i de castells i parròquies altmedievals. També s'ha emprat com a recurs la cartografia, sobretot a partir del segle XVII es disposa de mapes ben detallats a nivell comarcal. En aquest sentit, la Cartoteca de Catalunya ha estat fonamental. De la mateixa manera, quan ha estat possible s'han emprat altres fonts, com la toponímia o els estudis etnogràfics.<br/><br/>A grans trets, es pot dir que l'establiment dels itineraris de les vies de comunicació és una cosa relativament fàcil pel que fa als segles XIX i XX i que es va fent progressivament més difícil a mesura que es va retrocedint en el temps. Els grans canvis del segle XVIII encara són prou documentats, però la xarxa viària dels segles anteriors ens és, globalment, desconeguda. Malgrat tot, hi ha suficients dades de tipus puntual, ja a partir dels segles X i XI, perquè sigui possible delimitar l'itinerari de molts camins. De l'època romana i de l'antiguitat tardana, les notícies són tant minses que una idea de conjunt es molt difícil d'obtenir.<br/><br/>En canvi, resta molt clar que l'estudi de la xarxa viària està directament imbricat amb l'estudi del poblament. Quan, històricament, ha canviat l'emplaçament dels nuclis de població, també ha canviat la xarxa de camins que els uneix. Això és clarament visible tant al Baix Llobregat, on ha ha hagut pocs desplaçaments i els nuclis municipals tenen molts d'ells un origen romà (Cornellà, Sant Boi, Pallejà, etc) i, per tant, la xarxa viària és força coneguda, com a l'Alt Penedès, on va haver-hi un fort trasbals de població a l'alta edat mitjana (moltes viles romanes apareixen entre les vinyes) i les comunicacions romanes ens són molt més desconegudes.<br/><br/>També s'ha aconseguit fer una periodització, a grans trets, de la xarxa viària en el territori estudiado. Un primer moment d'"ordre romà" (d'una gran explotació agrícola del territori i amb les vies de comunicació convenients) que va durar uns quants segles i, segurament, es va anar degradant-se al llarg de tota l'antiguitat tardana. Les noves fonts documentals dels segles X i XII ens insinuen una xarxa viària molt diferent, basada en un tipus econòmic autosuficient i on els centres de poder eren els castells i els monestirs. A partir del segle XII, comença un nou període en el que les noves estructures (baronies, parròquies, masos, etc) es consoliden i apareixen les "viles noves" que canalitzen els moviments comercials i que generen una nova xarxa viaria, semblant a la romana, però d'ubicació diferent, sobretot a l'Alt Penedès.<br/><br/>Els problemes de pas i la transformació esporàdica d'alguns d'aquests camins medievals (bàsicament de ferradura) en camins carreters, demostra, ja amiyjan segle XVI la insuficiència d'aquesta xarxa. El problema no va solucionar-se (i només en part) fins a la segona meitat del segle XVIII, quan per decisió reial en època de l' il·lustrat Carles III, es construí el pont de Molins de Rei, obra que deuia associat un complex programa de construcció de carreteres: cap a Barcelona per Collblant, cap el Penedès i València per l'Ordal i cap a Igualada i Saragossa pel Bruc.<br/><br/>Les guerres napoleòniques i les lluites entre absolutistes i liberals d'època de Ferran VII van posar un parèntesi de més de 30 anys a la construcció de carreteres, la qual no va ser reempresa fins a l'establiment de les Diputacions provincials. Aquest organisme, la Diputació Provincial de Barcelona (ella sola o en unió amb les altres tres Diputacions catalanes, a l'època de la Junta de Carreteres 1848 - 1868) va fer una gran tasca de construcció i adequació de camins i carreteres fins el punt de donar a la xarxa viària del territori analitzat la seva configuració actual bàsica.

<i>"Historical evolution of the road network between the rivers Llobregat and Foix from the Roman times to the 1930s". <br/><br/>TEXT:<br/><br/>The present thesis is a study of the evolution of the itineraries, the ways and roads documented since the Roman times, the historical period in which they are significantly documented, to the beginning of the twentieth century. To this end a small area to the south of Barcelona has been exhaustively analysed, an area consisting of the regions of Baix Llobregat, Alt Penedès and Garraf, always keeping in mind the aim of finding a methodology that could be applied to other areas. <br/>In this area, a study of the different written sources has been made, from the classical writers to the documents in the Public Records Offices (basically that in the Biblioteca de Catalunya, Arxiu de la Corona d'Aragó and Arxiu Històric de la Diputació), the documents kept in the Barcelona Cathedral and different monasteries, the documents recognising the rights of the different feudal lords, the official land registers and the different regional geographies and local monographies. <br/>Archeological information has been also used, especially that related to the location and dating of Iberic and Roman deposits, castles and parishes in the high middle ages. Resources such as cartography have also been used, especially from the 17th century onwards when detailed regional maps exist. To this aim, the Cartoteca de Catalunya -the map library- has been fundamental. In the same way, whenever possible, other sources such as toponymy or ethnographic studies have been used. <br/>Briefly, we can state that establishing the itineraries of the roads is relatively easy in what refers to the 19th and 20th centuries and it becomes progressively difficult as we go back in time. The great changes in the 18th century are quite well documented, but the road network of the previous centuries is, in general, unknown. Nevertheless, there are enough scattered data, from the 10th and 11th centuries onwards, to be able to delimitate the itinerary of many ways. The data from the Roman period and the late Antiquity are so scarce that it is difficult to obtain an overall idea. <br/>On the other hand, it is quite clear that the study of the road network is directly related to the study of population. Historicaly, whenever a centre of population has moved, the road network around it has also changed. This is clearly visible in Baix Llobregat, where there have been few population movements and the villages have in many cases a Roman origin (Cornellà, Sant Boi, Pallejà, etc.) and, therefore, the road network is well known, and by contrast in Alt Penedès where there were important population movements during the high Middle Ages (many Roman villages are hidden in the vineyards) and the Roman communications are much more unknown. <br/>A general outline of the different periods in the road network of the region has also been made. This timing show a first period of "Roman order" -with an important agricultural exploitation with the corresponding means of communication- lasting several centuries and progressively degrading during the late Antiquity. The new documentary sources in the 10th and 12th centuries hint at a very different road network, based on a self-sufficient economy where the centre of power were the castles. From the 12th century onwards, the new structures (Baronies, parishes, farms, etc.) consolidate and the new villages ("viles noves") appear and channel the commercial movement generating a new road network, similar to the Roman one, but with a different location, especially in the Alt Penedès. <br/>This network was already scarce for the needs of the 16th century, which caused some of these Medieval ways to become cart tracks during the 17th and 18th centuries. This process culminated, in the reign of the enlightened Charles III, with the royal decision of building the bridge at Molins de Rei and the associated programme of road construction: to Barcelona through Collblanc, to the Penedès and València through L'Ordal and to Igualada and Zaragoza through El Bruc. <br/>The Napoleonic wars and the fights between absolutists and liberals in the reign of Ferdinand VII interrupted more than thirty years of road construction that was not started again until the County Councils -Diputacions Provincials- were established. This agency, the Diputació Provincial de Barcelona, (alone or together with the other three Catalan County Councils, during the time of the "Junta de Carreteres" 1848-1968) did a great task in building and adapting ways and roads to the point of shaping the basis of the current road network in the territory analysed. </i>

RESUMEN:<br/><br/>"LA EVOLUCIÓN HISTÓRICA DE LA RED VIARIA ENTRE LOS RÍOS LLOBREGAT I EL FOIX DES DE LA ÉPOCA ROMANA HASTA EL TERCER DECENIO DEL SIGLO XX".<br/><br/>Este trabajo hace un estudio de la evolución de les caminos y carreteras documentados en las fuentes des de la época romana, primer momento en que la documentación ya es significativa, hasta principios del siglo XX. Para ello se ha analizado exhaustivamente un pequeño territorio al sur de Barcelona formado por las comarcas del Baix Llobregat el Alt Penedès y el Garraf, pero con el objetivo de hallar una metodología que pudiera utilizarse en otros lugares.<br/><br/>Sobre este espacio se ha hecho un vaciado de les fuentes escritas de todo tipo, des de los autores clásicos hasta la documentación existente en archivos (básicamente, el de la Biblioteca de Catalunya, el Arxiu de la Corona d'Aragó i el Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona), pasando por los diplomatarios de la catedral de Barcelona y de diferentes monasterios, los "capuz Brevis" señoriales, los catastros y diferentes Geografías regionales y monografías locales.<br/><br/>También se ha utilizado la información arqueológica, sobre todo por lo que respecta a la situación y datación de yacimientos ibéricos y romanos y tambén de castillos, parroquias y núcleos de población medievales. También se ha recurrido a la cartografía, en especial a partir del siglo XVII, cuando ya se dispone de mapas detallados a nivel comarcal. En este sentido, la Cartoteca de Catalunya ha sido fundamental. Asimismo, cuando ha sido posible se han usado otras fuentes, como la toponimia o los estudios etnográficos.<br/><br/>En general, se puede decir que establecer los itinerarios de las vías de comunicación es relativamente fácil por lo que respecta a los siglos XIX y XX, y se hace progresivamente más difícil en la medida en que se retrocede en el tiempo. Los grandes cambios del siglo XVIII aún se hallan bien documentados, pero la red viaria de los siglos anteriores nos es, globalmente desconocida. A pesar de todo, hay suficientes datos, de forma puntual, ya a partir de los siglos X y XI, para que sea posible establecer el itinerario de muchos caminos. En cuanto a la época romana i a la Antigüedad tardía, las noticias son tan escasas que aún es difícil formar-se una idea de conjunto.<br/><br/>Por otra parte queda muy claro que el estudio de la red viaria está directamente relacionado con el estudio del poblamiento. Cuando, históricamente, ha cambiado el emplazamiento de los núcleos principales de población, la red de caminos que los une también cambia, y viceversa. Esto es claramente visible tanto en el Baix Llobregat, donde ha habido pocos desplazamientos y los núcleos municipales tienen en muchos casos un origen romano (Cornellà, Sant Boi, Pallejà, Gavà, etc.) y, por lo tanto la red viaria és bien conocida, como en el Alt Penedès, donde hubo un fuerte trasiego de población en la Edad Media y las "villae" romanas aparecen en medio de viñas. Aquí las vías romanas nos son mucho menos conocidas.<br/><br/>También se ha conseguido hacer una periodización general de la red viaria en todo el territorio estudiado. Hay un primer momento, en época romana, en que hay una gran explotación agrícola del territorio y las vías de comunicación correspondientes; esta estructura duró algunos siglos y, seguramente, se fue degradando durante la Antigüedad tardía. Las nuevas fuentes documentales que aparecen en los siglos X y XI insinúan una red viaria muy diferente, basada en una forma de economía de autosuficiencia y donde los centros de poder eran los castillos y los monasterios. A partir del siglo XII, nace otro período en el que las nuevas estructuras (baronías, parroquias, "mansos", etc.) se consolidan y aparecen las "villas nuevas", que canalizan los movimientos comerciales y generan una nueva red viaria, parecida a la romana, pero de ubicación diferente, especialmente en el Penedès.<br/><br/>Los problemas de paso y la transformación esporádica de algunos de estos caminos medievales (básicamente de herradura) en caminos carreteros, demuestra, ya a mediados del siglo XVI, la insuficiencia de esta red viaria. Este problema no se solucionó (y sólo fue en parte) hasta la segunda mitad del siglo XVIII, momento en que, por decisión real en época del ilustrado Carlos III, se construyó el puente de Molins de Rei, obra que llevaba asociada un vasto y costoso programa de construcción de carreteras: hacia Barcelona pasando por Collblanc; hacia el Penedès, Tarragona y Valencia, por el puerto de la Creu d'Ordal, y hacia Igualada, Lleida y Zaragoza, por el Coll del Bruc.<br/><br/>Las guerras napoleónicas i las luchas entre absolutistas y liberales pusieron un paréntesis de más de 30 años en la construcción de carreteras, obra que no se reemprendió hasta el establecimiento de las Diputaciones provinciales. Este organismo, la Diputació Provincial de Barcelona (ella sola o, en la época de la Junta de Carreteras (1848 - 1868), en unión con las otras tres diputaciones catalanas) ha hecho una gran labor de construcción y reforma de los caminos y carreteras, hasta el punto de haber dado a la red viaria del territorio estudiado su configuración actual básica.