Factors protectors i de risc en menors i joves infractors: oportunitats per orientar el desistiment

Abstract

En els darrers anys moltes contribucions en recerca amb adolescents i joves en situació de risc poden l’èmfasi en els factors de protecció prenent protagonisme un concepte relativament nou a nivell científic: la resiliència, i en el camp de la criminologia el desistiment. Seguint aquesta tendència actual, el propòsit de la investigació és oferir una visió holística i ecològica de la prevenció de la reincidència, per així poder fer propostes futures d’investigació centrades en aquest àmbit, com orientacions educatives que millorin l’eficàcia del sistema penal amb menors i joves infractors. Partint d’aquesta fita la tesi contempla els següents objectius: 1. Definir el perfil de l’adolescent no reincident front d’altres que continuen persistint en el delicte. 2. Obtenir una taxa de reincidència. 3. Analitzar els factors de risc que han tingut un impacte en la conducta criminològica i els factors de protecció que actuen prevenint-la. 4. Comprendre com els adolescents desistents han construït una realitat desvinculada de la delinqüència i per què d’altres continuen reincidint. 5. Elaborar propostes socioeducatives encaminades a la promoció del desistiment. Els objectius generals de la recerca ens han dut a plantejar un disseny multimètode, combinant la perspectiva quantitativa i la qualitativa. Aquesta decisió parteix de la necessitat d’abordar el fenomen d’estudi de forma complementària, utilitzant diferents tècniques i instruments de recollida d’informació. La mostra està formada per adolescents i joves infractors que han realitzat un programa socioeducatiu a la DGEPCJJ (mediació, medi obert, internament), i més particularment en dos perfils, un genèric de la població de justícia juvenil (n=288), per l’anàlisi de les variables estàtiques associades a la reincidència (sociodemogràfiques, criminològiques i penals), i l’altre centrat en joves amb carreres delictives (n=110; n=29), per la identificació de factors històrics i dinàmics (contextuals i individuals) associats al desistiment. L’estudi, de caràcter exploratori, assenyala que el desistiment és un procés complex i multifacètic, on el pes predominant està en el context de la persona, i en la motivació i capacitat del jove per superar riscos i adaptar-se a nous escenaris de vida de caire prosocial. En aquest sentit s’estableixen relacions significatives entre la competència emocional i el desistiment. Per altre banda els vincles amb la família, la parella, i per últim la comunitat són l’engranatge que sosté aquest procés i que permet als joves transformar la seva realitat. En base als resultats obtinguts el desistiment implica canvis en la conducta de la persona i en l’entorn, així l’acció socioeducativa ha de tenir un caràcter integral, requerint d’intervencions a diferents nivells.

The purpose of the research is to provide a holistic and ecological relapse to suggest future research in this area. I will also evaluate existing educational guidelines aimed at improving the effectiveness of the criminal justice system with minors and young offenders. This work will include the following objectives:

1. Define the profile of recidivism among juvenile persistent offenders 2. To achieve a lower recidivism rate. 3. Analyse the risk and protective factors that have an impact on the criminal behaviour. 4. Understanding the desistance towards crime. 5. Suggest measures to promote desistance. In this paper we are suggesting a multi-method that combines quantitative and qualitative entries. We are using this format in order to focus on alternative points of view. We will study a sample of young offenders who have completed an educational programme (mediation, probation, internment programmes) organized by the Catan Department of Justice. The study indicates that desistance is a complex and multidimensional process which affects the immediate environment of the offenders and determines the support they can get. The study also looks at the motivation and ability of young people to overcome difficulties and adapt to new stages of prosocial life. In this regard, I establish a significant relationship between emotional competence and desistance; focusing on the support young offenders get from their families, communities or partners, who help them transform their existing realities.

La finalidad de la investigación es ofrecer una visión amplia y ecológica de la prevención de la reincidencia para así poder hacer propuestas futuras de investigación centradas en este ámbito, como orientaciones educativas que mejoren la eficacia del sistema penal con jóvenes infractores. Partiendo de este reto la tesis contempla los siguientes objetivos: 1. Definir el perfil del adolescente no reincidente respecto aquellos que persisten en la conducta delictiva. 2. Obtener un porcentaje de reincidencia. 3. Analizar los factores de riesgo han tenido un impacto en la conducta delictiva y los factores de protección que la pueden contener. 4. Comprender como los adolescentes desistentes han construido una realidad desvinculada de la delincuencia. 5. Elaborar propuestas socioeducativas orientadas a la promoción del desistimiento. Los objetivos generales de la investigación nos han llevado a plantear un diseño mixto, combinando la perspectiva cuantitativa y la cualitativa. Esta decisión parte de la necesidad de abordar el fenómeno de estudio de forma complementaria, utilizando diferentes técnicas y instrumentos de recogida de datos y información. La muestra está formada por adolescentes y jóvenes que han realizado un programa socioeducativo en la DGEPCJJ (mediación, medio abierto, internamiento), y más particularmente en dos perfiles, uno general de la población de justicia juvenil para el análisis de las variables estáticas (sociodemográficas, criminologicas y penales), y otro centrado en jóvenes con carreras delictivas (n:110; n=29), para la descripción y análisis de los factores históricos y dinámicos (contextuales y individuales) asociados al desistimiento. El estudio, de carácter exploratorio, muestra que el desistimiento es un proceso complejo, difícil y multifacético, donde el peso prioritario está en el contexto de la persona, y en la motivación y capacidad del joven para superar los riesgos y adaptarse a nuevos escenarios de vida más prosociales. En este sentido se establecen relaciones significativas entre la competencia emocional (social) y el desistimiento. Por otro lado, los vínculos con la familia, la pareja, y por último la comunidad son los pilares que sostienen este proceso. En base a los resultados conseguidos el desistimiento implica cambios de pensamiento que se observan en la conducta de la persona, y de su entorno, así la acción socioeducativa ha de tener una óptica integral, requiriendo de intervenciones en diferentes niveles.