dc.description.abstract
L'estudi de la Terra Sigillata Hispanica (TS Hispanica) ha permés diferenciar la producció d'època alt-imperial, anomenada igualment Terra Sigillata Hispanica (abreviada TSH) de la d'època. baix-imperial, anomenada Terra Sigillata Hispanica Tardana (abreviada TSHT). El S. III d.C, a grans trets, ha estat sempre un problema pe la investigació arqueològica, arribant-se a plantejar fins i tot la possibilitat de l'existència d'un hiatus en aquest moment en la producció de la TS Hispanica (Meyet, 1984; Mesquíriz, 1983; Mesquíriz, 1985; Beltrán, 1990). Recentment, dos jaciments han aportat dades cronològiques clares que permeten l'estudi de la TS Hispanica en el S. III; a) el jaciment de Clunla (Peñalba de Castro, Burgos), presenta uns contextes que abasten des de començaments del S. II a finals del S. III (Tuset, 1991); b) el jaciment d'Abella (Navès, Solsonès), centre productor que no presenta una estratigrafia amb elements de datació, es pot datar per l'estudi de la seqüència estratigràfica del jaciment de la Rectoria (Navès, Solsonès) (Gurt, 1993a; Gurt, 1993b) a finals del S. Il i inicis del S. III (Casas <i>et alli</i>, 1989), datació recolzada igualment per una datació absoluta obtinguda per Cl4 en la UE 7 de la Rectoria (Buxeda <i>et alli</i>, 1994).<br/><br/>El treball se centra en l'estudi de la TS Hispanica recuperada en el centre receptor de Clunia, anomenada per Tuset (Tuset, 1991) Terra Sigllata Hispanica Avançada (abreviada TSHA) per les seves diferències respecte de la TSH i de la TSHT, i de la TS Hispanica produïda en el centre productor d'Abella. Ultra les dades purament arqueològiques, l'estudi es fonamenta en la seva caracterització arqueomètrica. La dualitat dels jaciments en estudi com a centre productor (Abella) i centre receptor (Clunia) permet, a nivell teòric, la definició de dos nivells de treball segons el problema es plantegi o no amb un coneixement de la zona d'incertitud, espai mínim d'atribucíó de provinença a partir d'un treball estadístic. En el cas d'Abella, on es treballa sobre un taller, el treball es desenvolupa en el nivell d'incertitud, essent per tant un dels objectius l 'establiment del grup de referència (GR). En el cas de Clunia, on no es coneix el taller o tallers productors, el treball es desenvolupa en el nivell de conjunció, establint-se per tant les unitats de referència composicional de pasta (URCP).<br/><br/>El treball posa de manifest la necessitat de diferenciar les aportacions degudes a la zona de procedència i als processos tecnològics, 1 i 2, que modifiquen les característiques que permeten conèixer i reconèixer la zona d'incertitud, base per a un treball de provinença en arqueometria. Igualment, es posa de manifest la necessitat de contemplar totes les alteracions i contaminacions produïdes en l'història de la producció i posterior a aquesta dels individus estudiats. Aquests processos han d'ésser adoptats en la teoria del treball arqueomètric com a un fet present normalment, essent el cas en què no es presenta un cas especial. La influència dels diversos factors que es conjuminen en les dades analítiques que s'obtenen obliguen finalment a la utilització de diverses tècniques de manera complementària (en el nostre cas la Fluorescència de Raigs X, la Difracció de Raigs X, la Microscòpia Òptica per Làmina Prima, la Microscòpia Electrònica de Rastreig -emprant ocasionalment el Microanàlisi per Energies Dispersives de Raigs X i el detector d'Electrons Retrodispersats) i la superació de la divisió entre estudis de provinença i tecnologia, ja que aquests dos aspectes, així com la funcionalitat i les alteracions i contaminacions, són els responsables de la informació obtinguda analíticamente, que sols es pot interpretar correctament amb l'atribució de les diverses característiques observades a cada factor responsable.<br/><br/>El treball estadístic aborda un aspecte llargament identificat (Davis, 1986; Dufournier, 1976), però que tan sols recentment ha rebut, a partir dels treballs d'Aitchinson (Aitchinson, 1986), un ressó significatiu en arqueometria: la restricció de sumar la unitat de les dades composicionals (Baxter, 1969; Baxter, 1991; Baxter, 1992; Baxter, 1993; Leese et alli, 1989; Tangri i Wright, 1993; Neff, 1994; Buxeda i Gurt, 1993; Buxeda, 1994). El treball, a diferència de la resta d'autors que han aplicat els treballs d'Aitchinson al treball estadístic, es fonamenta en la transformació en logaritmos de raons, cercant els mètodes invariants entre el grup de permutacions o en aquells on el component emprat com a raó introdueix la mínima variabilitat. Aqueata transformació permet igualmente obtenir la matriu de variació composicional, que permet quantificar i identificar l'orígen de la variabilitat composicional que presenta la matriu de dades composicionals. En els casos d'estudi, especialment en el cas d'Abella, es pot atribuïr una gran part de la variabilitat composicional a les alteracions i contaminacions presents. Aquests processos, a nivell estadístic, constitueixen una sèrie d'operacions de pertorbació que alteraran la funció de distribució. Una correcta definició d'aquesta funció de distribució precisaria de la operació inversa per cada operación independent o la identificació d'una subcomposició de components que hagin actuat com a elements neutres en totes les operacions. A causa de les dificultats d'identificar les operacions succeïdes i de realitzar les diverses operacions inverses, que exigirien conèixer els paràmetres de fàbrica, medi i temps de la que són funció, fan impossible, per exemple, la definició del grup de referència d'Abella. Tots aquests problemes metodològics, a més, no fan sinò posar de relleu la importància del caracter subcomposicional de les dades químiques amb les que es treballa en arqueometria.<br/><br/>A nivell arqueològic, el treball arriba a definir diverses fàbriques d'incertitud en el taller d'Abella, que reflecteixen diversos paràmetres tecnològics, posant-se de relleu l'errònia caracterització arqueològica que sempre se n'ha fet de la ceràmica de TS Hispanica d'aquest taller. Les implicacions que això pot tenir obligarien a revisar els materials apareguts en àrees de possible difusió d'aquests materials. En el cas de Clunia, s'han pogut definir sis URCP, sense que es pugui excloure l'existència d'altres representades per un nombre insuficient d'individus. D'aquestes, quatre corresponen a una zona de conjunció que possiblement es pugui associar als tallers de la Rioja, mentre que les altres dues es corresponen a una possible zona de conjunció associable a la vall del Duero. D'aquestes, les URCP E2, E3 i E4, possiblement de la Rioja, es daten en la segona meitat del S. II, mentre que en el S. III s'assisteix a una reducció dels materials d'aquesta zona de conjunció, que ara estan representats per la URCP E1, enfront a l'aparició dels materials de la zona de conjunció de la vall del Duero (URCP D1 i D2). A nivell tecnològic, les ceràmiques d'Abella són calcàries amb cocció O/O (si bé també es donen altres tipus, com ara la R/R en TS Hispanica), les de la zona de conjunció de la Rioja són calcàries amb cocció R/O i les de la zona de conjunció de la vall del Duero són no calcàries amb cocció R/O. Aquestes diferències mostren que ni a nivell tipològic ni a nivell tecnològic es pot dissenyar una única linia d'evolució per a la TS Hispanica com normalment fa l'arqueologia tradicional.<br/><br/>El treball aborda igualment l'estudi dels vernissos de la TS Hispanica, reconeixent-se la utilització d'argiles il.litiques riques en ferro que, oxidats, donen el color ataronjat i vermell que presenten.<br/><br/>Finalment, s'aborda el problema de la caracterització macroscòpica, per tal de testar la validesa de l'observació arqueològica de lea ceràmiques. Un dels resultats obtinguts posa en evidència la forta dependència de les característiques físiques de diversos paràmetres, de provinença i, sobretot, de tecnologia, que impossibilita la validesa de les actuals aplicacions de la caracterització macroscòpica per a parlar de provinença. Es comprova igualment, la validesa d'un treball de caracterització arqueomètrica en aquells casos concrets en els quals s'hagi realitzat ja un estudi arqueomètric que hagi permés construir una aproximació a la funció inversa que passa de les característiques físiques a la provinença i tecnologia. En aquests casos, com era d'esperar, la lupa binocular (a 25X, 50X i, excepcionalment, a l00X) es revela més potent que la sola observació a ull nu, mètode que té una potència realment molt baixa.
cat
