Lògiques estructurals en les sonades de flaüta i tambor de les illes Pitiüses: aportació a l’estudi de les músiques de transmissió oral de la Mediterrània occidental

Abstract

La tesi se centra en l’anàlisi de les lògiques estructurals que regeixen el funcionament del repertori instrumental per al conjunt de flaüta (flauta de tres forats) i tambor de les illes d’Eivissa i Formentera (illes Pitiüses). Aquest repertori de transmissió oral està format per les sonades de missa (peces interpretades durant la celebració de la litúrgia religiosa), les sonades per ballar (peces per acompanyar les danses) i les gaites (gran conjunt de repertori amb l’única finalitat de deleitar els oïent). L’estudi s’aborda des d’una perspectiva diacrònica i té en compte els canvis experimentats durant el segle XX i fins a principis del segle XXI. Es divideix en dues parts. La primera està centrada en aspectes socials com són les situacions amb presència de música per a flaüta i tambor, els processos de transmissió del repertori o els actors que hi intervenen, a més d’una aproximació a les característiques morfològiques i acústiques d’aquests instruments. La segona part, que constitueix el nucli central de la recerca, se centra en la descripció i la modelització del repertori. L’anàlisi segueix un plantejament estructuralista que es fonamenta en els processos analítics proposats per Nicolas Ruwet, Jean-Jacques Nattiez i Simha Arom, a més d’enriquir-se amb les aportacions de Bernard Lortat-Jacob i Giovanni Giuriati en el camp de la improvisació en les músiques de transmissió oral. Com a resultat de les anàlisis, es proposen dos models de funcionament del repertori: el model d’organització fixada i el model d’organització flexible. El primer es caracteritza per la partició de la seqüència musical en porcions d’extensió fixada i sovint de construcció simètrica, a més d’emprar perfils melòdics amb corbes ben definides i de conducció clara, propis de les melodies vocals i coincident amb els models de construcció melòdica més habituals en la música europea dels últims dos o tres segles. En el model d’organització flexible, en canvi, les seqüències melòdiques s’organitzen en segments d’extensió diferent, sense simetria, i poden presentar processos flexibles deguts a la reiteració variable del propi segment o d’una porció d’aquest, al mateix temps que les configuracions melòdiques, en general, són més curtes, més ornamentades i amb una direccionalitat molt menys previsible. Les mecàniques detectades en el repertori d’Eivissa i Formentera no són exclusives d’aquesta àrea geogràfica, sinó que també es troben, amb major o menor mesura, en altres músiques de transmissió oral de la Mediterrània, així com en determinats repertoris històrics.

The thesis focuses on the analysis of the structural logics that govern the performance of instrumental repertoire for flaüta (three-hole flute) and tambor (drum) set of the islands of Eivissa and Formentera (Pityusic islands). The oral transmission repertoire consists of sonades de missa (pieces played during the celebration of religious liturgy), sonades per ballar (pieces to be played as accompaniment to traditional dances) and gaites (wide set of repertoire for the only purpose of delighting the listener). The study is approached from a diachronic perspective and takes the changes experienced during the twentieth century until the early twenty-first century into account. It is divided into two parts. The first one focuses on social aspects like the situations with presence of music for flaüta and tambor, the processes of transmission of the repertoire or the actors concerned, as well as an approach to the acoustic and morphological characteristics of these instruments. The second part, which constitutes the core of the research, focuses on describing and modeling the repertoire. The analysis is approached from a structuralist point of view based on the analytical processes proposed by Nicolas Ruwet, Jean-Jacques Nattiez and Simha Arom, also enriched with contributions from Bernard Lortat-Jacob and Giovanni Giuriati in the field of improvisation in oral transmission music. As a result of the analysis, we propose two models of functioning of the repertoire: the fixed organizational model and the flexible organizational model. The first of them is characterized by the partition of the musical sequence in steps of fixed length and often of symmetrical construction, as well as the use of melodic profiles with well-defined curves and clear direction, typical of the vocal melodies and matching with the usual melodic construction models in European music of the last two or three centuries. In the model of flexible organization, however, the melodic sequences are organized into segments of different length, without symmetry, and may show flexible processes due to the variable reiteration of the segment itself or a portion of the segment, like the melodic configurations, in general, are shorter, more ornamented and with a much less predictable directionality. The detected mechanics in the repertoire of Eivissa and Formentera are not exclusive to this geographical area, are also found, to a greater or lesser extent, in other music of oral transmission of the Mediterranean, as well as certain historical repertoires.