L’eficiència del procés educatiu de maternal i primera ensenyança a Andorra

Abstract

This work presents an efficiency assessment of public elementary schools in Andorra, a small country where there are three public educational systems (Andorran, Spanish -congregational and non congregational-, and French), with four different organizational environment. This particular framework, with different systems in the same country can give new results to the existent literature. The method used to measure the efficiency of the educational process in this study is the DEA (Data Envelopment Analysis), introduced by Charnes, Cooper, and Rhodes in 1978. In this study the DEA technique is applied with bootstrap (Simar and Wilson, 2000). To make the comparative study, Li test (Li, 1996) is used to confirm results by comparing the distribution of each educational system.

To get the authorisation to obtain the data for this study it has been necessary to identify anonymously the different schools and educational systems in the results of the study. It is for this reason that the terms: A, B, C and D identify the four different educational systems.

The results before introducing the effect of the environment variables show that school of educational system C have higher efficiency scores than other schools, and schools of educational system B, have lower efficiency scores. These results may be explained by the organizational environment of each educational system and can give indications to improve the efficiency of the schools. Some differences in the organizational environment of educational system C are: a higher level of management autonomy by the leadership (Purkey & Smith, 1983), which facilitates the role of the principal of the school (Antunex, 1994); and more school hours for students and more work hours for teachers (Gimenez et al., 2007; Naper, 2010).

The results after introducing the effect of the socioeconomic environment of families and individual characteristics of the students (motivation and attitude towards the study) show that most differences in efficiency between educational systems disappear. It can be explained by the less favourable environment of educational system B, which appeared with lower efficiency scores before introducing the effect of these variables, and the opposite effect in schools of educational system C. As Coleman Report (Coleman et al., 1966) shows, the environmental variables role in educational process is truly important, and these results confirm that.

Finally, results in last chapter show that efficiency is a variable that explains parental satisfaction. Previous studies that analyse the factors influencing parental satisfaction focus on involvement and participation of parents, school size, facilities, location and socioeconomic environment. This result provides new applications for efficiency studies, which can provide policies for improving the performance of public resources but also allow these policies to improve citizens' satisfaction with public services (Roch & Poister, 2006, and Van Ryzin et aI., 2004).

En aquest treball es realitza un estudi d'eficiència de les escoles públiques de maternal i primera ensenyança d'Andorra. Les particularitats de I'entorn on es desenvolupa I'estudi, on conviuen tres sistemes educatius públics (I'andorrà, I'espanyol -congregacional i no congregacional- i el francès) que representen quatre entorns organitzatius diferents, en un mateix país, permeten fer noves aportacions a la literatura existent sobre I'eficiència del procés educatiu i identificar factors organitzatius que poden influir en I'eficiència de les escoles.

EI mètode utilitzat per mesurar I'eficiència es el DEA (Data Envelopment Analisys), introduït per Charnes, Cooper i Rhodes el 1978. En una segona fase s'aplica la tècnica del bootstrap (Simar & Wilson, 2000). Per analitzar les diferències entre sistemes educatius s'utilitza el test de Li (Li, 1996).

EI procés de recollida de dades ha estat laboriós i ha requerit la necessitat de garantir I'anonimat de les escoles i dels sistemes. És per aquest motiu que s'identifiquen els quatre sistemes educatius diferents miljançant lIetres: A, B, C i D.

Els resultats abans d'introduir I'efecte de les variables d'entorn mostren que les escoles del sistema educatiu C obtenen puntuacions d'eficiència més altes que la resta, i les escoles del sistema educatiu B obtenen puntuacions d'eficiència més altres. Aquests resultats poden ser explicats pels trets diferencials de I'entorn organitzatiu que dibuixen els diferents sistemes educatius i poden donar indicacions amb I'objectiu de millorar I'eficiència de les escoles. Alguns dels trets diferencials del sistema educatiu C són: un nivell més elevat d'autonomia en la gestió (Purkey & Smith, 1983), que facilita el rol de lideratge per part de la direcció (Antunez, 1994); i un horari lectiu i laboral més extens (Gimenez et al., 2007; Naper, 2010).

Després d'incloure I'efecte de I'entorn socioeconòmic de les famílies i les característiques individuals de I'alumne (en termes de motivació i actitud) s'observa que desapareixen la major part de diferències en I'eficiència de les escoles per sistemes educatius. Aquest canvi pot venir explicat per I'entorn menys favorable en el que treballen les escoles del sistema educatiu B i en I'entorn més favorable de les del sistema educatiu C. Tal i com es va començar a debatre amb la publicació de I'informe Coleman (Coleman et aI., 1966), I'entorn familiar i les característiques individuals de I'alumne són variables que intervenen al procés educatiu, i aquests resultats ho constaten.

Per acabar, en I'anàlisi de les variables que expliquen la satisfacció dels pares, s'ha trobat que I'eficiència de les escoles n'és una. Aquest darrer resultat aporta noves aplicacions als estudis d'eficiència que s'han fet fins ara, que no només permeten estudiar polítiques de millora del rendiment dels recursos públics sinó que també permeten orientar aquestes polítiques a la millora de la satisfacció dels ciutadans amb els serveis públics (Roch & Poister, 2006 i Van Ryzin el al., 2004).