Ensenyar a escriure per aprendre a la universitat

Abstract

En aquesta recerca hem desenvolupat i avaluat una intervenció que es basa en l’ús de l’escriptura com una eina epistèmica que permet aprendre un contingut disciplinar gràcies al guiatge i la revisió col·laborativa del procés de composició. Per aconseguir aquest objectiu general hem dut a terme dos estudis. En l’estudi 1 es va adoptar un disseny quasi experimental amb l’objectiu d’analitzar i comparar les diferències observades entre el grup participant en la intervenció i el grup control en relació a: a) les exigències del text de posicionament, b) la qualitat organitzativa del text i, c) la qualitat final de l’aprenentatge del contingut disciplinar. En l’estudi 2 es va adoptar un disseny interpretatiu-correlacional en el qual vam: a) analitzar l’impacte diferencial dels processos de revisió col·laborativa en l’aprenentatge realitzat i la qualitat final del text; b) establir relacions entre els perfils de revisors i d’escriptors i la qualitat final del text i, c) analitzar el grau de satisfacció amb la intervenció.

Els participants en la recerca han estat els estudiants de 3r curs de la Llicenciatura de Psicologia de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport de Blanquerna (N=91). La intervenció es va realitzar en el curs 2009-2010 i estava dividida en dos blocs temàtics: característiques del text de posicionament i elaboració i revisió d’un text.

En el seu conjunt, els resultats del primer estudi confirmen el potencial epistèmic de l’escriptura i destaquen la revisió col•laborativa com un mitjà útil per aprendre millor a escriure i com a mitjà per aprendre el contingut d’una disciplina. Els resultats del segon estudi mostren diferències alhora de regular el procés de composició, fet que ha permès establir l’existència de perfils, tant d’escriptors com de revisors, que evidencien diferents estratègies de composició i de revisió i, consegüentment, formes diverses d’encarar els processos de composició. A més, s’han identificat un seguit d’indicadors vinculats al rol dels revisors i escriptors que es poden considerar predictors de la qualitat final del text. A partir dels resultats, s‘ofereixen recomanacions per convertir l’escriptura en una eina epistèmica, i propostes per formar, tant el professorat com els estudiants, en l’ús d’aquesta eina i, més específicament, per ajudar-los a fer un ús eficaç de la revisió col·laborativa.

In this research we have developed and evaluated an intervention based on the use of writing as an epistemic tool that enables learning through guidance and collaborative review of the composition process. To achieve this overall objective, we performed two studies. In the first study we adopted a quasi-experimental design in order to analyze and compare the differences between the intervention group and the control group in relation to: a) the requirements of the positioning text, b) organizational quality of the text, and c) the final learning quality of disciplinary content. The second study adopted an interpretative-correlational design in which we: a) analyzed the impact of the different collaborative review processes on the final quality of the text; b)established a relationship between profiles of writers and reviewers and the final quality of the text, and c) analyzed the degree of satisfaction with the intervention.

Participants in the research were students of the 3rd year of Psychology, from the Faculty of Psychology, Educational Science and Sport, Blanqucrna (N = 91). The intervention was conducted in 2009-2010 and was divided into two parts: features of the positioning text and composition and review of a text.

The results of the first study confirm the epistemic potential of writing and highlight collaborative reviewing as a useful way to learn to write and as a means for learning the content of a discipline. The results of the second study show the differences that exist in the composition process. These differences allow us to establish the existence of profiles of both writers and reviewers, who demonstrate different composition and revision strategies and, consequently, different ways of dealing with the composition process. In addition, we have identified a number of indicators for the roles of reviewers and writers which can be considered predictive of the final quality of the text. From the results, we offer some recommendations for using writing as an epistemic tool, and proposals to train both teachers and students in the use of this tool and, more specifically, to help them to use collaborative reviewing effectively.

En esta investigación hemos desarrollado y evaluado una intervención que se basa en el uso de la escritura como una herramienta epistémica que permite aprender un contenido disciplinar gracias al guiado y la revisión colaborativa del proceso de composición. Para conseguir este objetivo general hemos llevado a cabo dos estudios. En el estudio 1 se adoptó un diseño cuasi experimental con el objetivo de analizar y comparar las diferencias observadas entre el grupo participante en la intervención y el grupo control en relación a: a) las exigencias del texto de posicionamiento, b) la calidad organizativa del texto y, c) la calidad final del aprendizaje del contenido disciplinar. En el estudio 2 se adoptó un diseño interpretativo-correlacional para: a) analizar el impacto diferencial de los procesos de revisión colaborativa en el aprendizaje realizado y la calidad final del texto; b) establecer relaciones entre los perfiles de revisores y de escritores y la calidad final del texto y, c) analizar el grado de satisfacción con la intervención.

Los participantes en la investigación han sido los estudiantes de 3r curso de la Licenciatura de Psicología de la Facultad de Psicología, Ciencias de la Educación y el Deporte Blanquerna (N = 91). La intervención se realizó en el curso 2009-2010 y estaba dividida en dos bloques temáticos: características del texto de posicionamiento y elaboración y revisión de un texto.

En su conjunto, los resultados del primer estudio confirman el potencial epistémico de la escritura y destacan la revisión colaborativa como un medio útil para aprender mejor a escribir y como un medio para aprender el contenido de una disciplina. Los resultados del segundo estudio muestran diferencias a la hora de regular el proceso de composición, lo que ha permitido establecer la existencia de perfiles, tanto de escritores como de revisores, que evidencian diferentes estrategias de composición y de revisión y, por consiguiente, formas diversas de encarar los procesos de composición. Además, se han identificado una serie de indicadores vinculados al rol de los revisores y escritores que se pueden considerar predictores de la calidad final del texto. A partir de los resultados, se ofrecen recomendaciones para convertir la escritura en una herramienta epistémica, y propuestas para formar, tanto el profesorado como los estudiantes, en el uso de esta herramienta y, más específicamente, para ayudarles a hacer un uso eficaz de la revisión colaborativa.