Universitat Ramon Llull. Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna
Aquest treball tracta l’aparició i desenvolupament de la sociabilitat esportiva a les Illes Canàries Occidentals en un período comprès entre 1850 i 1936. És un treball que neix des d’una perspectiva teòrica i metodològica de caràcter sòcio-històric, atenent a una visió més inclusiva i oberta, pròpia de les ciències socials. Es fa a partir de diferents premises teòrico conceptuals: la reflexivitat dels actors socials i la seva adscripció a un camp social, propi i específic; el sentit obert del concepte sociabilitat, més enllà de l’estudi de les associacions; la complexitat del fenomen estudiat, dotat de particularitats i circunscrit a un context mediterrani més ampli; així com les similituds mantingudes amb les tesis de Guttmann (1977) i Elias i Dunning (1992). Així, els capítols del treball aborden els diferents àmbits o sentits de la sociabilitat, mostrant com apareixen i es desenvolupen el lleure, les pràctiques físiques i esportives en cadascun d’ells. Així, la sociabilitat vinculada a contextos recreatius i culturals, regeneracionistes, militars, de quadres o esportius, serà tractada per separat i en profunditat en aquest treball. En conseqüència, mostrem com i quan apareix i es legitima l’esport en cadascun dels contextos estudiats. La seva convivència amb altres pràctiques ja existents o noves. Com es constitueixen les societats vinculades, a tall d’espais de sociabilitat mitjanament formals i complexos. En conjunt, mostra com al llarg de la segona meitat del segle XIX es gesta un procés que comença a cristal•litzar en la dècada de 1890, amb la constitució de les primeres societats esportives. Més endavant, no només s’ampliarà el seu nombre sinó que el procés es farà més complex, amb un intercanvi de sentits i visions al voltant de l’esport, allunyant-nos així, de la idea de progrés lineal que tradicionalment s’ha establert.
Este trabajo trata el surgimiento y desarrollo de la sociabilidad deportiva en las Islas Canarias Occidentales en un periodo comprendido entre 1850 y 1936. Es un trabajo que nace desde una perspectiva teórica y metodológica de carácter socio-histórico, atendiendo a una visión más inclusiva y abierta, propia de las ciencias sociales. Lo hace partiendo de varias premisas teórico conceptuales: La reflexividad de los actores sociales y su adscripción a un campo social, propio y específico; el sentido abierto del concepto sociabilidad, yendo más allá del estudio de las asociaciones; la complejidad del fenómeno estudiado, dotado de particularidades y circunscrito a un contexto mediterráneo, más amplio; así como las similitudes mantenidas con las tesis de Guttmann (1977) y Elías y Dunning (1992). De este modo, los capítulos del trabajo atienden a los distintos ámbitos o sentidos de la sociabilidad, mostrando como hacen su aparición y se desenvuelven el ocio, las prácticas físicas y deportivas en cada uno de ellos. Así, la sociabilidad vinculada a contextos recreativo- culturales, regeneracionistas, militares, de cuadros o deportivos, será tratada por separado y en profundidad a lo largo del trabajo. Así, mostramos cómo y en qué momento aparece y se legitima el deporte en cada uno de los contextos estudiados. Cómo convive éste con otras prácticas ya existentes o novedosas. Cómo y en que modo se constituyen las sociedades vinculadas, al modo de espacios de sociabilidad medianamente formales y complejos. En conjunto, muestra cómo a lo largo de la segunda mitad del siglo XIX se va gestando un proceso que comienza a cristalizar en la década de 1890, mediante la constitución de las primeras sociedades deportivas. En adelante, no sólo se incrementará su número, sino que el proceso ganará en complejidad, produciéndose un intercambio de sentidos y visiones alrededor del deporte, distando así de la idea de progreso lineal, comúnmente establecida.
This work treats the emergence and development of the sports sociableness in the Western Canary Islands in a period understood between 1850 and 1936. It is a work that comes from a theoretical and methodological perspective of socio-historical character, based on a view more inclusive and opened, own vision of the social sciences. This work is based on several conceptual theoretical premises: the reflexivity of social actors and assignment to a social field, own and specific; open concept sociability sense, going beyond the study of the associations; the complexity of the phenomenon studied, equipped with special features and localized in a Mediterranean context; as well as similarities with the theses of Guttmann (1977) and Elias and Dunning (1992). Thus, the chapters work serve different areas or ways of sociability, showing how they make their appearance and leisure unfold, physical and sports in each practice. So, the sociableness linked to recreative - cultural contexts, regeneracionist, military, sports teams, will be treated separately and in depth along the work. In this way, we show how and when to appear and sport is legitimized in each of the contexts studied. How it coexists with other existing or new practices. How this one coexists with other already existing or new practices. How and in that way the linked companies are constituted, like moderately formal and complex spaces of sociableness. Overall, it shows how, over the second half of the nineteenth century to germinate a process that begins to crystallize in the 1890s, through the establishment of the first sports clubs. . En adelante, no sólo se incrementará su número, sino que el proceso ganará en complejidad, produciéndose un intercambio de sentidos y visiones alrededor del deporte, distando así de la idea de progreso lineal, comúnmente establecida. In forward, not only their number will increase, but the process will become more complex, resulting in an exchange of meanings and visions about sport and being far from the idea of linear progress, commonly established.
Esports; Deportes; Sports; Sociabilitat; Sociabilidad; Sociability; Lleure; Ocio; Leisure; Islas Canarias
3 - Social Sciences; 379.8 - Leisure
Ciències Socials i Jurídiques
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.