Assessing the impacts of human activities on the fïsh assemblages from the Ebro Delta coastal lagoons: towards a sustainable management model

Abstract

The Ebro Delta represents the most important wetland area in Catalonia, the second most important in Spain (after Doñana National Park) and one of the most important estuarine zones in Europe. Although relatively recently colonized by human population, it is considered a highly impacted area.

The main objective of this PhD thesis was to assess the effects of two important human induced stressors on the fish fauna from Ebro Delta coastal lagoons: artisanal fisheries and water management. Moreover, this study aimed to describe the state of the art of the fish community composition and structure that remained unstudied for over 3 decades. Three specific objectives under the general one were pursued: (i) Study gillnet selectivity and its applicability as a management tool in combination with maturity studies; (ii) construction of a trophic model in order to evaluate the global impact of artisanal fisheries in the ecosystem and (iii) analyze the water management impact derived from the rice cultivation carried out in the area.

The set of results obtained in this thesis pointed out that: (i) the artisanal fisheries management for the endangered Atherina boyeri seemed to be inadequate. The approach of combining gear selectivity and maturity studies was useful for the establishment of better management proposals for this species; (ii) the gradual reduction of the current fishing effort as the best strategy to ensure both artisanal fisheries sustainability and conservation of the Ebro Delta coastal lagoons’ fish community and (iii) the water management carried out in the coastal lagoons has caused the inversion of the hydrological cycle, has increased the presence of freshwater species (mostly introduced species) and has altered the fish community composition.

El Delta de l’Ebre representa l’àrea humida més important de Catalunya, la segona àrea més important d’Espanya (després del Parc Nacional de Doñana) i una de les zones estuarines més importants d’Europa. Tot i la seva recent colonització humana, està considerat com una àrea fortament impactada.

El principal objectiu de la present tesi doctoral va ser avaluar els efectes de dues de les activitats humanes dutes a terme a les llacunes costaneres del Delta de l’Ebre: les pesqueries artesanals i la gestió de l’aigua. A més a més, aquest estudi ha permès investigar l’actual condició de la comunitat piscícola (tant a nivell de composició com d’estructura), desconeguda durant les últimes dècades. Tres objectius específics sota l’objectiu general van ser assolits: (i) estudiar la selectivitat de malla de les xarxes ganyeres i la seva possible aplicació com a eines de gestió en combinació amb estudis de maduresa sexual; (ii) construcció d’un model tròfic per tal d’avaluar l’impacte global de les pesqueries artesanals en l’ecosistema i (iii) analitzar l’impacte de la gestió de l’aigua derivada del cultiu d’arròs a la zona.

El conjunt de resultats obtinguts en aquesta tesi doctoral posen de manifest: (i) la inadequació de l’actual sistema de gestió de les pesqueries artesanals pel que respecta l’espècie vulnerable Atherina boyeri. L’enfocament seguit de combinar els estudis de selectivitat de malla amb els estudis de maduresa sexual varen ser d’utilitat per establir noves mesures de gestió per a l’espècie; (ii) una disminució gradual de l’esforç pesquer com la millor estratègia de gestió, assegurant conjuntament la sostenibilitat de la pesca i la conservació de les llacunes costaneres del Delta de l’Ebre i (iii) l’actual esquema de gestió de l’aigua a les llacunes costaneres ha causat la inversió del cicle hidrològic, ha augmentat la presència d’espècies d’aigua dolça (majoritàriament espècies introduïdes) i ha alterat la composició d’espècies de la comunitat piscícola.