El treball de les dones: Una aproximació des de l’ús del temps

Abstract

La tesi doctoral, a nivell de discussió teòrica, permet comprovar com el treball domèstic i familiar, realitzat sense remuneració des de les llars, és un component fonamental del benestar de la vida quotidiana de les persones i del sosteniment de la vida humana, i com la economia de mercat depèn i subsisteix gràcies al treball no remunerat. En aquest sentit, la tesi doctoral parteix d'un marc analític que situa la reproducció social com a centre del sistema socioeconòmic, desplaçant la producció mercantil de la centralitat que la perspectiva econòmica tradicional li havia configurat. Així doncs, el treball familiar i domèstic emergeix com un element rellevant a tenir en compte en la reproducció i el benestar de les persones.

El treball no remunerat segueix sent un assumpte de les dones i no un tema social i polític. Són les dones les que tenen una major participació i dedicació a aquest treball, mantenint una divisió tradicional del treball i verificant-se la "doble presència" com el model femení de treball. En aquest sentit el model més tradicional està sent substituït per altres formes d'organització del treball (mercantil i domèstic i familiar) que suposen, majoritàriament, una doble presència femenina i una unipresència masculina en el treball mercantil. Model que comporta importants desigualtats en els treballs entre dones i homes, un manteniment de rols socials segregats per sexe i una situació de subordinació de les dones.

Des d'un punt de vista metodològic i de disseny d'investigació, la tesi doctoral mostra com les fonts estadístiques tradicionals emprades en l'estudi del treball, sobretot aquelles que podem considerar com les enquestes d'activitat (d'ocupació), són cegues a aquesta realitat i presenten un biaix important (en aquest cas androcèntric) en no incloure informació sobre el treball domèstic i familiar.

En aquesta línia, s'aprofundeix en la necessitat de proposar, elaborar i implantar "enquestes de treball" (que possibilitin una visió global per a l'estudi del treball i no centrats exclusivament en l'ocupació) de noves definicions, nous indicadors i noves categories que ampliïn la definició i operativització del que s'entén per treball.

En això, el temps es converteix en una dimensió clau per mesurar aquest treball i aquestes activitats que han estat habitualment invisibles. En aquest camí, la tesi doctoral proposa noves metodologies per a l'anàlisi del temps contribuint al debat sobre la conceptualització, l'operativització i mesura del temps.

Entre els principals resultats cal destacar com, a diferència del que es conclou a partir de l'estadística laboral tradicional, i emprant fonts d'informació que permeten disposar d'informació sobre el treball familiar domèstic, les dones treballen, i són les principals responsables, en una activitat fonamental per al manteniment de la vida humana: el treball familiar domèstic.

Els resultats mostren com rellevants algunes situacions que ens suggereixen que la cada vegada major integració de les dones al mercat de treball han modificat molt lleugerament els rols socials i que l'assignació del treball familiar domèstic a les dones té una marcada arrel patriarcal, mantenint comportaments tradicionals , que no assumeix el treball familiar domèstic com una activitat necessària per a la subsistència de la llar a realitzar per a tothom. Fet aquest que ens aproximaria a la "gender display perspective". En concret, elles continuen realitzant més treball familiar domèstic i participen més en el treball de mercat encara que els seus companys masculins no estiguin ocupats en el mercat.

Since the 1980s, women have become joint breadwinners in many households in Spain. This doctoral thesis analyses whether this change in the labour force participation rate of Spanish women has substantially modified strategies for meeting household needs. Using the 2002–3 Spanish Time Use Survey, this study examines the total (paid and unpaid) work time devoted to satisfying the direct care needs of individuals and the determinants of women’s and men’s participation in housework. The results show that the new social conditions have only slightly modified men’s behaviour, but that the care strategies women adopt have changed substantially. Although still responsible for care, women now externalize part of this commitment either via the market if their wages permit or by seeking help inside the family.

In doctoral thesis we show, in the first place, a concept of time that overcomes the narrow vision that manages the economy habitually, recognizing the times that fall outside of the mercantile perspective. Next we discuss the methodological possibilities of a time use study.

From a methodological point of view, in the last decades, the time use studies have had more importance. To know as women and men distribute their time, among the different activities along the day, has allowed to have a vision more complete of the social organization of the time and the differences for sex and other significant socio-demographic variables (age, family type, etc.). Time-use diaries have emerged as useful tools for recording information on the amount of time that people devote to various activities.

The objective is to carry out specific analysis -not very habitual in this type of studies - in relation to the home typology, the simultaneity of activities, the time of family cares and the time use for intervals of hours. The results show the potentiality of this methodology for the analysis of the activity of women and men, although their limitations are also pointed out. These are related with the lack of information on the subjective aspects in the time that, however, they contribute significantly to the gender inequalities.