Coalition Politics in Catalan Local Governments, 1979-2011

Abstract

With the exception of the different studies performed by Márquez Cruz, and the report about local government (Magre, 2006), there is no other research, in Spain, with the level of detail of the current one, in anything relating to the portfolio distribution among the elected Councillors, covering a period of 32 years, which makes possible to formulate, not only some hypothesis about the behaviour of the parties in coalition in terms of paybacks and gender, but also to conclude some trends and facts relating the morphology of the coalition. The study concludes that within the period under study, 1979-2011, covering the catalan municipalities with more than 10.000 inhabitants and County capitals, coalition has been the norm for the local governments. The study also highlights that there are two specific coalition patterns between parties, the one based on cooperation, as they exercise the PSC and ICV, and the one based on competition, usually performed by CIU and ERC. Under the cooperation pattern, the small party is rewarded with portfolios which are relevant for the execution of his political goals, improving his visibility and the possibilities to receive more votes in the next elections. The last part of the study is about gender issues, concluding that the legal equality is not guaranteeing the effective equality, understood as the balance between the percentage of elected councillors per gender, and the representativeness and power levels attributed to them. It is evidenced that the composition of the lists is the first constraint for women in local politics, since the first positions are mainly occupied by men. It is proved that the position of a candidate within an electoral list is less respected when assigning power and representativeness, if the candidate is a woman.

Aquest estudi té dos parts diferenciades, essent la primera la creació d’una base de dades de més de 180.000 registres extrets de fons primàries, amb informació detallada de candidats, llistes electorals, càrrecs i regidories de les que han sigut responsables, de tots els municipis de més de 10.000 habitants i capitals de Comarca de Catalunya, en relació als governs formats des de 1979 fins 2011. La segona part és resultat de l’explotació d’aquesta base de dades, inexistent fins ara. Els resultats indiquen què, durant el període estudiat, la coalició de partits ha sigut la norma als governs municipals. També s’evidencia que hi ha dos formes bàsiques de cooperació entre partits quan formen coalició, com són la cooperació i la competició. La primera és la habitual entre el PSC i ICV, mentre que la segona ho és entre CIU i ERC. Quan el patró és de cooperació, el partit petit rep regidories que li permeten executar els punts més importants del seu programa electoral, aconseguint major visibilitat i, generalment, mes vots a les següents eleccions. La base de dades també ha permès demostrar que la igualtat de gènere establerta per Llei no comporta, de forma directa, la igualtat efectiva, entesa aquesta com la resultant de la distribució de càrrecs i responsabilitats un cop es formen els governs municipals, independent que siguin en forma de partit únic o en coalició. La formació de les llistes electorals és una important restricció per les dones en política local, doncs els primers llocs tenen un clar biaix masculí. En no ocupar les primeres posicions tenen menys opcions a càrrecs importants i visibilitat pública. Es demostra que en el cas de candidats masculins, els partits respecten més la posició ocupada a les llistes a l’hora d’assignar responsabilitats, i que el PSC respecta menys el llocs ocupats per dones que no pas CIU.