Influència de la temperatura i durada de la immersió aquàtica sobre el to muscular: aplicacions en el rendiment esportiu

Abstract

La Hidroteràpia és un dels més vells procediments terapèutics. Al llarg de la història s’ha emprat l’aigua com a agent terapèutic i preventiu per tal d’assegurar un cos sa, si bé, és cert que en els darrers anys la importància d’aquest ús ha estat subjecte de diferents investigacions per tal d’esbrinar quins efectes té sobre el rendiment esportiu. Però la multitud de protocols diversos, tant pel que fa a la temperatura com pel que fa al temps de la immersió, fan difícil extreure’n unes conclusions consensuades.

Existeixen diverses formes de mesurar el to muscular en l’individu. En la valoració fisioterapèutica, s’usen els registres (entesos com a mètode de recollida de dades sistematitzada i validada internacionalment), que es desenvolupen a través de les escales de valoració. Però, aquestes avaluacions (qualitatives i quantitatives) estan dissenyades per la valoració d’un subjecte patològic, amb afectació neurològica, i sota l’experiència mèdica i fisioterapèutica.

Sabem que el to muscular és una de les característiques indissociables del múscul, que ens pot donar informació sobre l’estat muscular de la persona i el seu potencial actiu, no en va a major o menor hipo / hipertonia, l’acció activa es podrà desenvolupar amb més o menys èxit. Recentment, ha aparegut una tècnica, objectiva i no invasiva, per tal de mesurar les propietats contràctils del múscul, anomenada Tensiomiografia.

En la present Tesi, s’aprofita la Tensiomiografia per observar els efectes que la temperatura calenta i freda provoca sobre les propietats contràctils del múscul, presentant dos estudis concrets. Per una banda, l’estudi del comportament muscular pel simple fet de realitzar una immersió, i per l’altra, la comparació entre tres estratègies de recuperació, entre les que s’inclou la hidroteràpia, després de realitzar un protocol d’inducció a la fatiga.

Within the context of training, it is common to relate stretching exercises to a reduction of muscle tone (Cometi, 2005). Despite this, we find investigations which throw doubt on this line of thought (Johansson 1999; Buroker 1989). These studies, however, do not specify how muscle tone was assessed. The advent of tensiomiography (TMG) has added a new instrument for providing an objective evaluation of muscle tone. The aim of this study is to ascertain the influence of forced static passive stretching (EPF) on muscle tone. Method: By means of an experiment of pre-post intra- subject design, on a sample of 28 subjects (14 men and 14 women), 22.5 ± 3.4 years old, physically active and belonging to the 3rd year of INEF Barcelona, the parameters of muscular displacement (Dm) and contraction time (Tc) of the femoral biceps of the dominant leg are analysed by means of tensiomiography. The treatment applied is the EPF stretching in 3 series of 45” with a 15” pause. Results: No significant differences were found, neither in in the modification of muscle tone (Dm) (P=0.929) nor in the contraction time (Tc)(P=0.708). By the same token, neither were gender differences found (Men: DM(P=0.639) and Tc (p=0.791); Women Dm(P=0.628) and Tc (p=0.803)). Discussion: The results of this investigation provide objective data on the influence which the EPF method has on muscle tone and contraction time, where no modification is observed. As Shrier, I. (2002) explains, the feeling of well-being which is usually experienced after stretching can be induced by its analgesic effect and not by a lowering of muscular tone. Practical application: Establishing the methods and the optimum stretching loads as a function of the needs of our sportsmen during training.

En el contexto del entrenamiento es frecuente relacionar los ejercicios de estiramiento con un descenso del tono muscular (Cometti, 2005). A pesar de esto, encontramos investigaciones donde se pone en duda esta tendencia de pensamiento (Johansson 1999; Buroker 1989). Pero estos estudios, no especifican cómo se valoró el tono muscular. Con la aparición de la tensiomiografía (TMG), surge un nuevo instrumento que permite la determinación objetiva del tono muscular. El objetivo de este estudio es conocer la influencia del estiramiento estático pasivo forzado (EPF) en el tono muscular. Método: A través de un diseño experimental pre-post intrasujeto, para una muestra de 28 sujetos (14 hombres y 14 mujeres), de 22,5 +/-3,4 años, físicamente activos y pertenecientes a 3º de INEF Barcelona, se analizan los parámetros de desplazamiento muscular (Dm) y tiempo de contracción (Tc) del bíceps femoral de la pierna dominante, mediante la tensiomiografía. El tratamiento aplicado es el estiramiento EPF de 3 series de 45” con 15” de pausa. Resultados: No se han encontrado diferencias significativas ni en la modificación del tono muscular (Dm)(P=0,929), ni en el tiempo de contracción (Tc)(p=0,708). A su vez, tampoco se han hallado diferencias entre género (Hombres: Dm(P=0,639) y Tc(P=0,791) ; Mujeres: Dm(P=0,628) y Tc(p=0,803). Discusión: Los resultados de esta investigación proporcionan unos datos objetivos de la influencia que tiene el método EPF sobre el tono muscular y el tiempo de contracción, donde no se observa ninguna modificación. Como explica Shrier, I. (2002) la sensación de bienestar que se suele experimentar después de los estiramientos puede ser inducida por su efecto analgésico y no por un descenso del tono muscular. Aplicación práctica: Establecer los métodos y las cargas de estiramiento óptimos en función de las necesidades de nuestros deportistas en el entrenamiento.