El debate epistemológico en el periodismo informativo. Realidad y verdad en la información

Abstract

Esta tesis doctoral analiza la dimensión gnoseológica del periodismo informativo, es decir, su capacidad de generar conocimiento sobre la realidad, para lo cual aplica al periodismo la reflexión epistemológica de la filosofía y de la historiografía. El objetivo es constatar las posibilidades gnoseológicas del periodismo con el fin de delimitar una definición de la profesión periodística acorde con su capacidad para conocer. Para ello, configura el objeto de estudio a partir de las alusiones epistemológicas halladas en textos que describen la actividad periodística: libros de estilo, códigos deontológicos, manuales prácticos y estudios teóricos sobre el periodismo. Con ello se busca configurar una visión panorámica de las prácticas profesionales de los periodistas, así como revisar la reflexión desarrollada desde el propio periodismo sobre las implicaciones epistemológicas de su trabajo. A ese objeto de estudio se le ha aplicado el aparato conceptual de la epistemología para plantear en el periodismo un debate epistemológico en términos conmensurables con los de la reflexión gnoseológica de la filosofía y de la historiografía. El resultado es la definición del proceso gnoseológico del periodismo, en el que se distinguen dos fases: a) la perceptiva, asociada al uso de las fuentes informativas y que permite el contacto con la realidad; y b) la atribución de significado a los resultados de la percepción, que es la fase en la que se dirime la discusión sobre la verdad de los enunciados periodísticos. En la primera fase se analizan las situaciones en las que el periodista captura hechos de la realidad, a través de las fuentes, y se llega a la conclusión de que el punto de partida del proceso gnoseológico es el relato de la percepción de un hecho, no la realidad en sí, puesto que siempre aparece un intermediario –el testigo– entre la realidad y la percepción de la realidad. En la segunda fase se analiza el paradigma gnoseológico imperante en el periodismo –el objetivismo–, para concluir que dicho paradigma relega al periodismo a la recolección de hechos, con lo que se niega la función gnoseológica del periodista al situar la atribución de significado –la interpretación– fuera del ámbito de actuación del periodista. En contraposición, se analizan propuestas epistemológicas que asumen como ineludible la intervención del sujeto a la hora de otorgar significado a los hechos, a partir de la naturaleza narrativa inherente a la noticia. En ese sentido, situar al periodista en el centro de la actividad periodística aparece como la única posibilidad de justificar la condición gnoseológica del periodismo, y con ella su capacidad de explicar hechos, sobre todo en un momento como el actual en el que las tecnologías de información están poniendo en cuestión aspectos clave del periodismo, desde la singularidad de la profesión periodística hasta su capacidad de generar enunciados gnoseológicos de la realidad.

Aquesta tesi doctoral analitza la dimensió gnoseològica del periodisme informatiu, és a dir, la seva capacitat per a generar coneixement de la realitat, aplicant al periodisme la reflexió epistemològica de la filosofia i de la historiografia. L'objectiu és constatar les possibilitats gnoseològiques del periodisme amb la finalitat de delimitar una definició de la professió periodística d'acord amb la seva capacitat per a conèixer. Per això, s'ha configurat l'objecte d'estudi de la tesi a partir de les al•lusions epistemològiques trobades en textos que descriuen l'activitat periodística: llibres d'estil, codis deontològics, manuals pràctics i estudis teòrics sobre el periodisme. Amb això es busca tenir una visió panoràmica de les pràctiques professionals dels periodistes, així com revisar la reflexió desenvolupada des del mateix periodisme sobre les implicacions epistemològiques de la seva feina. Un cop configurat l'objecte d'estudi, se li ha aplicat l'aparell conceptual de l'epistemologia per tal de plantejar en el periodisme un debat epistemològic en termes commensurables amb els de la reflexió gnoseològica de la filosofia i de la historiografia. El resultat és la definició del procés gnoseològic del periodisme, en el qual es distingeixen dues fases: a) la perceptiva, associada a l'ús de les fonts informatives i que permet el contacte amb la realitat; i b) l'atribució de significat als resultats de la percepció, que és la fase en la qual es dirimeix la discusió sobre la veritat dels enunciats periodístics. A la primera fase s'analitzen les situacions en les quals el periodista captura fets de la realitat, mitjançant les fonts, i s'arriba a la conclusió que el punt de partida del procés gnoseològic és el relat de la percepció d'un fet, no el fet en sí, ja que sempre apareix un intermediari –el testimoni– entre la realitat i la percepció de la realitat. A la segona fase es revisa el paradigma gnoseològic que impera en el periodisme –l'objetivisme– per a concloure que aquest paradigma relega el periodisme a la recol•lecció de fets, amb la qual cosa es nega la funció gnoseològica del periodista en situar l'atribució de significat –la interpretació– fora de l'àmbit d'actuació del periodista. En contraposició, s'analitzen propostes epistemològiques que assumeixen com a ineludible la intervenció del subjecte a l'hora d'atorgar significat als fets, a partir de la naturalesa narrativa inherent a la notícia. En aquest sentit, situar el periodista al centre de l'activitat periodística apareix com l'única possibilitat de justificar la condició gnoseològica del periodisme, i amb ella la seva capacitat d'explicar fets, sobretot en el moment actual, quan les tecnologies de la informació estan posant en crisi aspectes claus del periodisme, des de la singularitat de la professió periodística fins a la seva capacitat de generar enunciats gnoseològics de la realitat.

This doctoral thesis looks into the gnoseological dimension of informative journalism, that is, its capacity to produce knowledge about reality. To do so, journalism is analysed along the lines of the epistemological reflection of philosophy and historiography. The aim is to examine the gnoselogical possibilities of journalism in order to establish a definition of the profession of journalism in accordance with its capacity to get to know the real world. In order to do that, it sets the subject of study from the epistemological references as found in texts describing the activity of journalism: books of style, deontological codes, manuals and theoretical studies about journalism. It seeks to get a general view of the professional practices of journalists, as well as reviewing the reflections made from journalism itself about the epistemological implications of the discipline. An epistemological approach has been used to analyse the subject of study so as to put forward an epistemological discussion —in similar terms as those used in the gnoseological reflection on philosophy and historiography. The upshot is the definition of the epistemological process in journalism, in which we can pinpoint two stages: a) the perceptual stage, which is associated with the use of information sources and which allows contact with reality; b) the attribution of meaning to the results of perception: the stage in which one settles the discussion about the truth of journalistic statements. In the first stage, we look into situations in which the journalist captures events from sources, and we reach the conclusion that the starting point of the epistemological process is the account of the perception of an event, not reality itself, since there emerges always an intermediary —the witness— between reality and the perception of reality. In the second stage we examine the gnoseological paradigm in journalism —objectivism—, and we infer that such a paradigm degrades journalism to the mere recollection of facts, and hence the journalist is stripped of their epistemological function because the attribution of meaning —the interpretation— is beyond the scope of the journalist’s task. In contrast, we examine epistemological approaches that deem inevitable the subject’s intervention when it comes to attributing meaning to facts, based on the inherent narrative nature of a news story. In that sense, placing the journalist at the centre of the journalistic activity seems to be the only possibility to justify the epistemological condition of journalism, and therewith its capacity to report facts, particularly nowadays when information technologies are calling into question key aspects of journalism, such as the unique nature of journalism and also its capacity to produce gnoseological statements about reality.