L'aprenentatge dels estudiants adolescents utilitzant les TIC: entre l'escola i les xarxes? Anàlisi de l'entorn personal d'aprenentatge (PLE) dels estudiants de secundària en els nous contextos sociodigitals

Abstract

Actualment, l’aprenentatge no es pot entendre només com un procés d’assimilació o de construcció de coneixement; cal considerar que flueix a la xarxa i que s’elabora socialment. Avui els nois aprenen a l’escola, però també pel seu compte, a les xarxes, i configuren el seu propi entorn personal d’aprenentatge (PLE). La recerca que es presenta es va plantejar des d’un enfocament hermenèutic i descriptiu amb l’objectiu de conèixer millor com entenen l’aprenentatge els estudiants de secundària i com el gestionen en contextos formals i informals. Es va començar fent una revisió teòrica sobre el concepte d’aprenentatge des d’una perspectiva ecològica, dialògica i connectiva, i es va elaborar una proposta de categorització que es va utilitzar posteriorment per analitzar la informació recollida mitjançant qüestionaris i reunions de grup amb estudiants i amb professors de secundària. Amb això es va trobar que tant els estudiants com els professors, majoritàriament, diuen que tenen una concepció constructivista de l’aprenentatge, però a la pràctica segueixen un model bàsicament transmissiu. D’altra banda, no atorguen gaire valor a l’aprenentatge informal i consideren que a l’escola és més important treballar un currículum homogeni que desenvolupar les capacitats individuals. Sobre la dimensió social de l'aprenentatge, en totes les escoles es duu a terme treball en grup, tot i que habitualment es redueix a un repartiment de tasques que desvirtua els avantatges de l’aprenentatge col•laboratiu. I pel que fa a l’ús de les TIC, es palesa una certa manca de recursos cognitius i d’estratègies d’aprenentatge per convertir la informació en coneixement significatiu; amb tot, en situacions que interessen realment els estudiants, l’ús de la tecnologia genera processos rellevants d’aprenentatge autèntic. Amb tot plegat es va inferir la necessitat de treballar les competències bàsiques per fer que els estudiants de secundària siguin aprenents autònoms, de replantejar el treball en grup i de gestionar l’aula com una xarxa d’aprenentatge basada en els interessos reals dels estudiants.

Actualmente, el aprendizaje no puede entenderse solo como un proceso de asimilación o de construcción de conocimiento, hay que considerar que fluye en la Red y que se elabora socialmente. Hoy en día, los chicos aprenden en la escuela pero también por su cuenta, en las redes, y configuran su propio entorno personal de aprendizaje (PLE). La investigación que se presenta se planteó desde un enfoque hermenéutico y descriptivo, con el objetivo de conocer mejor cómo entienden el aprendizaje los estudiantes de secundaria y cómo lo gestionan en contextos formales e informales. Se empezó haciendo una revisión teórica sobre el concepto de aprendizaje desde una perspectiva ecológica, dialógica y conectiva, y se elaboró una propuesta de categorización que se utilizó posteriormente para analizar la información recogida mediante cuestionarios y grupos de discusión de estudiantes y de profesores de secundaria. Con ello se comprobó que mayoritariamente estudiantes y profesores dicen tener una concepción constructivista del aprendizaje, pero en la práctica se sigue un modelo básicamente transmisivo. Por otra parte, no otorgan mucho valor al aprendizaje informal y consideran que en la escuela es más importante trabajar un currículo homogéneo que desarrollar las capacidades individuales. Sobre la dimensión social del aprendizaje, en todas las escuelas se realiza trabajo en grupo, pero habitualmente se reduce a un reparto de tareas que desvirtúa las ventajas del aprendizaje colaborativo. En relación con el uso de las TIC, en general se detecta una falta de recursos cognitivos y de estrategias de aprendizaje para convertir la información en conocimiento significativo; sin embargo, en situaciones que interesan realmente a los estudiantes, su utilización genera procesos relevantes de aprendizaje auténtico. Con ello se infirió la necesidad de trabajar las competencias básicas para hacer que los estudiantes de secundaria sean aprendices autónomos, replantear el trabajo en grupo y gestionar el aula como una red de aprendizaje basada en los intereses reales de los estudiantes.

Currently, learning cannot be understood only as a process of assimilation and building knowledge. Instead, learning flows within the network and is made socially. Today young people learn at school, but also they learn online and make up their own personal learning environment (PLE). This research project takes a descriptive and hermeneutic approach with the aim of better understanding how secondary school students view learning and how they manage it in both formal and informal contexts. We started with a theoretical survey of the concept of learning from an ecological, dialogic and connective perspective, which led to a proposed categorization. This categorization was then used to analyse the information obtained through questionnaires and focus groups with students and teachers in secondary and high school. We found that both students and teachers mainly view learning as constructivist, although in practice they primarily use a transmissive model designed for memorisation but not linked to skills development. On the other hand, they do not attach much value to informal learning, and at school they consider using a standard curriculum more important than developing individual capacities. In the social dimension of learning, group work is done at all schools, but it usually comes down to a division of labour that downplays the advantages of collaborative learning. In relation to the use of ICTs, in general we detected a lack of resources and cognitive learning strategies to turn information into meaningful knowledge, but in situations in which student interest is high, the use of ICTs and the Internet creates significant authentic learning processes. It follows that core competencies should be improved in order to help high school students become autonomous learners. Likewise, we must rethink group work and we manage the classroom as a learning network based on students’ real interests.