La polivalència periodística a les agències de notícies: Un estudi comparatiu entre els perfils professionals de l'ACN, EFE i Europa Press

Abstract

La present investigació estudia la polivalència periodística de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) i la compara amb els perfils professionals especialitzats de les delegacions catalanes d’EFE i Europa Press (EP). L’eficiència econòmica de la primera empresa depèn d’una fórmula, no exempta de tensions, basada en treballadors multitasca que acumulen un nombre elevat de feines simultànies i que contrasta amb el desplegament de fotògrafs, operadors de càmera i redactors de la segona –i també de la tercera excloent els fotògrafs– per prioritzar la qualitat del material produït. L'estudi pretén analitzar l'aposta per la multitasca de l’ACN tenint en compte la major eficiència productiva que pot suposar per a l'empresa sense oblidar les repercussions que pot tenir sobre la capacitat informativa dels seus redactors. A través d’una metodologia, que s’ha valgut tant de tècniques quantitatives com qualitatives, s’han obtingut resultats després d’enquestar els periodistes de les tres agències, entrevistar els seus responsables, conviure durant dos anys amb redactors dels tres perfils en el seu espai de treball i, finalment, analitzar les dades disponibles sobre la seva productivitat. Les conclusions s’han abstret contextualitzant el treball de camp amb les aproximacions científiques ja existents –sobre polivalència professional, convergència comunicativa i agències de notícies– i amb les entrevistes i observacions que s’han fet a les agències ANSA (Itàlia) i AFP (França), escollides com a referents europeus d’aquests organismes per la seva proximitat amb l’Estat espanyol. El treball conclou que un model com el de l’ACN permet a una agència produir material informatiu de forma més eficient gràcies, en part, a un millor aprofitament de les innovacions tecnològiques. Per contra, es constata que la qualitat de les peces elaborades per professionals especialitzats és superior a la de les peces dels redactors polivalents, que treballen en unes condicions laborals més dures que les d’EFE o EP i se senten menys satisfets amb el resultat del seu esforç. En síntesi, l’opinió dominant a l‘ACN, més discutida a EFE que a EP, és que, sempre que s’eviti la sobrecàrrega que suposa afrontar simultàniament la producció de tots els formats de la multitasca –text, àudio, fotografia i, especialment, vídeo– la viabilitat del model sobreviu garantint un equilibri recomanable entre eficiència, qualitat i satisfacció professional.

La presente investigación estudia la polivalencia periodística de la Agència Catalana de Notícies (ACN) y la compara con los perfiles profesionales especializados de las delegaciones catalanas de EFE y Europa Press (EP). La eficiencia económica de la primera empresa depende de una fórmula, no exenta de tensiones, basada en trabajadores multitarea que acumulan un elevado número de faenas simultáneas y que contrasta con el despliegue de fotógrafos, operadores de cámara y redactores de la segunda –y también de la tercera excluyendo los fotógrafos– para priorizar la calidad del material producido. El estudio pretende analizar la apuesta por la multitarea de la ACN teniendo en cuenta la mayor eficiencia productiva que puede suponer para la empresa sin olvidar las repercusiones que puede tener sobre la capacidad informativa de sus redactores. A través de una metodología, que se ha valido tanto de técnicas cuantitativas como cualitativas, se han obtenido resultados después de encuestar a los periodistas de las tres agencias, entrevistar a sus responsables, convivir durante dos años con redactores de los tres perfiles en su espacio de trabajo y, finalmente, analizar los datos disponibles sobre su productividad. Las conclusiones se han logrado tras contextualizar el trabajo de campo con las aproximaciones científicas ya existentes –sobre polivalencia profesional, convergencia comunicativa y agencias de noticias– y con las entrevistas y observaciones que se han llevado a cabo en las agencias ANSA (Italia) y AFP (Francia), escogidas como referentes europeos de estos organismos debido a su proximidad con el estado español. El trabajo concluye que un modelo como el de la ACN permite a una agencia producir material informativo de manera más eficiente gracias, en parte, a un mejor aprovechamiento de las innovaciones tecnológicas. Por contra, se constata que la calidad de las piezas elaboradas por profesionales especializados es superior a la de las piezas de los redactores polivalentes, que trabajan en unas condiciones laborales más duras que las de EFE o EP y se sienten menos satisfechos con el resultado de su esfuerzo. En síntesis, la opinión dominante en la ACN, más discutida en EFE que en EP, es que, siempre que se evite la sobrecarga que supone afrontar simultáneamente la producción de todos los formatos de la multitarea –texto, audio, fotografía y, especialmente, vídeo– la viabilidad del modelo sobrevive garantizando un equilibrio recomendable entre eficiencia, calidad y satisfacción profesional.

This research studies the polyvalence strategy of Agència Catalana de Notícies (ACN) comparing it with the Catalan delegations of EFE and Europa Press (EP), which have specialized professionals for each task. The economic efficiency of the ACN comes from a method based on polyvalent editors (i.e. one journalist performs different tasks) that accumulates a large amount of simultaneous works and that contrasts with the assignment of photographs, camera operators and editors from EFE and EP to prioritize the quality of the produced material. The study analyzes the ACN polyvalence strategy which: on the one hand provides a higher efficiency; but on the other hand, the quality of the final product might decrease. The methodology employed in the present work used both quantitative and qualitative techniques, and obtained these results after surveying journalists of the three news agencies, by coexisting for two years in their workspace, and interviewing their management. In addition, the results here presented also take into consideration the available data regarding their productivity. This research has also investigated already existing scientific approximations about polyvalent workers, communicative convergence, and news agencies. Moreover, we have visited and interviewed workers from two main European agencies, ANSA (Italy) and AFP (France), to obtain an external point of view to the present investigation given their proximity to Spain. The present work concludes that the ACN model allows a higher productivity in elaborating informative material because of a better use of technical innovations. However, we can confirm the quality of material elaborated by specialized professionals (EFE and EP) is higher. At the individual level, this study also shows that polyvalent journalists might have a lower work satisfaction in comparison to specialized ones because of the balance between work effort and final quality of the product. To summarize, the main opinion at ACN, more debated at EFE than at EP, is that as long as editors do not have extreme workloads (e.g. the overloading of simultaneously producing text, audio, photography and, especially, video), the feasibility of the model survives ensuring a recommendable balance between efficiency, quality and professional satisfaction.