Avaluació del PPAF per promocionar l'activitat física des dels CAP. Assaig clínic aleatori controlat

Abstract

La presència d’uns nivells insuficients d’activitat física (AF) en la població és un dels factors que contribueix al desenvolupament o instauració precoç de les patologies cròniques més prevalents de la societat moderna. Una de les línies prioritàries d’actuació del Sistema Sanitari Públic es reduir el percentatge de persones insuficientment actives, així com el sedentarisme.

Objectiu. Avaluar l’efectivitat del PPAF com a instrument de promoció de la salut des dels Centres d’Atenció Primària (CAPs) a partir de l’increment del nivell d’activitat física (AF).

Mètode. Disseny: assaig clínic aleatori controlat. Àmbit: CAPs de Barcelona Ciutat i rodalies. Mostra. Un total de 414 individus de 10 CAPs (72% dones) amb un nivell insuficient d’AF, ≥50 anys (65.68 ± 9.2 anys), amb algun diagnòstic de malaltia o condició crònica, una aptitud mínima per seguir el programa, i disposats a realitzar un programa d’AF com el PPAF (assistència mínima del 80%), que visitaven el CAP per qualsevol motiu, varen ser captats des de les consultes d’Atenció Primària (AP) i aleatoritzats en dos grups (grup intervenció, GI=221, i grup control, GC=). El GI va realitzar un programa d’exercici de 12 setmanes (2 sessions/setmana de 60 minuts/sessió). El CG va rebre el tracte habitual des de la consulta. Es varen avaluar: nivell d’AF (IPAQ), estats de canvi de Prochaska), qualitat de vida relacionada amb la salut (QVRS) (SF-12), suport social (Social Support for Physical Activity Scale, SSPAS) i freqüentació (registre de visites al CAP). El registre de dades es va fer a l’inici del programa (mes 0), al finalitzar el mateix (mes 3), i passats 6 (mes 9) i 12 mesos de la finalització del programa (mes 15). En el cas de la freqüentació es van comparar el total de visites realitzades l’any previ i posterior al programa d’AF.

Resultats. Els principals resultats d’aquest estudi han estat que: un programa d'AF que inicia en els CAPs i es vincula amb recursos esportius de la comunitat és eficaç en: (1) la creació de l’hàbit de realitzar AF i mantenir-lo a llarg termini (mes 0= 749.45 ± 774.6, mes 15= 1312.96 ± 1782.2 METs minut/ setmana), (2) la millora de la percepció de la salut avaluada a partir de la qualitat de vida autopercebuda (mes 0: component físic, CF = 41.8 ± 7.6; component mental, CM= 34.6 ± 7.4; month 15: CF= 45.4 ± 6.4, CM= 38.9 ± 6.4), (3) un major suport social (mes 0= 20.37 ± 18.7, mes 9= 43.00 ± 26.6), i (4) la disminució del nombre total de visites al CAP en els pacients insuficientment actius (18.2 ± 7.4 - 14.8 ± 8.5).

Conclusions. Els resultats obtinguts en el present estudi indiquen que el PPAF ha demostrat ser una intervenció econòmica i efectiva per augmentar els nivells d’AF dels pacients insuficientment actius que acudeixen a les consultes d’AP, tant a mig (mes 9) com a llarg termini (mes 15).

La inactividad es uno de los factores que contribuye al desarrollo e instauración de las enfermedades crónicas con más incidencia en la sociedad moderna. Una de las líneas prioritarias de actuación del Sistema Sanitario Público es reducir el número de personas insuficientemente activas, así como los niveles de sedentarismo. Objetivo. Evaluar la efectividad del PPAF como instrumento de promoción de la salud desde los Centros de Atención Primaria (CAPs) a partir del incremento del nivel de actividad física (AF). Método. Diseño: ensayo clínico aleatorio controlado. Ámbito: CAPs de Barcelona Ciudad y periferia. Muestra: 414 individuos de 10 CAPs (72% mujeres) con un nivel insuficiente de AF, ≥50 años (65.68 ± 9.2 años), con algún diagnóstico de enfermedad o condición crónica (diabetes mellitus tipo 2, hipertensión, dislipemia, obesidad i/o dolor crónico) y una aptitud mínima para seguir el programa, que visitaron el CAP per cualquier motivo, se captaron desde las consultas de Atención Primaria (AP) y fueron aleatorizados en dos grupos (grupo intervención, GI=221, y grupo control, GC=). El GI participó en un programa de ejercicio de 12 semanas (2 sesiones/semana de 60 minutos/sesión). El CG recibió el trato habitual desde la consulta. Se evaluaron: nivel de AF (IPAQ), etapas de cambio de Prochaska, calidad de vida relacionada con la salud (SF-12), apoyo social (Social Support for Physical Activity Scale, SSPAS) y frecuentación (registro de visitas al CAP). El registro de datos se realizó antes de iniciar el programa (mes 0), al finalizar el mismo (mes 3), y pasados 6 (mes 9) y 12 meses de su finalización (mes 15). Para la frecuentación se compararon el total de visitas realizada el año previo y posterior al programa de AF. Resultados. Los principales resultados de este estudio son: un programa de AF que se inicia en los CAPs y se coordina con recursos deportivos de la comunidad es eficaz en: (1) la creación del hábito de realizar AF y mantener-lo a largo plazo (mes 0= 749.45 ± 774.6, mes 15= 1312.96 ± 1782.2 METs minuto/semana), (2) la mejora de la percepción de la salud evaluada a partir de la calidad de vida autopercibida (mes 0: componente físico, CF = 41.8 ± 7.6; componente mental, CM= 34.6 ± 7.4; mes 15: CF= 45.4 ± 6.4, CM= 38.9 ± 6.4), (3) un mayor apoyo social (mes 0= 20.37 ± 18.7, mes 9= 43.00 ± 26.6), y (4) la reducción del número total de visitas al CAP en los pacientes insuficientemente activos (18.2 ± 7.4 - 14.8 ± 8.5). Conclusiones. Los resultados obtenidos en el presente estudio indican que el PPAF ha demostrado ser una intervención económica y efectiva para aumentar los niveles de AF de los pacientes insuficientemente activos que acuden a las consultas de AP, tanto a medio (mes 9) como a largo plazo (mes 15).

The decline of physical activity (PA) is associated with a rising burden of global chronic diseases. To reduce the percentage of inactive people as well as sedentarism is a public healthcare system priority. Purpose. To evaluate the effectiveness of PA promotion program (PPAF) in primary care (PC) as an instrument to increase PA levels in inactive population. Methods. Design: randomised controlled trial. Setting: 10 Primary Healthcare Centres (PHCs) in Barcelona Metropolitan area. Subject: four hundred and fourteen (n= 414) patients with a low level of PA (age ≥50 years, 65.68 ± 9.2, 72% women), presenting at least one chronic condition, were included. Participants from each PHC were randomly allocated to an intervention (IG= 221) and control group (CG=193). The IG went through a 3-month standardized PA program (24 sessions; 2 sessions a week, 60 minutes per session) led by PA specialists and linked to community resources. The CG followed the regular treatment. Measures: main outcome measure was the level of PA (IPAQ-short version). Secondary outcomes were: PA Prochaska’s stages of change, health-related quality of life (SF-12), level of social support for the PA practice (Social Support for Physical Activity Scale, SSPAS), and the total number of medical appointments to the PHC. There was a follow up in a face to face interview 3, 6 (9-month follow-up) and 12 months (15-month follow-up) after the programme. Participants’ frequency of visits was registered over the 12 months before and after the programme. Results. The main findings of this study were: (1) a standardized PA program linked to community resources was effective in increasing and maintaining PA level (month 0= 749.45 ± 774.6 , month 15= 1312.96 ± 1782.2 METs minute/ week), (2) the program induced improvements in self-reported quality of life related to health (month 0: physical composite score, PCS= 41.8 ± 7.6; mental composite score, MCS= 34.6 ± 7.4; month 15: PSC= 45.4 ± 6.4, MCS= 38.9 ± 6.4), (3) an increase of total social support (month 0= 20.37 ± 18.7, month 9= 43.00 ± 26.6) and (4) a decrease of the total number of visits to the PHC in previous inactive patients (18.2 ± 7.4 - 14.8 ± 8.5). The improvements were sustained 12 months after the end of the PA program (15-month follow-up). Conclusions. Our findings indicate that a 3-month physical activity program linked to community resources is a short-duration, sustainable and effective intervention in increasing PA levels in a 3, 9 and 15-month follow-up.