Efectes aguts de diferents tipus d’estirament durant l’escalfament esportiu

Abstract

L’estirament és una tècnica que manté o millora l’amplitud de moviment d’una articulació o d’un conjunt d’articulacions, per una acció d’allargament i tracció de les estructures que sol·licita. Suposa una tècnica per cuidar, prevenir i mantenir o desenvolupar les capacitats de cada individu. No tots els estiraments es realitzen de la mateixa manera ni tenen el mateix objectiu, en funció de la seva aplicació s’obté un efecte o un altre. Tot estirament realitzat durant l’escalfament influeix en nombroses variables, com la força explosiva i l’estat d’ànim, que contribueixen a afrontar d’una manera més o menys òptima un entrenament o una competició. Aquesta tesi doctoral es basa en l’estudi sobre l’estirament i el seu objectiu ha estat avaluar i comparar l’eficàcia aguda o immediata de diferents tipus d’estirament en l’escalfament esportiu de l’esportista sa i veure com influeixen sobre aspectes fisiològics, psicològics i de percepció, és a dir: l’opinió del participant a l’estudi. L’estudi s’ha dividit en dues fases que comparteixen el mateix protocol, amb diferents intervencions, així en la primera fase s’ha analitzat la repercussió de diferents tipus d’estirament estàtic durant l’escalfament esportiu. S’han comparat els estiraments estàtics actius, els passius i les tècniques neuromusculars (contracció, relaxació, estirament) i el no estirament. En la segona fase s’ha analitzat la repercussió de diferents tipus d’estirament actiu durant l’escalfament esportiu. Els estiraments comparats són: l’estirament estàtic actiu en tensió activa, l’estirament dinàmic i el no estirament. La força explosiva de l’extremitat inferior es pot objectivar mitjançant el test de salts proposat per Bosco. L’estat d’ànim, mitjançant la prova de perfils d’estat d’ànim POMS (Profile of Mood States) i les preferències del participant amb un qüestionari d’opinió. La mostra total emprada en les dues fases de l’estudi ha estat de 97 participants.