Poder local, govern i assistència pública: el cas de Tarragona

Abstract

L’any 1464 l’Arquebisbe de Tarragona, Pere de Urrea, feia pública l’acta de fundació de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona. Aquest document establia les ordinacions que, a partir d’aquell moment, regirien una institució que ha arribat fins als nostres dies. Tanmateix, aquest document també mostra com el control sobre la institució hospitalària va esdevenir imprescindible per perpetuar l’estabilitat d’un model polític paccionat però, alhora, molt fràgil. Amb el pas del temps, aquesta manera de governar i gestionar el bé comú va ser assumida per la població catalana; i l’hospital, com a garant del sistema, es va anar transformant en un element d’identitat cultural. És a dir, la incipient identitat jurídica forjada a partir dels processos de fusió hospitalària del segle XV es va anar convertint, progressivament, en una identitat cultural de tipus pràctic indispensable per al bon govern del municipi.

En 1464 el Arzobispo de Tarragona, Pedro de Urrea, hacía pública el acta de fundación del Hospital de San Pablo y Santa Tecla de Tarragona. Este documento establecía las ordenanzas que, a partir de entonces, tenían que regir una institución que ha llegado hasta nuestros días. Este documento también es un claro ejemplo de cómo el control del hospital se convirtió en un hecho imprescindible para perpetuar la estabilidad de un modelo político paccionado pero, al mismo tiempo, muy frágil. Con el paso del tiempo, esta forma de gestionar el bien común fue asumida por la población catalana; y el hospital, como garante del sistema, se fue transformando en un elemento de identidad cultural. Esto es, la incipiente identidad jurídica forjada a través de los procesos de fusión hospitalaria del siglo XV se tradujo, paulatinamente, en una identidad cultural de tipo práctico indispensable para el buen gobierno del municipio.

In 1464 the Archbishop of Tarragona, Pedro de Urrea, made public the founding of the Hospital of San Pablo y Santa Tecla of Tarragona. This document established the ordinances that had to govern an institution that has survived to this day. This document is also a clear example of how the control of the hospital became a fact essential to perpetuate the stability of a consensus political model but also very fragile. Over time, this way of managing the common good was assumed by the Catalan population; and the hospital, as guarantor of the system was transformed into an element of cultural identity. The hospital of Tarragona, like other Catalans hospitals, is yet another example that helps develop a social protection model, very specifically, that in Catalonia resisted all kinds of historical changes due to social and political value that the hospital took in the collective imagination of the population.