Entre el yugo y la flecha. Identidad nacional y de género en la representación cinematográfica de la Sección Femenina (1937-1945)

Abstract

Aquesta tesi doctoral és un estudi de les relacions entre gènere, nació i cinema en el marc de la Guerra Civil espanyola i el primer franquisme, des de 1937 fins a 1945. Aquesta investigació es desenvolupa mitjançant una anàlisi de discurs i textual aplicada a la representació cinematogràfica de la Secció Femenina de Falange en les produccions documentals i informatives de l'autodenominat bàndol nacional. Seguint les aportacions dels estudis de gènere a la teorització de la nació i els nacionalismes, s'analitzen les funcions que es van atribuir a l'organització de dones falangistes, el seu grau d’inclusió i exclusió, dins del discurs nacionalista franquista i falangista, tal com va ser projectat pel cinematògraf. És a dir, el seu paper com a agents actius en la construcció del Nou Estat franquista, a través del control social i ideològic de la població femenina, i en termes culturals i simbòlics com a dipositàries de les essències populars i d'un vincle amb un passat mític que la dictadura va invocar per legitimar el seu origen i cercar una continuïtat històrica efectiva per a si mateix. També, es descriu el paper de la Secció Femenina en la producció i distribució de propaganda fílmica mitjançant la creació del seu Departament de Cinematografia el 1940 i les relacions que va establir amb els organismes oficials per tal d'aconseguir una presència continuada a les pantalles. La recerca examina les dinàmiques sociopolítiques que van fer possible l'agencia i visibilitat de l’organització com el seu posterior replegament de l’esfera pública i cinematogràfica i l'evolució dels paràmetres discursius sota els quals va discórrer la representació de la seva ideologia nacionalista i de gènere.

Esta tesis estudia las relaciones entre género, nación y cine en el marco de la Guerra Civil y el primer franquismo, desde 1937 hasta 1945, a través un análisis de discurso y textual aplicado a la representación cinematográfica de la Sección Femenina de Falange en las producciones documentales e informativas del autodenominado bando nacional. Siguiendo las aportaciones de los estudios de género a la teorización de la nación y los nacionalismos, se analizan las funciones que se atribuyó a la organización de mujeres falangistas, su grado de inclusión y exclusión, en el discurso nacionalista franquista y falangista, tal y como fue proyectado por el cinematógrafo. Esto es, su papel como agentes activos en la construcción del Nuevo Estado, a través del control social e ideológico de la población femenina, y en términos culturales y simbólicos como depositarias de las esencias populares y como vínculo con el pasado mítico que la dictadura invocó para legitimar su origen y buscar una continuidad histórica efectiva para sí mismo. También, se describe el papel que la Sección Femenina desempeñó en la producción y distribución de propaganda fílmica mediante la creación de su Departamento de Cinematografía en 1940 y las relaciones que estableció con los organismos oficiales para tener una presencia continuada en las pantallas. Se examinan las dinámicas socio-políticos y los parámetros ideológicos que posibilitaron la agencia y visibilidad de la organización así como los que provocaron su posterior repliegue de la esfera pública y cinematográfica.

This thesis examines the relationship between gender, nation and film in the context of the Spanish Civil War and the early Francoism, from 1937 to 1945, through a discourse analysis applied to the filmic representation of the Women's Section of the Falange in the documentaries and newsreels produced by the self-named national side. Following the contributions of gender studies to the theory of the nation and nationalism, this thesis analyses the functions attributed to this female fascist organization —its degree of inclusion and exclusion— within Franco’s and Falangist nationalist discourse as it was imagined and disseminated through the medium of film. That is, their role as active agents in the construction of the New State, taking the social and ideological control of the female population; and in cultural and symbolic terms as repositories of the popular roots of the nation and as a link with the mythical past that dictatorship invoked in order to legitimize its origin. The investigation also describes the role played by the Women’s Section in the production and distribution of film propaganda through its own Film Unit, created in 1940, and the relationships it established with government agencies for having a continued presence in the cinema screens. This research pays attention to the socio-political dynamics that allowed both the agency and visibility of the organization and its subsequent withdrawal from the public sphere and screens, as well as the evolution of their nationalist and gender ideology.