Anàlisi sociològica del règim d’oficialitat lingüística al domini territorial meridional de la llengua catalana durant la Segona República espanyola (1931-1938)

Abstract

Aquesta recerca té com a objecte d’estudi el règim d’oficialitat lingüística durant la Segona República espanyola al domini territorial meridional de la llengua catalana. Un dels objectius teòrics centrals d'aquesta recerca és la indexació històrica del concepte de llengua oficial a partir de l'anàlisi del conflicte lingüístic al domini català meridional. D'antuvi, se'n pretén resseguir l'origen, el context d'emergència, l'objectiu amb què fou introduït al llenguatge polític català i espanyol i la manera en què fou rebut a l'ordenament jurídic. I, en segon lloc, volem analitzar el significat, abast i aplicació d'aquest concepte a la legislació espanyola i catalana de la Segona República.

El capítol introductori voldria aportar una visió sintètica dels conceptes bàsics utilitzats per la sociolingüística teòrica per a explicar els conflictes lingüístics, com també un estat de la qüestió sobre la dinàmica del conflicte des de l'inici del procés de penetració de l'idioma castellà al domini territorial del català, tant des de la perspectiva sociolingüística com des de la sociologia del dret. El capítol primer ressegueix l'origen del concepte de llengua oficial, tant des de la perspectiva sociològica i política. El capítol segon analitza els criteris lingüístics prefigurats pel govern de l'efímera República catalana, els decrets del govern provisional de la República espanyola amb contingut rellevant des del punt de vista sociolingüístic, com també el tractament del règim lingüístic i de les qüestions que, directament o indirecta, hi són connexes al Projecte de l'Estatut de Catalunya aprovat per la Diputació provisional de la Generalitat i plebiscitat en referèndum pel poble masculí de Catalunya i a la Constitució de la República espanyola. El capítol tercer s'ocupa de l'anàlisi de l'Estatut de Catalunya aprovat per les Corts de la República, mentre que el quart es dedica al desenvolupament infraestatutari que dels preceptes amb contingut lingüístic d'aquest Estatut dugué a terme la Generalitat. Finalment, el capítol cinquè tracta els diversos avantprojectes i projectes d'Estatut proposats per al País Valencià i les illes Balears i Pitiüses, cap dels quals atengué estat parlamentari.

The subject of this study is the official linguistic policy in the southern territorial Catalan-language sphere during Spain’s Second Republic. One of the chief theoretical aims of the research is to offer a historic indexation of the concept of official language based on analysis of the linguistic conflict in the southern Catalan-language domain. I shall start by surveying the origins, the context of emergency and aims behind the introduction of Catalan and Spanish language policy, and how this was received in the legal system. Second, I shall analyse the meaning, scope and application of the concept in Spanish and Catalan legislation during the Second Republic.

The introductory chapter aims to offer a synthetic overview of the basic concepts used in theoretical sociolinguistics in order to explain linguistic conflicts, and to give an account, from the sociolinguistic perspective and also that of sociology of law, of the dynamics of the conflict from the start of the penetration of the Spanish language into the territorial domain of Catalan. Chapter One goes back to the origins of the concept of official language, from both the sociological and political perspectives. Chapter Two examines the early proposals of linguistic criteria outlined by the short-lived Catalan Republic, the decrees issued by the Provisional Government of the Spanish Republic, with relevant content from the sociolinguistic point of view, and also the treatment of the linguistic regime and of questions directly or indirectly linked with the Draft of the Statute of Catalonia, which was approved by the provisional Provincial Council of the Generalitat (Catalan Government), by plebiscite in the form of a referendum conducted among the male population of Catalonia, and in the Constitution of the Spanish Republic. Chapter Three analyses the Statute of Catalonia approved by the Constituent Cortes (Parliament) of the Republic, while Chapter Four discusses the sub-statute development of the precepts and linguistic content of the Statute drafted by the Generalitat. Finally, Chapter Five describes the different Statute drafts and projects proposed for the Valencia region and the Balearic and Pityusic Islands, none of which ever came to be debated in parliament.