Prevalença i correlats clínics de la conducta suïcida i la seva relació amb la dimensió afectiva en primers episodis psicòtics d’inici precoç

Abstract

INTRODUCCIÓ: El suïcidi és la principal causa de mort prematura entre les persones amb trastorns psicòtics. Entre el 20% i el 40% dels pacients psicòtics intenten suïcidar-se al llarg de la seva vida i entre el 5 i 10% moriran per suïcidi. El risc de suïcidi és més alt en les fases primerenques de la malaltia, poc abans o poc després del primer contacte per tractament. Per tant, els pacients amb psicosi d’inici recent és un grup de risc per suïcidi. Estudis prospectius de primers episodis psicòtics (PEP) en mostres adultes han informat d’unes taxes d’intents de suïcidi (IS) fins a 11% durant els dos primers anys de seguiment, essent la història prèvia de conducta suïcida i la simptomatologia depressiva els factors de risc que hi ha més consens. Malgrat això, els criteris restrictius categorials del DSM-IV han dificultat la investigació sobre la prevalença , rellevància clínica i pronòstic de la dimensió afectiva i com a conseqüència l’estudi de la mania i dels estats mixtes, ha estat confinat al Trastorn Bipolar. A més, hi ha pocs estudis de PEP d’inici precoç i no hi ha cap estudi previ amb un disseny prospectiu que hagi investigat els objectius d’aquesta tesi. Els objectius generals són: Ampliar el coneixement sobre els factors de risc de suïcidi sobre la dimensió afectiva en PEP d’inici precoç, així com la relació entre ambdós.

METODOLOGIA: Cent deu nens i adolescents entre 9 i 17 anys que presentaven el seu primer episodi psicòtic seguint criteris DSM-IV es van incloure en l’estudi. La conducta suïcida va ser mesurada amb la “Clinical Global Impression for Severity of Suicidality” i els símptomes afectius amb la “Hamilton Depression Rating Scale” i la “Young Mania Rating Scale”. Es van realitzar anàlisis de regressió logística per investigar la magnitud e independència de les associacions.

RESULTATS: Aproximadament el 83% dels subjectes presentaven símptomes afectius durant les fases primerenques de la malaltia, essent els depressius els més freqüents en la fase prodròmica (27,4%) i els mixtes en la fase aguda (41,1%) La proporció de subjectes que van realitzar IS al llarg dels 24 mesos va ser del 12,2% , el 10,9% durant els primers 12 mesos. La conducta suïcida durant el seguiment va estar relacionada amb la simptomatologia depressiva a les fases primerenques (OR= 4,75; 95% CI, 1,59-15,13, p=0,005). La prevalença o tipus de simptomatologia afectiva durant l’episodi agut no va predir de forma significativa el diagnòstic als 12 mesos de Trastorn Bipolar o Esquizofrènia. En canvi els subjectes amb Trastorn Bipolar presentaven més símptomes subllindar afectius tan del pol maníac com depressiu en la fase prodròmica.

CONCLUSIONS: PEP d’inici precoç presenten elevades taxes de simptomatologia afectiva i de conducta suïcida durant les fases primerenques de la malaltia. La relació trobada entre simptomatologia depressiva i risc suïcida indica la importància en la pràctica clínica d’una acurada avaluació d’aquesta simptomatologia en mostres adolescents, així com una monitorització estreta durant el primer any, indiferentment de la categorització de psicosi afectiva o no afectiva. Els nostres resultats suggereixen per tant, que una aproximació dimensional seria més apropiada per la avaluació i tractament de la heterogeneïtat dels símptomes d’un PEP d’inici precoç.

INTRODUCTION: Between 20% and 40% of psychotic patients will attempt suicide during their lifetime illness, the risk being particularly high during the early stages of the disorder. The most robust risk factors for attempting suicide are history of suicide behaviour and depression. However, the affective dimension and its relation with suicide has been scarcely studied in adult first-episode psychosis (FEP) and no prospective studies of suicidal behaviour in early –onset FEP have been published to date. The general aims of this thesis were : to increase the knowledge about risk factors of suicide and about the affective dimension of psychosis and the relationship between them.

METHODS: Participants were 110 youths aged 9 to 17 years experiencing a FEP according to DSM-IV criteria. Suicidal behaviour was evaluated using the Clinical Global Impression for Severity of Suicidality, affective symptoms were assessed by means of the Hamilton Depression Rating Scale and the Young Mania Rating Scale. Logistic regression analyses were performed to investigate the magnitude of relationships.

RESULTS: Nearly 83% of subjects experienced affective symptoms during the early phases, with depressive symptoms being the most frequently reported during the prodrome and mixed symptoms during the acute episode. The 24-month prevalence of suicide attempters was 12.4%, 10.9% during first 12 months. Suicidality during follow-up was associated with depressive symptoms at early stage (OR= 4,75; 95% CI, 1,59-15,13, p=0,005). Presence or type of affective symptoms during the FEP did not significantly predict a later diagnosis of bipolar disorder or schizophrenia; however, bipolar subjects were more likely to manifest depressive and manic symptoms during the prodromal phase.

CONCLUSIONS: Early-onset FEP subjects present high rates of affective symptoms and suicidality during early stages. The relationship of depressive symptoms with suicide risk highlights the importance of accurately assessing these symptoms in adolescent samples and to monitor them closely during first 12 months, regardless of DSM categories of affective and non-affective psychoses. Our findings therefore suggest that a dimensional diagnostic approach might be more appropriate for addressing the heterogeneous clinical presentation of a FEP.