Managing research projects: judgment as a source of creativity

Abstract

Des de la Segona Guerra Mundial, la investigació científica s’ha organitzat en projectes i s’ha gestionat aplicant els mètodes habituals de la Gestió de Projectes (Project Management). Aquests mètodes presenten importants avantatges però tenen algunes limitacions. Aquesta tesi doctoral és una aportació bàsica al tema de la tensió entre creativitat i productivitat, en la direcció de la investigació científica a través dels mètodes propis de la Gestió de Projectes. I de forma més general, destaca la funció del judici creatiu en l’execució de projectes on les operacions estan clarament especificades i determinen el desenvolupament del projecte. El propòsit de la Gestió de Projectes és controlar i coordinar el projecte de forma racional, això suposa especificar de forma precisa l’objectiu i l’abast de les seves operacions. Aquests requisits no es poden assolir en projectes que tenen un objectiu ambigu i requereixen creativitat. El concepte fenomenològic de projecte mental desenvolupat per Alfred Schutz és més flexible i la seva aplicació amplia els aspectes tècnics de la Gestió de Projectes. La seva teoria de l’acció intencional suposa que cada acció canvia l’estat present de les coses i està composta d’un propòsit, un projecte mental que és un assaig de l’acte futur, i la realització de l’acte. Des d’aquí, introdueix el concepte de subacció i l’enfoc crític de que tota acció repetida és una acció nova, similar a una acció prèviament realitzada. Aquest treball d’investigació emfatitza que els aspectes següents, presents en la gestió de projectes, requereixen judici, i que per lo tant possibiliten espais per a la creativitat. Primer, que el projecte mental d’una nova acció es crea combinant varies subaccions ja realitzades. Segon, la comprensió de que cada acció és similar a les altres accions ja realitzades. I tercer, que el projecte mental pot ser considerat com una hipòtesis del que ocorrerà quan s’executi l’acció. El judici s’ocupa d’aquestes semblances i adverteix a l’actor d’altres temes i desenvolupaments possibles. Addicionalment, aquest treball introdueix una perspectiva nova del concepte de rutina, de la seva evolució i del seu funció en la investigació científica, i manifesta la profunda relació entre retòrica i judici. La investigació empírica està associada al context d’una important infraestructura científica espanyola, el Barcelona Supercomputing Center (BSC). I en primer lloc, desenvolupa la creació d’aquesta organització científica, lo qual permet presentar alguns aspectes importants sobre la tensió entre la estructura organitzativa i la agencia dels investigadors. Seguidament, desenvolupa els temes relacionats amb la tensió entre creativitat i productivitat en l’execució de projectes, que prèviament s’han desenvolupat en el marc conceptual, com son la noció de projecte que tenen els investigadors o la implicació del judici en la execució dels seus projectes. L’aportació de la tesis doctoral, en quan a la gestió científica i de projectes, amplia la gestió de projectes que ofereixen els mètodes habituals de la Gestió de Projectes (Project Management).

Tras la Segunda Guerra mundial, la investigación científica se ha organizado mediante proyectos y ha sido dirigida utilizando los métodos habituales de la Gestión de Proyectos (Project Management). Estos métodos ofrecen importantes ventajas pero tienen algunas limitaciones. La presente tesis doctoral explora la tensión entre creatividad y productividad cuando se dirige la investigación científica con los métodos propios de la Gestión de Proyectos. Y de forma más general, resalta la función del juicio creativo en la ejecución de proyectos cuyas operaciones están claramente especificadas y determinan el desarrollo del proyecto. El propósito de la Gestión de Proyectos es controlar y coordinar el proyecto de forma racional, lo que supone especificar de forma precisa su objetivo y el alcance de sus operaciones. Estos requisitos no se cumplen en proyectos cuyo objetivo es ambiguo y requiere creatividad. El concepto fenomenológico de proyecto mental desarrollado por Alfred Schutz es flexible y su aplicación amplía los aspectos técnicos de la Gestión de Proyectos. Su teoría de la acción intencional supone que cada acción cambia el estado presente de las cosas y está compuesta de un propósito, un proyecto mental que es un ensayo del acto futuro, y el desempeño del acto. Entonces introduce el concepto de subacción y el enfoque crítico de que toda acción repetida es una acción nueva, similar a una acción previamente desempeñada. Este trabajo de investigación enfatiza que los aspectos siguientes, presentes en la gestión de proyectos, requieren de juicio, y que por ello posibilitan espacios para la creatividad. Primero, que el proyecto mental de una nueva acción se crea combinando varias sub-acciones ya desempeñadas. Segundo, la comprensión de que cada acción es a lo sumo similar a otras acciones ya desempeñadas. Y tercero, que el proyecto mental puede ser considerado como una hipótesis de lo que ocurrirá cuando se ejecute la acción. El juicio se ocupa de estas semejanzas y advierte al actor de otros temas y desarrollos posibles. Adicionalmente, este trabajo introduce una perspectiva nueva del concepto de rutina, de su evolución y de su papel en la investigación científica, y descubre la profunda relación entre retórica y juicio. La investigación empírica está asociada al contexto de una importante infraestructura científica española, el Barcelona Supercomputing Center (BSC). Y expone, en primer lugar, la creación de esta organización científica, permitiendo presentar algunos aspectos importantes sobre la tensión entre la estructura organizativa y la agencia de los investigadores. Seguidamente desarrolla los temas relacionados con la tensión entre creatividad y productividad en la ejecución de proyectos y desarrollados en el marco conceptual, como sean la noción de proyecto que tengan los investigadores o la implicación del juicio en la ejecución de sus proyectos. La aportación de esta tesis doctoral, en cuanto a la gestión científica y de proyectos, extiende la gestión de proyectos que ofrecen los métodos habituales de la Gestión de Proyectos (Project Management).

Since World War II, science and research has been organized into projects and managed using the methods of Project Management. These methods offer important advantages, but also have some limitations. This doctoral dissertation presents some basic contributions to the subject of the tension between creativity and productivity in managing research with the methods of Project Management, and, more generally, the subject of the function of creative judgment in the execution of precisely specified projects in any kind of activity, which seem to determine all the operations involved in the development of a project. Project Management aims to rationally controlling and coordinating a project, which involves the clear specification of its goal and operations. These requirements are not fulfilled when dealing with projects whose goal is ambiguous and they require creativity. The phenomenological notion of mental project developed by Alfred Schutz is more flexible and its application extends the technical aspect of Project Management. His theory considers that each intentional action changes the present state of affairs and involves a purpose, a mental project that is a mental rehearsal of a future act, and the performance of the act. He also introduces, the notion of subactions and the critical view that a repeated action is a new action similar to an already performed action. The doctoral research emphasizes that the following aspects of project management involve judgment, creating spaces for creativity to occur: first, the mental project of a new action can be created combining many subactions already performed. Second, the recognition that an action has similarities and differences with already performed actions. Third, the mental project can be considered as a hypothesis about what will happen in the execution of the act. Judgment deals with these differences and it makes the actor aware of other possible subjects and developments. The conceptual research, also introduces a new way of looking at routines, their evolution and their role in scientific research. In this line of thought, it uncovers the deep relationship between rhetoric and judgment. The empirical research is associated to the context of the Barcelona Supercomputing Center (BSC), an important Spanish research infrastructure. And it firstly develops a case study on the creation of this research organization that allows presenting some important aspects about the tension between the structure of the organization and the agency of the researchers. It then develops the subjects related to the tension between creativity and productivity in executing projects, developed in the conceptual framework, such as the notion of projects of the researchers and the judgment involved in the execution of their projects. The contribution of this doctoral dissertation, in managing research institutions and projects, extends the way of managing projects with the common methods of Project Management.