La identidad de los académicos de enfermería: un proceso en construcción

Abstract

El procés de construcció de la identitat de la infermera s’inicia amb l’estudi de la carrera i es consolida durant la pràctica professional; no obstant, la construcció d’una identitat com a acadèmic en l’àmbit de la infermeria, suposa una trajectòria menys institucionalitzada, que comença habitualment quan s’accedeix a la docència universitària. Això requereix l’exercici en àrees per a les quals ha estat poc preparada durant la seva formació. Per altra banda, el rol d’investigador apareix en els últims anys també amb força en els estudis d’infermeria, i en el context actual constitueix una nova dimensió que s’afegeix a la de docent, i requereix a la vegada la construcció i desenvolupament d’elements identitaris específics.

Tenint en compte les consideracions precedents, aquesta investigació va tenir com a propòsit investigar els processos de construcció de la identitat docent i investigadora de l’acadèmic d’infermeria, amb la finalitat de promoure el desenvolupament i l’adaptació de les infermeres als reptes que planteja la situació universitària actual. Per aconseguir aquest objectiu es van realitzar quatre estudis, tots ells realitzats a través d’un disseny descriptiu i interpretatiu, el primer amb infermeres que treballaven en docència en dues Universitats de Xile, i els altres tres amb infermeres de diferents Universitats de Catalunya. La recollida de dades es va fer a través d’entrevistes semiestructurades i el registre de diaris narratius setmanals per part de les participants.

L’objectiu del primer estudi va consistir en identificar com les infermeres dedicades a la docència construeixen la seva identitat professional en aquest rol. El segon, va profunditzar en les construccions identitàries de l’acadèmic d’infermeria respecte als processos d’ensenyament i aprenentatge i la investigació en infermeria. El tercer, va tenir per finalitat incloure l’anàlisi dels incidents crítics i les seves estratègies de com afrontar en l’exercici d’aquest rol. El quart, analitzar les posicions de l’acadèmic d’infermeria i les tensions experimentades durant una situació de transició.

Els resultats relatius al primer estudi indiquen que les infermeres consideren necessari un perfeccionament continu i específic per a l’exercici d’aquest nou rol. Pel que fa al segon, els acadèmics d’infermeria busquen un equilibri entre la docència i la investigació i se senten desafiades a desenvolupar teories i models en la seva pròpia disciplina. Pel que fa al tercer, la identitat professional d’aquestes infermeres en el camp acadèmic està encara en construcció i la inexperiència és el major obstacle que afronten per a gestionar els incidents crítics en el treball docent. Finalment els resultats del quart i últim estudi indiquen que, la identificació de certes contradiccions durant una situació de transició és d’una gran utilitat per evitar a posteriori el desenvolupament d’incidents crítics, o discontinuïtats en la pràctica docent.

L’existència de la denominada identitat novell de l’acadèmic d’infermeria en el rol d’investigació es presenta com la principal conclusió d’aquest estudi. Es suposa que, conjuntament amb la necessitat d’accedir a continguts específics en pedagogia i didàctica, i una preparació adequada en la gestió d’incidents crítics a l’aula, es precisa d’una formació especialitzada en el desenvolupament de les habilitats i competències que posicionen a aquest professional en el terreny de la investigació. Ens referim a la implementació de programes orientats al desenvolupament de competències per investigar en ciències biomèdiques, que permetin donar resposta als problemes que afecten aquesta àrea d’exercici, i per últim que contribueixin a millorar la construcció de la identitat de l’acadèmic d’infermeria.

El proceso de construcción de la identidad de la enfermera se inicia con el estudio de la carrera y se consolida durante la práctica profesional; no obstante, la construcción de una identidad como académico en el ámbito de la enfermería, supone una trayectoria menos institucionalizada, que comienza habitalmente cuando se accede a la docencia universitaria. Ello requiere el desempeño en áreas para las que fue escasamente preparada durante su formación. Por otra parte, el rol de investigador aparece en los últimos años también con fuerza en los estudios de enfermería, y en el contexto actual constituye una nueva dimensión que se añade a la docente, y requiere a su vez la construcción y desarrollo de elementos identitarios específicos. Teniendo en cuenta las consideraciones precedentes, esta investigación tuvo como propósito indagar en los procesos de construcción de la identidad docente e investigadora del académico de enfermería, con la finalidad de promover el desarrollo y la adaptación de las enfermeras a los retos que plantea la situación universitaria actual. Para el logro de este objetivo se realizaron cuatro estudios, todos ellos realizados a través de un diseño descriptivo e interpretativo, el primero con enfermeras que trabajaban en docencia en dos Universidades de Chile, y los otros tres con enfermeras de diferentes Universidades de Catalunya. La recogida de datos se hizo a través de entrevistas semi - estructuradas y el registro de diarios narrativos semanales por parte de las participantes. El objetivo del primer estudio consistió en identificar cómo las enfermeras dedicadas a la docencia construyen su identidad profesional en este rol. El segundo, profundizó en los constructos identitarios del académico de enfermería respecto a los procesos de enseñanza y aprendizaje y la investigación en enfermería. El tercero, tuvo por finalidad incluir el análisis de los incidentes críticos y sus estrategias de afrontamiento en el ejercicio de este rol. El cuarto, analizar las posiciones del académico de enfermería y las tensiones experimentadas durante una situación de transición. Los resultados relativos al primer estudio indican que las enfermeras consideran necesario un perfeccionamiento continuo y específico para el ejercicio de este nuevo rol. Con respecto al segundo, que los académicos de enfermería buscan un equilibrio entre la docencia y la investigación y se sienten desafiadas a desarrollar teorías y modelos en su propia disciplina. En cuanto al tercero, la identidad profesional de estas enfermeras en el campo académico está aún en construcción y la inexperiencia es el mayor obstáculo que enfrentan para gestionar los incidentes críticos en el trabajo docente. Finalmente los resultados del cuarto y último estudio indican que, la identificación de ciertas contradicciones durante una situación de transición profesional es de gran utilidad para evitar a posteriori el desarrollo de incidentes críticos, o discontinuidades en la práctica docente. La existencia de la denominada identidad novel del académico de enfermería en el rol de investigación se presenta como la principal conclusión de este estudio. Esto supone que, conjuntamente con la necesidad de acceder a contenidos específicos en pedagogía y didáctica, y una preparación adecuada en la gestión de los incidentes críticos en el aula, se precisa de una formación especializada en el desarrollo de habilidades y competencias que posicionen a este profesional en el terreno de la investigación. Nos referimos a la implementación de programas orientados al desarrollo de competencias para investigar en las ciencias biomédicas, que permita dar respuesta a los problemas que afectan esta área de desempeño, y en último término contribuyan a mejorar la construcción de la identidad del académico de enfermería.

Nurses’ identity construction process starts in the undergraduate studies and strengthens in the professional practice. Nevertheless, the construction of an identity as a nursing teacher implies a less institutionalized trajectory. It begins after accessing university teaching and requires nurses to work in areas for which they were scarcely prepared during their training. On the other hand, in the last years the role of researcher also gained importance in nursing studies and nowadays it constitutes a new dimension of nursing teachers’ profession. In turn, it requires the construction and development of specific identity elements. Taking into account the previous considerations, this research aimed at enquiring into the processes of construction of nursing academics’ identity in order to promote nurses’ development and adaptation to the challenges of this new discipline. To fulfill this objective, we conducted four studies based on a descriptive and interpretative design, the first one with nurses teaching in two Chilean universities, and the other three with nurses of different Catalan universities. Data collection consisted in semi-structured interviews and weekly narrative diaries completed by the participants. The goal of the first paper was to identify how nurses are building their new teacher identity. The second study deepened in the analysis of how nurses represent their role as nursing academics and their conceptions, strategies and feelings involved in teaching-learning and research in nursing. In the third we analyzed the professional identity of academics in Nursing through the analysis of the most perturbing critical incidents. And the last paper aimed at analyzing academic nursing’ positions and the tensions experienced during a transition process. The results of the first study show that nurses think that they need continuous development in order to perform their new role, while the second shows that the nursing academics look for a balance between teaching and research and they also wish to promote the development of models and theories in their discipline. Regarding the third study, we found that nurses' professional identity in relation to the academic area is still under construction and that inexperience is the greatest obstacle in the management of critical incidents in the teaching task. Finally the results of the fourth study indicate that the identification of certain contradictions during a professional transition was very useful to avoid ‘a posteriori’ the appearance of critical incidents or discontinuities in the teaching practice. The existence of the so-called nursing academics’ novel identity in the role of research is highlighted as the main conclusion of this thesis. This implies that, together with the need to access to pedagogical and didactical specific contents and proper trainings for the management of critical incidents in the classroom, a specialized training for the development of abilities and competences that help professional position themselves in the field of research is required. We refer to the implementation of a program oriented towards the development of research competences in biomedical sciences, which would allow participants to solve problems related to this area and, ultimately, contribute to the improvement of the construction of nursing academics’ identity.