Músic, cos i consciència. Una visió integradora.

Abstract

Gràcies a nombrosos estudis, avui dia ja es ben conegut que els músics sofreixen problemes de salut derivats de la seva ocupació i estil de vida. La falta de consciència que el seu treball requereix un important esforç físic i psíquic, l'escassa atenció rebuda al cos i a les emocions en la seva fase de formació i professionalització, el silenci i l'habituació al malestar al que es sotmet, entre d'altres afectacions, fan que aquest col·lectiu sigui un dels més exposats a patir algun tipus de lesió psicofísica.

L'observació del músic sota el paradigma mecanicista del cos humà, és a dir, contemplat-lo com una màquina construïda a partir de parts separades, ha fomentat totes aquestes afectacions del músic, tant a la fase d'aprenentatge com a l'etapa professional. A nivell individual, el músic s'ha mirat de forma segmentada, separant el cos, les emocions i la cognició. La no integració d'aquestes tres parts i, en la majoria d'ocasions, la negació d'alguna o algunes d'elles, habitualment el cos, l'emoció o ambdues, ha provocat la pèrdua de la visió del músic com a persona. Això és així, tant en la prevenció com en el moment de fer els diagnòstics i també en el treball cap a la possible recuperació.

Aquest mateix mal es reprodueix a dins del col·lectiu que conforma l'orquestra, que és entesa com una suma d'individualitats, quan en realitat s'hauria de mirar de forma sistèmica i entendre que el tot va més enllà de la suma de les parts. Qualsevol malestar d'un músic és un malestar de l'orquestra. Qualsevol capacitat d'un músic, és una capacitat de l'orquestra.

En aquesta recerca, partint de la base que ens ofereixen les teories sistèmiques, es mostra com les tres dimensions del músic -corporal, emocional i mental- van unides. Els resultats d'aquest treball ens porten a pensar que qualsevol intent de prevenció del benestar del músic en la fase d'aprenentatge musical o etapa professional, així com en l'estudi de les patologies, s'hauria de mirar sota el prisma de la visió integral de la persona.

L'altre focus de la recerca ha anat dirigit a l'estudi de la interdependència entre els músics integrants de l'orquestra simfònica. Hem pogut comprovar de quina manera la xarxa de relacions establerta ajuda a la millor “performance” o, pel contrari, afecta negativament al rendiment i benestar de l'orquestra.

Si invertim importants esforços en el músic a nivell individual, pel seu benestar i perquè pugui assolir l'excel·lència, a l'arribar a l'orquestra, convindria cuidar la interdependència dins el grup per a mantenir sana la seva estructura.

Per arribar a aquests resultats s'ha fet servir una metodologia mixta basada en la combinació de tres instruments: qüestionaris, fitxes-test i entrevistes en profunditat. El qüestionari s'ha administrat a 110 músics professionals d'orquestres simfòniques de l'estat espanyol. Posteriorment s'ha fet un seguiment diari amb fitxes-test, durant 60 dies, a un grup de 13 músics voluntaris provinents de la primera mostra i, per últim, aquests mateixos músics han passat una entrevista en profunditat.

Through numerous studies, it is well known that musicians, like athletes, suffer health problems arising from their employment and lifestyle. The lack of awareness that their work requires a significant physical and mental effort, the little attention paid to the body and emotions, in his training phase, makes this group one of the most exposed to risk of suffer physical and mental injuries. The effects become such that some researches conclude that musicians are one of the major risk groups for occupational health.

The observation of the musician under the mechanistic paradigm of the human body has fostered all these effects.

This research, based on systemic theories, shows how these three dimensions: body, emotional and cognition works together.

Another focus of this research show us the importance of the interdependence between the musicians. The team (the orchestra) is commonly seen as a sum of individuals, but they should be observed systemically. We have seen how relationships affect the performance and welfare of the orchestra.

Any musician discomfort is a team (orchestra) discomfort. Any ability of the musician is a capability of the orchestra. Discomfort in anyone-dimension (corporal, emotional or mental) affects the other two, and in turn, the team-orchestra (and vice versa).

To achieve these results we have used a mixed methodology based on the combination of three instruments: questionnaires, test and depth interviews. Questionnaires were administered to 110 musicians from Spanish professional orchestras. A daily test, during 60 days, was administered in a group of 13 volunteer musicians. Finally, these same musicians have passed a depth interview.