El coneixement didàctic del contingut del professor universitari d'infermeria

Abstract

Aquesta recerca busca comprendre la pràctica pedagògica del professor universitari d'infermeria exemple de bones pràctiques, concretament l'elaboració i manifestació del Coneixement Didàctic del Contingut (CDC). El CDC és un potent constructe, sistèmic multidimensional, que integra els sabers disciplinaris, pedagògics i experiencials del docent. Aquest concepte, que va ser elaborat inicialment per Shulman i els seus col·laboradors de la Universitat d'Stanford, es defineix com la capacitat del professor per transformar el coneixement de la matèria en estructures comprensibles per l'estudiant. La majoria d'estudis en aquest camp s'enfoquen a explorar únicament la dimensió cognitiva, obviant la dimensió emocional com un aspecte que influencia en el CDC. Conseqüentment, s'ha identificat la necessitat d'expandir la tradicional concepció del CDC a la comprensió emocional de com els estudiants aprenen, així com explorar i abordar les emocions del docent en relació a ell mateix, als companys i al context social i polític en que les accions d'ensenyament tenen lloc. Objectius: Descriure les manifestacions i el procés d'elaboració del coneixement didàctic del contingut del professor universitari d'infermeria considerat exemple de bones pràctiques docents per part dels seus alumnes i col·legues. Explorar la dimensió emocional i actitudinal del coneixement didàctic del contingut a través de l'experiència docent del professor universitari d'infermeria. Metodologia: Aquesta tesi és un estudi de cas qualitatiu amb un enfocament fenomenològic-hermenèutic, ja que es pretén explorar el fenomen des de la perspectiva dels seus protagonistes i interpretar-los dins de l'escenari natural del seu desenvolupament. Els participants que s'han escollit de manera intencional, són dos professors de l'àrea d'infermeria de dues universitats catalanes, considerats bons docents per part dels seus alumnes i companys. Les dades s'han obtingut mitjançant l'observació no participant a les aules, entrevistes als docents (biogràfiques i d'anàlisi de la pràctica), entrevistes grupals als estudiants, converses informals i anàlisi de documents pedagògics-didàctics. Per a l'anàlisi s'ha utilitzat el mètode de comparacions constants, com un procés fortament inductiu de construcció de categories i metacategories. Resultats: Els principals resultats giren entorn a dos dominis qualitatius: el CDC i la dimensió actitudinal i emocional que integra el CDC. Les dades obtingudes evidencien que: A) La manifestació i elaboració del CDC per part dels docents experts es manifesta a través de variades estratègies a l'aula com són: la confrontació del saber i l'adaptació de sabers. B) La dimensió dialògica-reflexiva és un tret que sobresurt com a consubstancial del CDC. C) La comprensió emocional sobre la pràctica docent està integrada en el CDC. Conclusions: El CDC es manifesta a l'aula a través de variades accions, procediments i modalitats, de les quals destaquem la dimensió actitudinal i emocional que permet explicar i comprendre la seva eficàcia pedagògica. La manifestació del CDC en professors experts ens aporta un coneixement molt vàlid que cal considerar a l'hora de planificar i dissenyar programes de formació docent, i millorar la qualitat de la docència universitària.

Esta investigación busca comprender la práctica pedagógica del profesor universitario de enfermería ejemplo de buenas prácticas, concretamente la elaboración i manifestación del Conocimiento didáctico del Contenido (CDC). El CDC es un potente constructo, sistémico y multidimensional, que integra los saberes disciplinares, pedagógicos y experienciales del docente. Este concepto fue elaborado inicialmente por Shulman y sus colaboradores de la Universidad de Stanford, se define como la capacidad del profesor para transformar el conocimiento de la materia en estructuras comprensibles para el estudiante. La mayoría de estudios se enfocan a explorar la dimensión cognitiva y se ha obviado la dimensión emocional como un aspecto que influye en el CDC. Consecuentemente se ha identificado la necesidad de expandir la tradicional concepción del CDC a la comprensión emocional de cómo los estudiantes aprenden, así como explorar y abordar las emociones del docente en relación a sí mismo, a los compañeros y al contexto social y político en que los acciones de enseñanza tienen lugar. Objetivos: Describir las manifestaciones del conocimiento didáctico del contenido y su proceso de elaboración del profesor universitario de enfermería considerado ejemplo de buenas prácticas por parte de sus estudiantes y colegas. Explorar la dimensión emocional y actitudinal del conocimiento didáctico del contenido a través de la experiencia docente del profesor universitario de enfermería. Metodología: Esta tesis es un estudio de caso cualitativo con un enfoque fenomenológico-hermenéutico, ya que se pretende explorar el fenómeno desde la perspectiva de sus protagonistas e interpretarlos dentro del escenario natural de su desarrollo. Los participantes que se han elegido de manera intencional, son dos profesores del área de enfermería de dos universidades catalanas, considerados buenos docentes por parte de sus alumnos y compañeros. Los datos se han obtenido mediante la observación no participante en las aulas, entrevistas a los docentes: biográficas y de análisis de la práctica, entrevistas grupales a los estudiantes, conversaciones informales y análisis de documentos pedagógicos-didácticos. Para el análisis se ha utilizado el método de comparaciones constantes, como un proceso fuertemente inductivo de construcción de categorías y metacategorias. Resultados: Los principales resultados giran en torno a dos dominios cualitativos: El CDC y la dimensión actitudinal y emocional que integra el CDC. Los datos obtenidos evidencian que: A) La manifestación y elaboración del CDC por parte de los docentes expertos se manifiesta a través de variadas estrategias en el aula como son: la confrontación del saber y la adaptación de saberes. B) La dimensión dialógica-reflexiva es un rasgo que sobresale como consustancial del CDC. C) La comprensión emocional sobre la práctica docente está integrada en el CDC. Conclusiones: El CDC se manifiesta en el aula a través de variadas acciones, procedimientos y modalidades, en las que destacamos la dimensión actitudinal y emocional que permite explicar y comprender su eficacia pedagógica. La manifestación del CDC en profesores expertos nos aporta un conocimiento muy válido a considerar para planificar y diseñar programas de formación docente y mejorar la calidad de la docencia universitaria.

This research aims to understand the teaching practice of university professors in the area of Nursing studies who are considered a model of good practice, particularly with regard to the development and demonstration of Pedagogical Content Knowledge (PCK). PCK is a powerful construct, systemic and multidimensional, which integrates disciplinary, pedagogical and experiential knowledge of the teacher. This concept was originally developed by Shulman and his collaborators at Stanford University, and it is defined as the teacher’s ability to transform the knowledge of the matter into comprehensible structures for the student. Most studies focus on exploring the cognitive dimension, while the influence of the emotional dimension on the PCK has been greatly overlooked. This research aims to address the need to expand the traditional concept of the PCK to include an emotional understanding of how students learn, as well as to explore and assess the emotions of the teacher about himself, his colleagues and the social and political context where teaching activities take place. Objectives: To describe the manifestations of PCK in university professors within Nursing studies who are considered a model of good teaching practices; and to explore the emotional and attitudinal dimension of PCK through the educational experience of university professors in Nursing studies. Methodology: This thesis is a qualitative review based on an instrumental case study with a hermeneutic phenomenological approach, as it aims to explore the phenomenon from the standpoint of its protagonists and to interpret it within the natural setting of their development. The participants, which were intentionally chosen, are two nursing professors in two Catalan universities, considered to be good teachers both by their students and peers. Data was obtained via non-participant observation in classrooms; extensive interviews with teachers: biographical and practice analysis; student group interviews; informal conversations; and analysis of pedagogical-didactic documents. For the analysis we used the method of constant comparison as an inductive process of categories and metacategories construction. Results: Main results revolve around two qualitative domains: the PCK and the attitudinal and emotional dimension embedded in the PCK. Data obtained shows that: A) The development and demonstration of the PCK by educational experts is shown through various strategies in the classroom such as: confrontation and adaptation of knowledge; B) The dialogic-reflexive dimension is a trait that stands out as inseparable from the PCK; C) Emotional awareness concerning educational practice is integrated in the PCK. Conclusions: The PCK manifests itself in the classroom through various actions, procedures and modalities, of which we highlight the attitudinal and emotional dimension that allows us to explain and understand its pedagogical effectiveness. The manifestation of PCK in expert teachers provides us with a very valid knowledge to be considered when planning and designing teaching training programs in order to improve the quality of university teaching.